botó que assenyale el retorn al sumari26/12/98  



        ASSORTIMENT  DE  LES COMÈDIES EN 3 ACTES
anisquare19_yellow.gif Fitxa tècnica presenta dins el webb obre publicada Text integral presentlresum de la peça Resum








    Fitxa tècnica presenta dins el websi voleu el text integral ALLÁ DALT (1974)
    Publicacio: Edicio de l'Olivier  - Pere Verdaguer 2007
    Fitxa tècnica presenta dins el web resum de la peça HEM DE CASAR EN BAPTISTA (1974)
    Publicacio: G.R.E.C - Edició : Sant Joan i barres 1975 valentine_heart.gif
     Fitxa tècnica presenta dins el web resum de la peça si voleu el text integral LA GOSSA D'EN PEPET ( 1975)
    Publicacio: "Als amics del Correu de CERET"  30 Gener 1981.
    Avui  07 03 08 dintre el nostra web
    si voleu el text integral
    Fitxa tècnica presenta dins el web resum de la peça MUNTANYES REGALADES (1976)
     Fitxa tècnica presenta dins el web resum de la peça LA COVA DE LES BRUIXES (1977)
      Fitxa tècnica presenta dins el web resum de la peça SENSE TAMBOR MES .....AMB TROMPETA (1979)
        resum de la peça EL GEP DELS SAVIS.....(1980)
    Fitxa tècnica presenta dins el web si voleu el text integral resum de la peça LA MARELLENGUA....(1982)
        resum de la peça MAL LLAM LA PADRINA  (1984)
      ELS POLLS REVIGUTS
      Fitxa tècnica presenta dins el web   resum de la peça LA TRETZENA CLAU 
    EEL TREN DE PERDALLÁ

                            


    

 12/1998



PRINCIPALMENT CÒMIC, AMB QUID PRO QUOS DE  ALTA VOLADA, ESTUDIS DE COSTUMS, MATRIMONIS ESPECIALS, ETC..ETC..

   REVISTES LOCALS- ------------------SAINETS-----
 



TOT VA PER RIURE

REGAREM  O     REGAREM PAS !

  LES ELECCIONS

IREM I RIUREM

RIALLES

A PETA PELL

si voleu el text integral resum de la peça LES CALCES D'EN JOAN
si voleu el text integral      QUIM L'AMERICÁ
 si voleu el text integral resum de la peça EL REVELL EMBRUIXAT
      resum de la peça LA CURANDERA
       resum de la peça LA TIA ENAMORADA
 si voleu el text integral      ELS COSCOLLES
 L'ESPANTALL
 EL SEGUITORI
 TOT PRENENT EL SOL
 "MOSSIU" LLUIS
    L'AMO DEL TEMPS
  EN PEROT VA EL CEL
  LES ESTATUES DE CERET
  L'OSTATGE DE POCS SOUS
 LA MEDALLA D'EN  JAUMETO
LES CARBASSES

si voleu el text integralc QUIM   l'AMERICA I

si voleu el text integral   QUIM   l'AMERICA II

Farsà en un acte d'en Pere Guisset. (6 escenes 6 personatges)  si voleu el text integral   EL DUEL  


    

12/98

ALLA DALT 1974
 
publicada dintre el llibre "als classics
rossellonesos de Pere verdaguer"

 
Allà dalt ( la peçà- integral)  si voleu el text integral Version Française: Le réveil ensorcelé

 Angela -2 Angels - Quim - Sant Pere - Pau Comèdia de l'any 1974 en tres actes en català rossellonès  d'en Pere GUISSET (1920-2000)

Estrenada:
 1975

Companya: Grup Font Freda  de CERET

 Prades
: Universitat Catalana d'estiu (Juliol 1975)
          
Direcció: 
Renat Botet
Decorat : Emili Erre
Tècnica  : Enric Roussenque
Maquillatge: Paula Payret, Gisela Vilanova

Altres jugades:
1
1975

1975 - Festival teatral de CERET 
           (Al Cameo)           
Cançó
LA PRIMAVERA
Musica: Andreu Bosch
Cantaire : Renat  Lopez

Anàlisi  

Se'm Allà Dalt. Al davant de tres misterioses portes. La verda (la del paradís), la rosa (la del purgatori ),  la vermell (la de l'infern) arriben algun personatges mul curiosos. :

- Dos víctimes d'un accident de carretera, en  Pau i en Quim (Fanàtics del volant) 
- Casimir (Un drogat en plena crisi )
- Tocabens (un Trabucaire que sobre a l'infern desprès una permissió sobre terra acordada per al dimoni )
- Joan i Margot (Un matrimoni de negats)
 - Belota (Una  dona vella de 86 anys)
Dels pensionaris del Paradís se presenten:
  - Roseta una nineta un poc massa presumida
  - La Tramuntana Tornant de fe algun disbarat dintre el Rosselló.
L'administració de Allà Dalt es composada del digne i venerable Sant Pere  d'alguns àngels (quasi tots catalans !) D'una secretaria generala, Angela, reveixol  i un gaire bé "funcionari", d'un  fidel mosso Falviol, encarregat de las entrades "servei accidents".
  Que advindrà a tota aquesta gent ? Quina sort  les reserva ? ... el "cervell electrònic" que vos revelarà  algun secret .....!
Riureu a aquesta atrevida comèdia que se apropa molt de la caricatura. I trobareu una viva sàtira dels defals eternes de  l'humanitat, i també de temes  a medita sobre els travessos dels nostres temps.  

Repartiment conegut  

PAU 40 AnysRenat Lopez
QUIMEl seu amic40  AnysJoan Quintana
FLAVIOLEmplegat a les entrades50  AnysJanet Malirach
ANGELASecretaria general 40 Anys Janeta Vicens
JOANEl Negat 25  AnysAlà Piquemal
MARGOTLa Negada 20 AnysVerònica Quinta
BELOTALa Vella 86 AnysMagdalena Guillou
LA TRAMUNTANA  Magdalena Guillou
ROSETA 18  AnysBlanca Font
SANT PERE  60 AnysRenat Erre
TOCABENS "El Trabucaire" 45  AnysJosep Carbonell
CASIMIREl Drogat25  AnysEmili Cagliano
1 er àngel   Odile Oms
2 on àngel  Rozenn Botet
DOS ANGELETS  Gil Botet i Francesc Guillou
VEU DEL DIMONI  Renat Botet

Premsa, Crítics 

  Premsa, Publicacions o Estudis  

BARCELONA -  REVISTA SERRA D'OR -
 Xavier FABREGA (Crític literari  ) :

"Pere GUISSET és l'autor dramàtic Rossellonès més prolífic dels nostres dies i les seves obres, com és el cas d'ALL0 DALT, son a bastament representades a tota l'àreade Catalunya Nord" 
CERET - Arts et spectacles - Courrier de CERET - J.  Chambon
" Une suite de gags bien amenés et supervisés par un cerveau éléctronique de la plus grande fantaisie. Tout cela présenté dans une truculence poivrée d'un catalan roussillonnais sans défaut."
PERPIGNAN - L'Indépendant
"
La première représentation de la soirée théatrale organisée par le centre culturel Cérétan a réalisée le grand "lleno". Il n'est pas resté un strapontin. on faisait la queue dès l'ouverture des guichets et devant l'affluence, bien des retardataires ont préféré remettre à Samedi prochain date de la deuxième représentation"
L'associació "LES FLORS DEL JARDÍ D'EN  PERE GUISSET"   tindrà per primer objectiu de demana una subvenció a l'ajuntament de CERET : 
- Per publicar l'obra  "LA MARELLENGA" .
- Per publicar  CD rom de les obres  recollides que podrien,  a demés,  se troba sobre el Internet de la biblioteca de CERET .
Es cert que l'Obra "ALLA DALT" i trobarà la seu placa 
Disponibilitat de l'obra

Drets d'autor  i Contactes

- Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional

-Versió electrònica : 27 01 2008 la peça " Alla Dalt" publicada dintre el llibre "als classics rossellonesos de Pere verdaguer" entra avui  dins el web
Allà dalt ( la présentacio I el repartiment)
Allà dalt ( la pece- integral)  si voleu el text integral

Es també traduita en Françes
être ou de pas être cocu...! La  haut le texte de la piece est a votre disposition cliquezVersion Française: Le réveil ensorcelé

Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners mes per amor del català o deixava tot gratuït. Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat i potser una ajuda per pica obres inèdites. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : pere-guisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

Amics, aqui s'acaba la secció de "Alla d'alt..!"   
Per pica d'altres obres et aquest resum, Treballem cada nit per vosaltres 
desk_blue.gif 


LA 
MARELLENGA

1982
Aquí teníeu el text integral 
si la voleu juga prendre contact sis plau 

 Vallespir (A. Caritg) i La Marellenga 
(M. Guillou) FOTOGRAFIA DE PREMSA 
(hem de troba la fotografia original)
Comèdia de l'any 1982 en tres actes en català rossellonès d'en Pere GUISSET  (1920 - 2000) 

Estrenada:
1982

Companyia : Grup Font Freda  de CERET

LE BOULOU :  Juny 1982
Direcció: 
Renat Botet
Decorat : Emili Erre  I Miquel Arnaudies
Tècnica  : Joan Ribell

Altres jugades:
10
1982

CERET :  19- 25 Juny  i  29 juny 1982 
Maureillas : 16 Octubre 1982
SABADELL: "Festival teatral dels paisos catalans" 13 Novembre 1982
Amelie les bains,  Pollestres, Prats de mollo, St laurens de cerdans, Prades...etc - Decembre 1982
CERET : Homenatge Sageloly - Gener 1983
Collioure: "Els tres dies de Cotlliure" 
18 Mars 1983
Realització col·lectiva : GRUP FONT FREDA
jugada amb
"LA CURANDERA"
Musicas :
Renat Erre
La mort del cargol
Andreu Bosch
Creació de la sardana final 
"Flors del Jardi"
Músics: 
Josep Vidalou
 René Guisset

Anàlisi  

"La Marellenga" evoca al martiri i   l'agonia de la llengua Catalana a Catalunya Nord.         
Ens trobem dins un mas, l'amo del qual Pere Rosselló està discutint amb la seva filla  Joana, que li retreu d'haver-se tornat casar amb la Francoise( La Sase), una dona molt dolenta que ve de França endins. La Sase considera tots els catalans com endarrerits i vol que tothom parli Francès, no vol saber res de la llengua Catalana, que segons ella és un vulgar "Patuès";
Exigeix que tots els criats del mas portin un esquelli per anunciar llur vinguda.
La Marellengua, la vella criada, refusa de prendre l'esquelli, i La Sase la posa fora de casa. El vell pastor Vallespir vol defendre la Marellengua.
Que faran en Pau el vaquer i els altres personatges? 
Que esdevindrà la Pobre Marellenga? 
La deixaran morir o no ?.....

Repartiment conegut  

PERE ROSSELLOAmo del mas Rossello60 AnysMiquel Arnaudiés
JOANAFilla d'en Pere35  AnysJaumeta Paraire
LA MARELLENGACriada del mas75  Anys Magdena Guillou
LA SASE (Françoise)2na dona d'en Pere50  AnysMaria Carmen Bourges
LLUIS (Louis)Fill de la Sase18 AnysMiquel Saqué
RENEEFilla de la Sase22  AnysMaria Claudia Cagliano
PAUVaquer del mas50  AnysRenat Errre
VALLESPIRPastor del mas60 AnysAlà Caritg
MARCELUn Minyonet18 AnysMiquel Saqué
ROSAUna Minyoneta18 AnysCristina Causadias
FELIPETUn senyor55 AnysJoan Quintana
UN MAINATGE 12 AnysClara Guillou
UNA DONAPadrina del mainatge45  AnysJaumeta Paraire
FELIPAUna Cargolaire40  AnysMaria Carmen Bourges
BARTOMEUAAltra Cargolaire40 AnysAlina Caixal
EL CANTAIRE O
LA CANTAIRE
 20 AnysRenat Lopez
Maria Claudia Cagliano
BALDIRIMestre d'escola i escriptor30 AnysGuillem Gonzalez
LA TRAMUNTANAUna Minyoneta20 AnysCristina Causadias
L' EMPORDANAGermana de la Marrellenga60 AnysLLuisa Lopez
LA PIPETACriada de la Curandera40 AnysAlina Caixal
L'ANTONCompany d'en  Baldiri30 AnysMiquel Saqué

 Premsa i Crítics 

 Premsa, Publicacions o Estudis

 Diari : L'indépendant
  Al Volo : "La  Marellenga triomfa al volo" 
"
El grup teatral Font Freda Ha fet la presentació (L'estrena) de la darrera obra de Pere GUISSET "LA MARELLENGA" a la "Primavera Catalana del VOLO". L'autor amb el qual hem parlat extensament, ens ha dit que per ell era realment una experiència nova "LA MARELLENGA" no és una peça teatral per a riure, és una obra punyent sobre la trista realitat de la nostre llengua."
Le Boulou : "LA MARELLENGA"
Un joyau de la Primavera Catalana
"Il ne faut pas raconter cette MARELLENGA qui est à considérer comme un grand moment de la création de Pere GUISSET"
CERET : "Pere GUISSET et Font Freda confirment persistent et signent un nouveau succés."
"
L'hisoire n'est pas déplaisante car elle fait la part du feu; les deux soeurs, Roussillon et Ampurdan, ayant deux maitres différents, resteront séparées, mais ne s'en aimeront que plus"
"....Fond sonore de cette pièce une délicieuse sardane "FLORS DEL JARDI". il faudra s'en souvenir.  - 
Leon de Nogaréde 
Maureillas : "LA MARELLENGA" s'inscrit comme un hommage à la langue catalane et comme une plaidoirie pour sa défense"

Publicacions: 
El dia 17 gener 1998 per el seu homenatge en Pere GUISSET  i en Pere BERDAGER havien recollit la promesa del batlle de CERET de contribuí a la preservació del patrimoni català. La cosa era entesa per el finançament de la publicació de  aquesta obra.
En PERE se va mori el 30 12 2000 sense conèixer   aquesta realització. 

L'associació "LES FLORS DEL JARDÍ D'EN  PERE GUISSET"   tindrà per primer objectiu de demana una subvenció a l'ajuntament de CERET : 
- Per publicar  "LA MARELLENGA" .
- Per publicar  CD rom de les obres  recollides que podrien,  a demés,  se troba sobre el Internet de la biblioteca de CERET 

 Disponibilitat de l'obra

 Drets d'autor 

Manuscrit :

-
Picada : De forma tradicional.  

-
Versió electrònica :  No, al dia 01- 04- 2001, mes es en projecte. Aviat algun extrets dels bocis llastats.  
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associació)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners mes per amor del català o deixava tot gratuït. Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 LA MARELLENGA

(Segons el nostre manuscrit, datada el 1982 i interpretada pel Grup Fontfreda)


Personatges

Pere Rosselló, amo del mas, 60 anys, (Arnaudiés Miquel)

Joana, filla d'en Pere, 30 anys, (Jaumeta Parayre)

La Marellenga, criada al mas, 80 anys, (Madó Guillou)

Sase (Françoise), segona dona d'en Pere, 55 anys, (Maria Carme Burgés)

Louis, fill de la Sase, 25 anys, (Miquel Saqué)

René, altre fill de la Sase, 22 anys, (Maria Clàudia Cagliano)

Pau Botifarra, vaquer al mas Rosselló, 45 anys, (Renat Erre)

Vallespir, pastor al mas Rosselló, 70 anys, (Alà Caritg)

Marcel, un minyonet, 18 anys, (Miquel Saqué)

Rosa, una minyoneta, 16 anys, (Cristina Causadias)

Felipet, un senyor, 60 anys, (Joan Quintana)

La dona, padrina del mainatge 50 anys, (Jaumeta Parayre)

El mainatge, 10 anys, (Claire Guillou)

Felip, un cargolaire, 35 anys, (Maria Carmen Burgés)

Bartomeu, altre cargolaire, 35 anys, (Alina Caixal)

Un cantaire, un jove, 20 anys, (Maria Clàudia Cagliano)

Baldiri, el mestre d'escola escriptor, 50 anys, (Guillem Gonzalez)

Tramuntana, una minyoneta, 25 anys, (Cristina Causadias)

El Canigó, un vell amb cabells blancs, 80 anys

Anton, un amic d'en Baldiri, 40 anys, (Miquel Saqué)

Empordana, germana de la Marellenga, 83 anys, (Lluïsa Lopez)


La música de la cançó "Flors del jardí" és d'Andreu Bosch i el decorat d'Emili Erre. L'acció és en una sala de mas, amb un banc per a tres persones.

És una peça en defensa de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. La marellenga és, al Vallespir, la mallerenga, l'ocell. Aquest nom d'ocell convé perfectament a l'al.legoria (la mare llengua). La peça mostra com tothom es desinteressava de la llengua, que hom no conreava i que havia d'anar despentinada. Al final tothom s'uneix per tal que visqui, i això correspon a l'esforç de recuperació realitzat d'ençà de menys de mig segle gràcies als escriptors, a l'escola, als cantants de nova cançó. I també gràcies al teatre, i en aquest domini Pere Guisset hi ha contribuït tant com ha pogut! Ara la llengua és jove, bonica i va ben pentinada.


Acte I

És el matí. S'oeix un gall que diu bon dia a l'alba. Els ocells refilen. Se sent la música de la sardana "Flors del jardí", que canta la Maria Clàudia Cagliano. En Pere Rosselló, amo del mas Rosselló, entra discutint amb el seu fill Joan. Seuen en el banc. Pere es plany de la seva segona dona, la Sase. Joan, el fill d'un primer casament, li mostra que la dona es va fent mestressa del mas. La Sase, al començament, venia a fer càmping en un prat del mas, i al cap dels anys ha aconseguit d'entrar-hi, i acabarà foragitant-los tots. Ja ha fet vendre a Pere tots els camps vora ribera per tal de fer-hi cases (que són al nom d'ella), i ara li vol fer vendre els boscos per tal de fer-hi residències secundàries, la neboda de la Sase ha fet arrencar una vinya per construir la seva casa, i un oncle de la dona reclama un camp per a fer-hi un hotel. La germana de Joan, la Joana, ja ha hagut de marxar lluny perquè al mas no hi podia viure, i Joan veu el moment que a ell també el treuran, i que al seu pare li prendran tot. La Marellenga, la criada, arriba i dóna raó al minyó. A més a més, aquesta família no pot sofrir els catalans ni la llengua catalana. Pere els respon que exageren. La Marellenga serveix l'esmorzar a Joan. Entren la Sase i els seus fills Louis i René. La Sase insulta la Marellenga en francès, i l'altra li respon en català. Els fills, per seure, han anat empenyent Joan, i quan la Sase seu, Joan no hi cap i cau. El minyó se'n va sense dir res. S'oeix un esquellí: és Pau Botifarra, el vaquer, que s'ha d'anunciar així per tal que els altres puguin marxar a temps, perquè l'home put. Pere li diu que deixi l'esquellí tranquil i begui el cafè, però l'altre ha sentit la Sase. Pere toca l'esquellí mentre Pau pren el cafè. L'escena següent és entre la Sase i la Marellenga: la primera vol donar un esquellí a la segona, però l'altra el refusa; aleshores la Sase la foragita. Li buida el sac on guarda les coses velles: cofes, barretines, faixes, un flabiol, un porró, etc. La Marellenga parla a Pere i li explica el que passa. Ell li diu que no pot fer-hi res. Vol arramassar els records de la Marellenga, però ella li diu que no toqui res amb els seus dits bruts. Arriba en Vallespir, el vell pastre, que diu que en té prou també de la Sase i dels seus, i que marxarà amb la Marellenga. Ara són vells i no poden treballar, però bé trobaran algun mas abandonat, un cortal, una pallera o una estable.


Acte II

Decorat: un corn de muntanya. Un roc per poder seure. Arriben un grup de cargolaires. Gustí canta "La mort del cargol". Arriben la Marellenga i Vallespir, cansats. Ella diu que sent la mort que la crida, i ell li diu que ha de viure, que cal lluitar. La Marellenga recorda el temps en què era jove i lleugera i corria pels carrers, pels vilatges i veïnats, pel campestre, per les hortes, i vinyers. La dona parla com parlaria la llengua catalana. Abans era a tot arreu, i ara és menyspreada. Vallespir li diu que sempre ha estat enamorat d'ella. Diu també que aviat la Sase i els seus hauran foragitat en Pere del seu mas Rosselló. Se senten els cargolaires que canten (Lopez canta "El sender florit"). A la segona escena, Marcel i Rosa parlen, en francès, dels "vells", dels pares que no els han parlat mai en català i només el parlaven en ocasions com aplecs o cargolades. Els desplau que cantin sardanes i "Muntanyes del Canigó". Vallespir demana auxili per a la Marellenga, i els joves li diuen que val més que hom la deixi morir en pau. Vallespir va a buscar un poc d'aigua a la font. Arriba un senyor, en Filipet, a qui Vallespir demana també ajuda. Ell respon que la pobra Marellenga no té menester de res, ja. Que és amic de la seva germana de l'Empordà, però que ella ha sempre anat mal pentinada i malgirbida. Tanmateix l'Empordana la convidava per Sant Joan i per Pasqües... Vallespir li diu que val més que tiri de llarg. Hom sent sonar l'esquellí d'en Pau. Arriba l'home, perseguit pels dos fills de la Sase perquè ha oblidat de fer sonar l'esquellí. Vallespir li demana ajuda, però ell diu que ha de fugir. Vallespir va a buscar ajuda mentre la Marellenga fa un son. Arriba un mainatge que dóna la mà a una dona. El mainatge, que parla francès, diu a la seva padrina que caldria ajudar aquella dona que dorm. La padrina ha conegut la Marellenga, i diu que cal passar de llarg. Vallespir torna amb en Felip i en Bartomeu, dos joves cargolaires, que donen un poc de garnatxe a la Marellenga i se'n tornen a la cargolada dient que la dona és fresca com un lliri. La Marellenga recorda que ha estat la dida de Felip i Bartomeu, però que estan mig torrats i que només pensen a fer tiberis. Se sent la sardana "Flors del jardí" (cantada per Maria Clàudia Cagliano). Arriba un jove cantaire, que a la vista de la Marellenga crida el seu amic Baldiri, que és mestre i escriptor. En Baldiri i el jove cantaire porten la llengua al vilatge.


Acte III

La Pipeta i l'Empordana van de camí, van a veure la Marellenga. Pipeta diu que s'ha refet quan els metges ja l'havien desnonat. Pipeta diu que Empordana s'hauria d'endur la seva germana i Vallespir. Empordana diu que potser no seria una bona solució: no tenen el mateix caràcter, i ella també té un amo, i molts problemes amb aquest amo. Tanmateix està contenta que la Marellenga pugui encara ballar sardanes i ensenyar el català als fills del mas Rosselló. Surten Anton i Baldiri. Aquest darrer explica que han salvat la Marellenga perquè s'han posat d'acord tots, vells i joves, cantants i escriptors, la gent del foment i la dels diversos altres grups. Surten Pere i Vallespir, que se saluden. El primer demana al segon noves de la Marellenga, dient que d'ençà del dia que la va deixar foragitar del mas el remordiment el persegueix. Vallespir li diu que gràcies a Baldiri i a un jugaire de guitarra, i a tot el vilatge, la Marellenga és curada, torna a córrer per tot arreu i el jovent li porta flors. Pere li diu que al mas Rosselló hom ha posat ordre a les exigències de la Sase, i que si volen tornar, la Marellenga i ell, seran els benvinguts. La Tramuntana anuncia que la Marellenga arriba, reviscolada, ben vestida i ben pentinada, amb la gent del foment, la cobla, la gent del teatre, els cantaires, tot el poble. En efecte la Marellenga entra. Ara és jove, bonica, porta un vestit vermell i groc i li dóna el braç un vell amb cabells blancs, Canigó. Tots criden: "Visca la Marellenga!", i ella diu, somrient: "Vull que tothom sàpiga que eri, som i seré!



 

 


LA GOSSA D'EN PEPET  1975

 La Gossa en  Pere GUISSET i tota la tropa.!Comèdia de l'any 1975 en tres actes  en català rossellonès d'en Pere GUISSET( 1920 - 2000)

Text integral  de la peça dintre el nostra websi voleu el text integral

Estrenada:
 1976

Companyia : Grup Font Freda  de CERET
Maurellàs : Invitada per l'entitat " 66360 ARTS ASSOCIES" dissabte 8 maig1976
    
Direcció: 
Renat Botet
Realitzacio col.lectiva :  
GRUP FONT FREDA
Decorat : Emili Erre
Tècnica  : Enric Roussenque
Maquillatge: Paula Payret

Altres jugades:
5
1976 1977

CERET: Dues Vegades 11  i 14 maig 1976
Saint Laurent de cerdans : Maig 1976
CERET: Dimarts 15 juny 1976
PERPINYA  26 Fevrier 77 al teatre municipal i a molts pobles del Rosselló amb un èxit extraordinari i cada cop amb sales plenes de gom a gom:             
jugada amb :
"Pique nique en campagne"
 Fernando Arrabal

Las Calces d'en Joan
Musica:
 Cap

Anàlisi  

Sem a la terrassa d'un cafè de PERPINYÀ, on l'Anton gran borratxo, pretén soluciona a la seu manera el problema del vi. Un vell viciós se descansa tots lleguin revistes gaire bé gustoses. Passa  un estudiant  " Sense Treball" que distribueix tractes  per se guanya la vida.
En aquest moment entren dos  Muntanyols, Pepet i Treseta  acompanyats per el llur fill en Felip, que venen per comprar una gossa per caçar. 
Son tots lluny de pensar  que aquest projecte als se conduirà  a fe encontre amb la família d'en Gusti que cerca a casar la seu filla que se troba embarassada. 
Tot això se passarà en una seria de quipro quos  i de peripècies que se produeixen  al mig d'un escampall de riures a peta pell.          

Repartiment conegut  

ANTON 50 AnysAlà Caritg
EL VELL 70  AnysJordi Riera
EL GARCO DE CAFÈ 50  Anys Joan Quintana
L'ESTUDIANT 20  AnysAlà Piquemal
PEPET 50 AnysRenat Lopez
TRESETALa seu muller50  AnysJaneta Vicens
FELIPEl nen7  AnysEmili Cagliano
LA LEO 35 AnysRenat Erre 
GUSTI 50 AnysJanet Malirach
CAROLINALa seva dona40 AnysMagdena Guillou
ROSINALa sogra d'en Gusti70 AnysAlina Caixal
ROSALa criada35 AnysMaria Carmen Bourges
FILIPEEl jove20  Anys Alà Caritg
LLUISEl seu pare50  Anys Joan Quintana

 Premsa i Crítics 

 Premsa,  Publicacions o  Estudis

  (Extractis dels 33 articles detinguts per l'associació)
   "El correu de CERET"
"
La "Gossa d'en Pepet" és una de les peces populars més còmiques de l'autor ceretenc Pere GUISSET. Però a través del riure constant, la peça s'arrela dins realitat contemporània: Enfoca la crisi del vi, el problema dels estudiants carregats de diplomes i que no tenen treball, el conflicte de generacions etc...
La comèdia és basada sobre un quid pro quo molt reeixit. Indubtablement en Pere GUISSET sap crear situacions, té el sentit de la rèplica còmica molt encertada, i la seva llengua - essencialment popular - mostra un reviscolament del nostre dialecte català "rossellonès".

 MAUREILLAS: "Pere GUISSET peut pavoiser, M. René Botet peut pavoiser.  Pour un beau succès en effet c'est un beau succès qu'ont remporté la troupe son directeur et l'auteur à Maureillas où dans une salle archicomble la comédie la "Gossa d'en Pepet" a fait... un malheur et où la fantaisie en un acte "Les calces d'en Joan" a fait un autre malheur .
Plus de trois cent spectateurs hilares, des bravos, des rappels : Quel triomphe mes amis...!
Allons, il tiens la grande forme Pere GUISSET"
 
 
  CERET : "Nous avons retrouvé Pere GUISSET sympathique, plein de verve et de bonne humeur,un observateur de la vie quotidienne catalane apte à saisir la drolerie d'une réplique au hasard des conversations de rues, un orfèvre du qui pro quo savoureux: Il suffit en effet qu'un couple de paysans (Savoureusement campés par R Lopez et J Vicens) se trompent de porte pour déclencher une série de situations burlesques qui secouent la salle de rires.
Felicitons tous les acteurs.....Emile Cagliano (Le Jerry Lewis cérétan, René Erre (Dans un rôle surprenant)"
Publicacions: 
Edició :"Als amics del Correu de CERET"  30 Gener 1981.
L'han Publicada  sota la forma d'un petit llibre.
En queda  fora quatre a l'associació per las biblioteques que serien interessades.
L'associació "LES FLORS DEL JARDÍ D'EN  PERE GUISSET"   tindrà per primer objectiu de demana una subvenció a l'ajuntament de CERET. : 
- Per publicar  "LA MARELLENGA" .
- Per publicar  CD rom de les obres  recollides que podrien,  a demés,  se troba sobre el Internet de la biblioteca de CERET. 

Es cert que l'Obra "la Gossa d'en Pepet" i trobarà la seu placa 

Disponibilitat de l'obra  

 Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 01- 04- 2001, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. 
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 "ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 

LA GOSSA D'EN PEPET


Personatges:

Pepet

Treseta, la seva dona

Felip, el seu fill

Anton, el borratxo del cafè

El vell lúbric, del cafè

El cambrer

Gustí, el pare de la Fineta

Carolina, la dona de Gustí

Rosina, la padrina

Lluís, el pare de Philippe

Philippe, el fringaire de la Fineta


La peça manca d'unitat: el primer acte passa en un cafè, esperant l'hora de la cita amb el venedor de la gossa, i els dos altres actes passen a casa de la família Gustí, discutint dels tractes. Les dues parts són basades en dos quid pro quo: el primer sobre el de la tatà Léo, que Pepet creu ser una tia de la seva dona (a la Catalunya del Nord tatà vol dir a la vegada tia i prostituta), els dos altres sobre el fet que Pepet i Treseta parlen de la gossa mentre Gusí i els seus parlent de la filla, la Fineta.


Acte I

El decorat representa la terrassa d'unc cafè. L'Anton, mig torrat afirma que ell té la solució del problema del vi (el de la venda de la collita, que existeix fa un segle). Un vell mira una revista pornogràfica que ha trobat a la cartera del seu nét de tretze anys. El cambrer discuteix amb els dos. Al primer, li diu que el problema del vi seria en efecte resolt si tothom begués com ell. Al segon, li diu que bé cal que la mainada s'instrueixi. Arriben Pepet i Treseta, que seuen. El vell "s'emmiralla" és a dir que mira ostensiblement la dona, que "fa barraca", és a dir obre les cames, com li fa observar el seu marit. Treseta escridassa el vell. Ella i Pepet han remarcat que a Perpinyà la gent ja no parla català, i consideren que això no és normal. Treseta va a buscar Felip, que s'ha encantat davant d'una parada i que vol un whisky. Felip té set anys però és molt espigat. A tres anys, en efecte, es va empassar tot un tub d'hormones. Treseta i Pepet parlen de la gossa que volen comprar; la dona vol que sigui manyaga. Després d'anar a buscar la gossa, Pepet proposa d'anar a veure la tia Eulària i la tia Rosalia. Felip estira la màniga de la Treseta: vol anar al vàter. La dona demana on és i acompanya el nin. El cambrer, que ha sentit la conversa, aprofita l'absència de la dona per proposar una tatà, que és justament al cafè, la Léo (a la qual ell cobra el deu per cent). Pepet creu que es tracta d'una tia de la seva dona i accepta que hom la hi presenti. Arriba la Léo, amb una minifaldilla i molt pintada. Demana un "pastís" (beguda amb anís) al cambrer. Pepet li diu que no la coneixia i que ell, quan venia a Perpinyà, anava a veure la tia Eulària i la tia Rosalia. Léo li diu que no les coneix, que deuen treballar en categoria B, mentre que ella treballa en categoria A. Léo l'invita a anar a casa seva, i Pepet la regracia, però diu que ha d'esperar la Treseta i en Felip, i que iran tots quatre. Léo és estranyada, però accepta, si ha de fer pler a la Treseta i a Felip! No serà un "mano a mano", remarca, sinó una trucada! Pepet li diu que és tan amable que d'ara endavant no iran a veure la tia Eulària i la tia Rosalia, sino només a ella. Arriba la Treseta, que pregunta qui és "aqueixa careta de Carnaval", i Pepet li diu que és la seva tatà Léo. Treseta li respon que "aquest pilot de pintura" no és pas la seva tia, i vol marxar. La Léo, que havia entrat al cafè, surt i diu també que cal menar-se pressa. Les dues dones se disputen, i Léo abandona el terreny a aquella que considera la seva rival. Pepet remarca que s'han de menar pressa perquè tenen la cita amb els amos de la gossa.


Acte II

El decorat representa el menjador d'una casa burgesa. El pare, la mare i la padrina es disputen, perquè la filla, la Fineta, s'ha fet prenyar sense estar casada i Gustí, l'home, es considera deshonorat. La Carolina, la mare, el calma, remarcant que no és pas la primera i no serà pas la darrera a deixar-se enganyar, la Fineta. La Rosina, la padrina, remarca que no deu pas haver estat enganyada, sinó que devia ser prou consentidora. Gustí s'estranya que, "si volia saltar les vores", no hagués pres la píndola. Ara, també és possible d'abortar. La Carolina diu que la Fineta vol guardar la criatura i que els pares del culpable, Philippe, han de venir. Pepet i Treseta arriben, introduïts per la criada Rosa, i hom els pren pels pares de Philippe. Gustí ha marxat i Carolina els dóna la benvinguda. Els demana si són el pare de Philippe. Ells diuen que sí, i que el minyó s'ha quedat a baix. Pepet i Treseta demanen com és la gossa, i Carolina creu que parlen de la seva filla, i s'escandalitza. Els dos primers expliquen com la tractaran. Quan la Treseta diu que en Pepet també se'n servirà, no aguanta més i se'n va. Pepet i Treseta ho interpreten dient que la tenen mal acostumada, aquesta gossa. Entra la Rosina, que diu que la Fineta descansa. Ells li diuen que la faran dormir a la pallera. La Rosina diu que suara tocava la guitarra i ells responen que si tocava la guitarra és que deu tenir puces. La padrina és escandalitzada i surt. La Rosa acompanya en Felip i diu als seus pares que s'ha pixat a l'escala. Treseta diu a la Rosa que el dugui a la terrassa. Gustí arriba, empipat, dient que el que ha fet Philippe és d'un mal educat, que és una taca per una casa. Treseta (que pensa en la pixerada de l'escala) diu que ja la netejaran, amb una gota de lleixiu si cal. La Carolina ve a buscar el seu marit, perquè la padrina es troba malament. Treseta i Pepet surten per anar a veure on és Felip.


Acte III

La Rosa introdueix Lluís, el pare de Philippe. La criada s'estranya (a part) que la Fineta tingués dos fringaires. Entra en Pepet, que es presenta com a Gustí perquè es pensa que Lluís és un altre comprador de la gossa que cal dissuadir dient mal de la bèstia. L'altre creu que parla de la Fineta, i considera que la noia no fa pas per al seu fill. Surt. Entra la Treseta i Pepet li diu que ha guanyat, que la gossa serà per a ells. La dona pregunta quant en volen, i l'altre li diu que no han pas discutit del preu encara. La Treseta li diu que cal regatejar. Entra la Carolina i Pepet li diu que Gustí està d'acord. Carolina explica al seu home que compten "pegar" (pagar) la nina. Ells reprenen que la cuidaran bé, que la purgaran de tant en tant, que cada mes li donaran les gotes pels cucs, i que per evitar que vagi alta, si el nin ho vol, la faran sanar. Gustí crida la Rosa, i quan aquesta pareix li reclama el fusell. Carolina diu que abans de fer cap bestiesa cal consultar la Fineta. Pepet i Treseta, que s'han quedat sols, s'estranyen que per vendre un ca calgui consultar la nina, i surten a la recerca de Felip. Entra Rosa amb el fringaire, Philippe, que vol parlar a Gustí. La Rosina li diu que són una família de trucalembut de voler fer dormir la Fineta a la pallera. La Rosina acompanya Philippe prop de la Fineta. Entren la Treseta i el Felip. Pepet pregunta què ha dit la nina, i Gustí li diu que tenen sort, perquè ha dit que sí. Pepet està content i li vol fer un petó, a la nina. Gustí li diu que és a dalt, amb el seu Philippe. La Treseta li respon que el seu Felip no és a dalt, sinó que és aquí. Entra Philippe, que diu que no coneix ni la Treseta ni Pepet. La Treseta interperta mal l'embolic, creu que no li volen vendre la gossa. Gustí demana de quina gossa es tracta, i aleshores hom s'adona que qui vol vendre la gossa és el veí del costat. Gustí crida la Rosa i li demana que porti el fusell. La Treseta i Pepet consideren més prudent de tocar el dos. Gustí crida contra Philippe i aquests joves que no tenen espera. La Rosina li pregunta com era ell, de jove. La Carolina reconeix que té raó, que també tenia molta pressa. Philippe parla de la seva família, diu que el seu pare és un gran propietari, però afegeix que ell estudia per ser funcionari, cosa que dóna completa satisfacció a Gustí. Entren Treseta, Pepet i Felip amb la gossa, contents d'haver fet ràpidament la compra.



 

 


HEM DE CASAR EN BAPTISTA  1974

Al final : El club Teatral dels joves de Sant Andreu (1975)Comèdia de l'any 1974 
en tres actes  en català rossellonès i Francès d'en Pere GUISSET(1920 - 2000)
Estrenada:
    

   1974

Companyia :
Club Teatral dels joves de Sant Andreu


Sant Andreu
:
30 de Març 1974
Direcció : 
1972-77 
Francesc Manent
Decorat : Lluis Blanch, Tierri Guillon, Gil Desclaux, Jordi Cervere, Tierri Marill
Maquillatge:  
Teresa Manent 

  Altres jugades:
15

   1974 
  1975

PERPINYA : "TEATRE MUNICIPAL"
 
10 de Maig 1974  i 22 de febrer 1975
ARGELERS:  13 de  aVRIL 74
PRADA: La consagració catalana a
                   28 agost 1974
 ( Universitat catalana d'estiu) 

i a molts pobles del Rosselló amb un gran èxit
Sant Andreu, SUREDA,  VILANOVA DE LA RIBERA 2 novembre  74, ceret Avril  74 - 23 novembre 74, maurellas, Tuïr,
 Sant nazari 
octubre 74 , la roca, vilanova de la rao
.
 Millars  31 janvier 75  
jugada amb :Musica:
 Cap

Represa 
1986

Companya: 
Grup teatral de Sant Llorenç de  Cerda 
Sant Llorenç de Cerda :

23 mai 1986 - Agost 1986
  

Altres jugades:  4
1987

Banyuls del aspres: 13 septembre 86
Toulouges : 18 octobre 86
Cabestany: octobre 86
Millas : 31 janvier 1987 
i altres pobles del Rosselló 
  

Anàlisi  

La Rosa de les Illes passa les vacances amb el seu marit Marcel i el seu grandàs de fill en Jan Pol amb cabells llargs, a suportar els fàstics  i els morros de la Julia la seu la sogra, penseu pas que sigui per plaer. es que hi ha heretatge de l'oncle vell, en Felip. I en Felip va posar per condició que en Baptista, el germà del sogre de la Rosa, s'havia de casar primer. En Baptista prou se casaria, mes per se casar, cal se dos. Ell, que fa de bosquerol per damunt de CERET, sap parlar als matxos  i  als arbres, mes a les dones hi ha per res a fer, gosa pas. Quan veu son germà en Pau acollat a la Julia que és un ramball. i quan veu el seu nebot en Marcel que " sous pretexte qu'il est un fonctionnaire parisien" se deixa menar a tros de cadena per la princesa de les Illes,  n'hi ha per moure  reflexions i pensaments a Julia pot pas perdonar a la Rosa de li haver pres el seu fill. Ja fa temps que s'adrecen pas la paraula. S'escriuen...damunt d' une llosa.... petits mots gentils : Cabeca! zut! M...E !
Si tan sols en Batista se podia casar, aquest infern s'acabaria i les dues retxotxes, com els hi diu en Pau, se n'irien cada una del seu band.

Repartiment (Club Teatral del joves de Sant Andreu)  

PAU  58 AnysMiquel Blanch
JULIAla seva muller55 AnysMadi Carceler
MARCELEl llur fill35 AnysRobert Peracaula
ROSAmuller d'en Marcel35 AnysDominica Bailbé
JAN-POL fill d'en Marcel i la Rosa16 AnysDaider Bagnouls
BAPTISTAGermà d'en Pau, Gran tímid40 AnysAndreu   Bailbé
ROSINALa fadrina magenca35 AnysJanina Bés
FELIPL'oncle mort dos anys abans Francesc Manent
MARIETALa tia morta Martina Rolland
VENTURAL'amic d'en Batista30AnysRoger Carceler   
LA MARELLENGA 30 AnysAdela Martinez
La dona del jardi public 30 AnysNadina Bagnouls
EL GUARDAel guarda del jardí50 AnysEnric Sicart

 Premsa i Crítics 

 Premsa,  Publicacions o  Estudis

  (Extractis dels 43 articles detinguts per l'associació)
  ARTS ET SPECTACLE-  L'indépendant 
  PERPIGNAN Theâtre municipal 08 05 1974 : 
"Si quelqu'un fait un jour l'histoire du théâtre Catalan en Roussillon il faudra qu'il consacre un long chapitre à Pere GUISSET et un autre à "Hem de casar en Baptista" qui sont en train de provoquer un renouvellement du théâtre populaire, peut être même un bouleversement"
"Il ne s'agit donc pas là d'un petit essai, mais de toute une oeuvre d'écrivain de théâtre sur laquelle il faudra que quelqu'un se penche un jour!" 

 VIDA CULTURAL - L'Indépendant
"
Hem de casar en Baptista es una excel·lent comèdia satirica d'en GUISSET, tothom comprendrà que no la cal deixar perdre".
CERET Avril 1974 Cinéma le Cérétan - L'Indépendant
"
On sait l'audience que trouvent toujours auprès du public Roussillonnais les pièces écrites dans la  Llengua del avis.... Aussi bien peut on écrire que c'est une charge pleine d'esprit contre tous ceux qui après quelques mois seulement passés hors de la terre catalane ,croient de bon ton de d'oublier leurs origines , leurs amis et la langue de leurs ancètres."
Midi libre " Que le temps semble court à l'écouter et à la regarder"
CERET Novembre 1974 Cinéma le Cérétan
L'indépendant :"
Une fois de plus Baptista va prendre épouse"(la veille).
"
Salle comble pour la reprise de "Hem de casar en Baptista" 
Le CRI CERETAN - "Le remariage de Baptista à fait... salle comble"
" Un public particulièrement receptif, qui ne devait pas ménager ses applaudissements aux acteurs et à l'auteur qui, réussissant à vaincre sa modestie, monta cette fois sur scène pour y poissonner des lauriers bien mérités".  


 PERPIGNAN Theâtre municipal 22 02 1975 ARTS ET SPECTACLE L'indépendant (La veille)
"
Cette pièce fut jouée l'an dernier et le soir du face à face télévisé Giscard - Mitterrand en pleine fièvre électorale, (Malgré cela elle avait fait salle comble)....Il faut bien se rendre à l'évidence nous avons ici une troupe et une pièce qui sort de l'ordinaire. Le théâtre présente ainsi parfois des réussites  tout à fait  exceptionnelles ........à Barcelone disons le en passant, on réclame la pièce.....!"  .... 
L'indépendant (Après la représentation)
"Hem de casar en Baptista  a fait salle comble"
"
Pere GUISSET et ses interprêtes ont mis à mal les rates Perpignanaises".
"Il a su trouver un langage direct, spirituel et a construit sa pièce avec la maitrise consommée celle, nous n'avons pas peur de le dire, des grands dramaturges."

Prélude au "Mariage de Baptista"
"
Qui êtes vous ... Pierre GUISSET"
interview - " GUISSET est petit et grassouillet, il a l'oeil malicieux, il est également modeste- trop- et plein de bon sens" Arts et spectacle - (L'indépendant)

Agost 1974   Universitat Catalana d'Estiu: 
"
En efecte sabia pas quin resultat donaria tot això davant d'un públic d'universitaris.
La cosa havia agradat à Sant  Andreu  a Argelers, a Ceret i a Perpinyà, mes jugar davant d'una armada de crítics i de professionals del teatre era una altre afer! I bé tenia tort de se fer dolent sang en Manent: La peça va ser un exitàs. Desprès de l'últim acte, els aplaudiments s'acabaven pas"  (Vida cultural- L'Indépendant)

 
PERPINYÀ  1975 " Es que si  hi pensem bé, només ens fan riure profundament i ens desfoguen les coses reals pel grau de comicitat que poden contenir. L'altre riure és superficial, és perqué ens fan pessigolles. No té interès ni transcendència. Això ho sabia perfectament Molière per exemple. I ho sap GUISSET" (Vida cultural - l'Indépendant)
Publicacions:  
  G.R.E.C - Edició : Sant Joan i barres 1975
L'han Publicada  sota la forma d'un petit llibre.
En queda  fora dos o tres a l'associació per las biblioteques que serien interessades.
Estudi :
  L'ACE ( associacio catalana d'estudiants) - GERARD VIAL estudi realitzat l'any 89- 90
- La seu publicació l'any 1998 se va inscriure a continuació de l'homenatge, fet  a pere guisset en gener 1998 a CERET" 

L'associació "LES FLORS DEL JARDÍ D'EN  PERE GUISSET"   tindrà per primer objectiu de demana una subvenció a l'ajuntament de CERET. : 
- Per publicar  "LA MARELLENGA" .
- Per publicar  CD rom de les obres  recollides que podrien,  a demés,  se troba sobre el Internet de la biblioteca de CERET. 


Es cert que l'Obra "Hem de casar  en Baptista"" i trobarà la seu placa. 

Disponibilitat de l'obra  

 Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 01- 04- 2001, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. 
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 "ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ  "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

 Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

HEM DE CASAR EN BAPTISTA


Aquesta comèdia va ser estrenada a Sant Andreu el 30 de març 1974 pel Grup Teatral de Sant Andreu, i repesentada a Perpinyà, al Teatre Municipal, el 10 de maig del mateix any. El Grup Teatral de Sant Andreu era dirigit per Francesc Manent; el decorat era de Lluís Blanc, Thierry Guillon, Gil Desclaux, Jordi Cervère i Thierry Marill; els maquillatges eren a càrrec de Teresa Manent.


Personatges i intèrprets

Felip, l'oncle mort dos anys abans (retrat), Francesc Manent

Marieta, la tia morta (retrat), Martina Rolland

Pau, marit de la Júlia i germà de Baptista, 58 anys, Miquel Blanch

Júlia, muller de Pau, 55 anys, Madi Carceler

Marcel, el seu fill, funcionari a París, marit de Rosa, 35 anys, Robert Peracaula

Rosa, muller de Marcel, 35 anys, Dominica Bailbé

Jan Pol, fill de Marcel i Rosa, 16 anys, Daider Bagnouls

Baptista, germà de Pau, fadrí magenc, 40 anys, Andreu Bailbé

Ventura, amic de Baptista, 40 anys, Roger Carceler

Rosina, fadrina magenca, 35 anys, Janina Bés

La Marellenga, 30 anys, Nadina Bagnouls

La dona del jardí, Nadina Bagnouls

El guarda, 50 anys, Enric Sicart


Acte I

La primera escena és entre Rosa i Marcel, una parella que fa vacances a casa dels pares del segon i parla en francès. Fa quinze anys que són casats i quinze anys que la Rosa no s'entén amb la seva sogra. Viuen normalment a París on treballen a correus, i consideren que és una sort que els seus pares no han tingut. La Rosa és nada d'una família de pagesos de les Illes, però no vol saber res dels seus orígens i es considera parisenca. És el vespre, busca els tranquil.litzants perquè està massa nerviosa. Són a la casa perquè Felip i Marieta, que van morir fa un parell d'anys, van deixar escrit que només es podria heretar d'ells quan en Baptista s'hauria casat. Baptista és el germà del pare de Marcel, un conco molt tímid que, quan és al costat d'una dona, no sap de quina banda té el Canigó. Els retrats de Felip i Marieta són a la paret, i la Rosa té la impressió que es burlen d'ella. La segona escena és entre Pau i Júlia. Ella es plany de la seva nora, que fa fer el que vol al seu fill. Sogra i nora comuniquen mitjançant una pissarra, on se succeeixen els insults. Pau i Júlia han arranjat un encontre entre en Baptista i la Rosina, una altra conca, per demà. Al final de l'escena entren Rosa i Marcel i cada una de les dones diu mal de l'altra en veu baixa, fins que se'n van a dormir. Arriba Jan Pol amb una guitarra. És el fill de Marcel i Rosa, un poc hippí, i posa música, un poc massa forta. Amb el soroll, arriba la Júlia i els dos s'insulten. Fins que entra Pau per calmar-los, i després la Rosa i Marcel. La mare defensa el fill, i les dues dones intercanvien alguna insulta més mitjançant la pissarra. Jan Pol no vol saber res ni dels seus pares ni dels seus avis i se'n va a dormir. Els altres l'imiten. Aleshores Felip i Marieta baixen de llur retrat i són dues persones que parlen i evoquen els temps passats: anaven a les festes majors i ballaven sardanes. La gent era més pobra però s'estimava més.


Acte II

És el matí. Pau encén el foc. Júlia porta una bata i és escabellada. Diu que ha tingut un malson: es barallava amb la Rosa. Llegeixen el darrer missatge d'aquesta darrera, que diu que ha posat arsènic al cafè. La Júlia es fa una tisana de til.la i va a vestir-se. Entren Marcel i Rosa. Pau explica al seu fill que han preparat un encontre entre Baptista i Rosina. Marcel respon en francès al seu pare, el qual li diu secament que li podria respondre en català. La Rosa s'hi oposa, perquè només els pagesos parlen català. Aleshores Pau canta les seves veritats a la dona, i defensa els treballadors de la terra. La Júlia, que ho ha sentit, felicita el seu home, mentre Rosa i Marcel se'n van, picats. Arriba en Baptista, i Pau surt a rebre'l. Pau li explica que han preparat una entrevista amb la Rosina, i Baptista se'n vol anar. La Rosina li agrada, però és massa vergonyós. Surten per anar a esmorzar. La Júlia explica a la Rosina què ha de fer per a haver en Baptista. Li proposa d'arranjar-la un poc: pintar-li els llavis, posar-li una faldilla més curteta... Pau i Baptista tornen, i aquest darrer només parla de marxar. La Rosina entra i resta sola amb en Baptista. Una conversa molt tímida s'estableix entre els dos: fa bon temps, un xic de vent, etc. La Rosina posa a la pràctica els consells que li ha donat la Júlia. Quan la conversa comença a esdevenir un poc més seriosa, arriba Jan Pol, que troba que l'home es mereixeria una dona més bonica i més jove. Com que Baptista no el contradiu, la Rosina s'empipa i marxa. Pau entra i crida contra el minyó, que ha fet fallar l'entrevista. Baptista se'n vol anar. Jan Pol, veient que hom s'empenya a casar el conco, diu que té una idea: posar un anunci al diari. Ell mateix s'encarrega de redactar-lo. La proposta agrada a Pau i al fadrí magenc. Arriba Júlia, furiosa. Hom li explica el que ha estat decidit i ella emet els seus dubtes: té por que sigui una res- no-val la que respongui a l'anunci. Pau li diu que això no té importancia, que l'essencial és que Baptista es casi, i ella admet que és la veritat.


Acte III

Han passat dies. Ens trobem en un parc públic. Hi ha hagut quinze respostes a l'anunci, i Baptista ha escollit la d'una Marellenga blava, que és morena. La cita és a les quatre. Marcel i Rosa han vingut d'amagat a veure què passa. Pau i Júlia també han vingut, independentment dels altres. Baptista ve acompanyat del seu amic Ventura, un altre fadrí magenc. Segons la carta, Baptista ha de tenir una flor a les mans, i la Marellenga blava un llibre sota el braç. No hi ha hagut intercanvi de fotografies. Són les quatre, i el cor de Baptista bat de pressa. Arriba una dona passejant un mainatge petit i que duu un llibre sota el braç. Hom es pensa que és ella, i Ventura fa remarcar a la dona que el seu amic té una flor a la mà. L'altra, al cap d'una estona, amenaça en Ventura de cridar el guarda, i de fet ho fa. El guarda arriba, i es pensa que estan borratxos. La dona se'n va. Baptista troba que la flor s'ha marcit. Ventura li diu que vagi al fons del parc, on en venen de fresques. Mentrestant ell s'esperarà. Entra una dona bonica, amb una minifaldilla i un llibre sota el braç. Aquesta sí que és la Marellenga. Ella troba el minyó al seu gust; s'acosta i es fa conèixer. Creu que l'altre és en Baptista. El fa posar dret, el fa caminar. Troba que sembla un pastor que segueix el ramat, però això es corregeix. La Marellenga s'assegura que el minyó té bona vista i bones orelles. El dentat és corcat i caldrà anar a cal dentista, però això és poca cosa. Ventura, és clar, ha quedat seduït per la minyona. Però és honest, i diu que ell no és pas en Baptista. A ella no li importa gens, això: n'hi ha prou que sigui fadrí i amb ganes de casar-se. La Marellenga agafa Ventura de bracet i se'n van tots dos. Baptista torna i és estranyat de trobar la flor sobre el banc. Arriba la Rosina. Ell li diu que espera una marellenga blava, i ella es pensa que desvarieja i li dóna una aspirina. La Rosina li diu que li porta un llibre, un llibre que un minyó, el seu nebot Jan Pol, li ha demanat que portés. Es un llibre de dones nues, i això no agrada gens a la Rosina. Baptista repeteix que espera la marellenga blava. Júlia entra i li diu que la marellenga blava ha marxat amb en Ventura. Afegeix que la Rosina es consumeix per ell. La Rosina reconeix que està enamorada d'ell d'ençà que era petita. La Júlia demana a Baptista si ella li agrada o no. Ell diu que sí que li agrada, però que no gosava dir-li-ho. La Júlia decideix que hom els casarà de dissabte en vuit. La Rosa i en Marcel arriben. Les dues dones comencen a barallar-se i Jan Pol se'n va. Poc se'n falta que les dones no es batin de debò, però la Rosina i Baptista estan contents. Sobretot ella, que ha trobat un marit que li agrada, cobrarà els diners de Felip i no haurà de suportar cap sogra ja que la mare de Baptista és morta.


 

 



MUNTANYES REGALADES 1976

Al final : En Pere GUISSET fen felicitacions als actors del club Teatral dels joves de Sant Andreu (1977)    Comèdia de l'any 1976 en tres actes  en català rossellonès d'en Pere GUISSET  (1920 - 2000)
Estrenada:
    

   1977

Companyia :
Club Teatral dels joves de Sant Andreu


Sant Andreu
:
12 de FEBRER 1977
Direcció : 
1972-77 
Francesc Manent
Decorat : Emili Erre
Maquillatge:  
Teresa Manent 

Altres jugades: 14

   1977 
  

Sant Andreu : 19 de Febrer 1977
osseja  :
26 
de Marc 1977
Latour Bas Elne:
Abril 1977
Maureillas, SUREDA, LAROque, ,  , THUIR
Banyuls de la Marenda:15 de Abril 77
Bompas: 7 de maig 1977
PERPINYA : "TEATRE MUNICIPAL"
el 20 de maig 1977
  ceret: el 27 de maig 1977
TAUTAVEL 4 juny 77; BAGES : juny 1997
jugada amb :Musica:
 Cap

Anàlisi  (Vida cultural- L'Indépendant)

"Muntanyes regalades" presenta el problema de la venta de les nostres muntanyes als Belgues, als Alemanys, als Anglesos i als Parisencs. Hi ha una denuncia d'una mentalitat dels nous propietaris que posen prohibicions de tota mena. No es pot passar pels antics camins. Això va contra als usatges seculars del nostre país. Aquesta invasió s'explica pel fet que els pagesos ja no poden viure pels pobles, de manera que deserten massivament vers les viles. La conversa del pastor amb la Lili, que ve a buscar bolets, remous el problema de la bellesa de la natura, del cants dels ocells que menys potents que les sirenes del confort de las viles.
 La peça mostra com una dona - La Farigoleta, una nova Passionària - i un pagès una mica contrabandista inauguren la nova resistència, defensen la terra amb els fusills si convé (Tiren enlaire, és clar, per començar). El pastor s'hi troba complicat. No sabem si aquesta és una tàctica possible i eficaç, però el problema és plantejat i això és important. Car si hom planteja un problema potser hom hi trobarà una solució. De totes maneres "Muntanyes Regalades" omple una funció immediatament; la de fer riure amb una llengua d'una gran riquesa, rossellonesa cent per cent. Tots els pobles que han reclamat representacions a Francesc Manent, Tenen molta raó.

Repartiment (Club Teatral del joves de Sant Andreu)  
(HEM DE TROBA, AMB AJUDA DELS Protagonistes DE AQUESTA Peça, EL REPARTIMENT QUE FALTA)

   58 AnysMiquel Blanch
  55 AnysMadi Carceler
  35 AnysRobert Peracaula
  35 AnysDominica Bailbé
  16 AnysDaider Bagnouls
  40 AnysAndreu   Bailbé
  35 AnysJanina Bés
ROMANIi  Pere MANZANARES
   Martina Rolland
  30AnysRoger Carceler   
FRIGOULETTE  Adela Martinez
  30 AnysNadina Bagnouls
  50 AnysEnric Sicart

 Premsa i Crítics 

 Premsa,  Publicacions o  Estudis

  (Extractis dels 22 articles detinguts per l'associació)
Sant Andreu el 13 de febrer 1977(EL TRUC)
N'entrons pas dans la polémique que pourrait  éventuellement soulever la langue employée par Guisset, jugée par certains roussillonnaise à l'excès....Allons plutot à l'essentiel: Ce soir-là le Grup de Sant Andreu a fait salle comble regroupant un public qui a ainsi prouvé son attachement à un téâtre, dans sa langue, qui lui parle de sa vie quotidienne.....Débrouillez vous comme vous pourrez: Faites venir chez vous le Grup de Sant Andreu .ça vous changera avantageusement des programmes touristiques de l'été.
Diari en català?- 
El 13 de febrer 1977
(  Revaloracio del teatre - Lluis RIBES)
"Muntanyes regalades
tornarà potser a entaular la polèmica sobre la naturalesa mateixa de la llengua que s'ha d'utilizar: No és prou normativa? Es massa rossellonesa? Finalment l'important no és aixo : el téatre nord català trona viure! Aixo de manera no artificial. I acolliment què el public de Sant Adreu va fer a l'obra, ho mostra a bastament"
  ARTS ET SPECTACLE-  L'indépendant 
  PERPIGNAN Theâtre municipal
el 20 de maig 1977
   VIDA CULTURAL - L'Indépendant

CERET el 27 de maig 1977 Cinéma le Cérétan - L'Indépendant


  

L'associació "LES FLORS DEL JARDÍ D'EN  PERE GUISSET"   tindrà per primer objectiu de demana una subvenció a l'ajuntament de CERET. : 
- Per publicar  "LA MARELLENGA" .
- Per publicar  CD rom de les obres  recollides que podrien,  a demés,  se troba sobre el Internet de la biblioteca de CERET. 


Es cert que l'Obra "Muntanyes Regalades"" i trobarà la seu placa. 

Disponibilitat de l'obra  

 Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 01- 04- 2001, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. 
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 

MUNTANYES REGALADES


L'obra es va estrenar a la Sala de Festes de Sant Andreu el dissabte 12 de febrer 1977 a les 21 hores. La companyia era el Grup Teatral dels Joves de Sant Andreu, dirigit per Francesc Manent. Els decorats eren d'Emili Erre, i els maquillatges de Teresa Manent. Després va ser representada catorze vegades al curs del mateix any: a Sant Andreu el 19 de febrer, a Oceja el 26 de març, a la Torre del Bisbe el 2 d'abril, a Maurellàs, a Sureda, a la Roca de les Alberes, a Tuïr, a Banyuls de la Marenda el 15 d'abril, a Bompas el 7 de maig, a Perpinyà (Teatre Municipal) el 20 de maig, a Ceret (cinema Le Cérétan) el 27 de maig, a Talteüll i a Bages al juny.


L'obra consta de 3 actes repartits en 14 quadres.

El tema: la venda de les terres als estrangers: belgues, alemanys, anglesos... i fins parisencs, que hi edifiquen residències secundàries i prenen banys de sol. Els pagesos, que no poden viure de les collites, han de vendre llurs béns i després hom els prohibeix el pas per anar a buscar bolets i fins per passejar-se. La llei no són pas els usatges. Per això mateix cundeix un aire de revolta.


Els actors eren Miquel Blanch, Madi Carceler, Robert Perecaula, Andreu i Dominica Bailbé, Janina Bés, Pere Manzanares, Clàudia i Verònica Rolland, Roger Carceler, Adela Martinez, Nadina Bagnouls, Enric Sicart, Martina Desideri, Viola Bethonneau, Gil Fabre, Jaume Falgaronne. El paper de Romaní, el pastor, era interpretat per Pere Manzanares, i el de Frigoleta, la passionària, per Adela Martinez. Altres personatges: Jepet, que fa contraban, Gemec, el duaner, Pipiu, la dona cartera, Caterineta, la dona de Jepet, Marta i Feliu, que fan un picnic, Juli i Pere, caçadors, Lluïa i Mimí, que es passegen.


Escrivíem, a la nostra crònica catalana de L'Indépendant del 16 de febrer:" 'Muntanyes regalades' presenta el problema de la venda de les nostres muntanyes als belgues, als alemanys, als anglesos, als parisencs. Hi ha una denúncia dels nous propietaris, que posen prohibicions de tota mena. No es pot passar pels antics camins. Això va contra els usatges seculars del nostre país. Aquesta invasió s'explica pel fet que els pagesos ja no poden viure pels pobles, de manera que deserten massivament vers les viles. La conversa del pastor amb la Lili, que va a buscar bolets, versa sobre el problema de la bellesa de la natura, dels cants dels ocells, que són menys potents que les sirenes del confort de les viles.

"La peça mostra com una dona –la Frigoleta, una nova Passionària—i un pagès una mica contrabandista inauguren la nova resistència, defensen la terra amb el fusell si convé (tiren enlaire, és clar, per començar). El pastor s'hi troba complicat. No sabem si aquesta és una tàctica possible i eficaç, però el problema és plantejat i això és important. Car si hom planteja un problema potser hom hi trobarà una solució. De totes maneres, 'Muntanyes regalades' omple una funció immediatament: la de fer riure amb una llengua d'una gran riquesa, rossellonesa cent per cent. Diversos pobles han reclamat ja representacions a Francesc Manent. Tenen molta raó."



 



 

 

LA COVA DE LES BRUIXES (1977)

 

Comèdia de l'any 1977 en tres actes  en català rossellonès d'en Pere GUISSET  (1920 - 2000)

 Estrenada

1978

Maureillas: 10 Juny 1978

Direcció :
Renat Botet

Décorat : Emile erre

Altres jugades : 5 1978

Ceret : 16 Juny 1978
             20 juny 1978
Prats :   24 juny 1978
Ceret  :  28 juny  1978
Sant llorenc de Cerda :
             1 juliol  1978

Technics:
Yves Guillou

Musica : Andreu Bosch
Sardana : cantada per Renat Lopez
Canço : L'EMBRUIXAT cantada per jean malirach

Repartiment conegut  

BEP

Marit de la Bepa

 

Georges Riera

BEPA

Muller de Bep

 

Jeannette Carbonell Vicens

Tista

obrer de Bep

 

Emile Cagliano

Fina

muller de Pau

 

Marie carmen Bourges ?

Pau

marit de la Fina

 

Jean quintana?

Anton

marit de la Juli

 

Alain Carritg

Juli

muller de l'Anton.

 

Aline Caixal?

Pere

marit de la Lisa

 

joseph paraire ?

Lisa

muller de Pere

 

 

Tomeu

un vell del vilatge

 

Jean Malirach ?

Jepe

un contrabandista

 

rene lopez ?

Una nina de deu o dotze anys

(la Fina jove)

 

Odile Oms

Una criatureta

(la Bepa jove)

 

Marie claude Cagliano

Fada

 

 

 

Bruixes

 

 

 

Anàlisi  

El tema es còmic i en de més  serio us es posa el problema de les dones  que tenen una mi qua de edat i que voldrien tornar trobar una silueta de nineta.
Aquesta pecà mostra de quina manera la  BEPA i les seves amigàs la FINA i la Lisa podran rejovenir amb les potingues den PAU el bruixot
Per adobar els ultratges del temps tenen recurs à ungüents i bàlsams
En de més dels bàlsams den pau al bruixot....... algunes   tindran  recurs a la font de la cova de les bruixes o al poder miraculós de aquella fada
En tres actes en Pere guisset trobar amb un còmic de situació tan deliciós que constitueix una sàtira profunda de la nostra societat.
Avui encara aquest tema no té ninguna arruga.

Disponibilitat de l'obra

Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 01- 04- 2001, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. 
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 

LA COVA DE LES BRUIXES

Personatges

Bep, marit de la Bepa

Bepa, muller de Bep

Tista, obrer de Bep

Fina, muller de Pau

Pau, marit de la Fina

Anton, marit de la Juli

Juli, muller de l'Anton.

Pere, marit de la Lisa

Lisa, muller de Pere

Tomeu, un vell del vilatge

Jepe, un contrabandista

Una nina de deu o dotze anys (la Fina jove)

Una criatureta (la Bepa jove)

Fada

Bruixes



Acte I

El decorat representa una sala d'estar.

En Bep s'ha fet mal al dit amb un podall i Tista l'hi embolica. Mentrestant miren unes revistes de la Bepa on es fa publicitat per tal d'amagrir-se i de rejovenir. La Bepa arriba i constata que no pot comptar sobre el seu marit per tal de fer-li el massatge. Troba, en efecte, que té arrugues a la cara i les vol fer desaparèixer amb massatges. Bep li pregunta per què no diu "rufes", com tothom al Rosselló, i ella diu que cal parlar com el diccionari: arrugues. Ell li respon que en Pere Guisset no ho deu pas saber, això. Com que el Bep no li pot fer el massatge, la Bepa crida en Tista. Tista no sap què és un massatge, que no es fa com aquell que cava patates, li diu ella! Després Bepa vol que Tista li passi un oli pel coll, un oli que fa amagrir-se. Ell li diu que també té el darrere gros, i que potser hi caldria passar oli. Bep li para els peus. Però la Bepa pensa que si un massatge de tant en tant li pogués disminuir el darrere potser se'l faria fer per Tista.

En Pau ha trobat un llibre de bruixes, el Llibre de les tres campanes, al graner i reuneix les dones per fer una experiència. Justament arriben la Fina i la Lisa i anuncien que ho tenen tot: tres fulles de saüc collides de la mà esquerra, tres bocins d'esparraguera, etc. Bep, disgustat, se'n va. Les dones s'imaginen la gelosia de les companyes quan s'hauran amagrit. Però s'adonen que els manca el pixorlé d'en Pep, i Tista el va a buscar. Arriba Pau, que ha de preparar un ongüent i una tisana. Bep, que espera els amics per a fer un tuti, els envia tots a la cuina.

Arriben l'Anton i la Juli, que es barallen perquè ell li ha dit que es feia vella. Ella li diu que quan haurà rejovenit, gràcies a les potingues de Pau, se'n buscarà un altre de més jove. Arriba Pere, i Anton li demana si és veritrat, com li diu la Juli, que posi ventre. Anton reconeix que no té el vigor d'abans. Mentre Bep, Pere i Anton discuteixen, ve la Bepa a buscar la navalla de Bep. A continuació ve la Lisa a buscar una corda garrotera, i després la Fina a buscar un fuet. A les preguntes de Bep, Bepa acaba explicant que han posat un cataplasma a Pau, un cataplasma que era previst per tal de fer desaparèixer el pèl moixi, i l'home s'ha tornat pelut com un senglar i camina com un ximpanzé. També li han fet beure la tisana que havia de fer amagrir-se. Pau suposa que ha posat massa morrallons a la barreja. La Juli s'ha desmaiat. Quan torna en si, confessa al seu marit que té por, perquè ha begut tisana, ella també! Tem de tornar-se com Tista.


Acte II

El decorat representa un racó de muntanya, davant de la Cova de les Bruixes.

Bep, Tista i Anton entren i el segon explica que ha sentit les dones fer el projecte de venir a la Cova de les Bruixes. Ara bé, no sap què vénen a fer. El que sap és que s'han vestit com les velles d'abans. Arriba Pau, que diu que en Tista i la Juli, ara, van bé. S'amaguen. Entra en Tomeu, acompanyat de la Fina que porta una llanterna i va vestida com una vella de l'any 1900. Tomeu és un home del vilatge que mostra el camí a les dones, que segueixen. Tomeu vol saber què vénen a fer, i la Fina diu que a prendre l'aire. Arriben la Juli i la Lisa, la primera portant la segona, que s'ha torcit el peu. També arriba la Bepa, bufant. La Fina explica que, segons el Llibre de les tres campanes a la primera lluna de gener, el primer dimars, a mitjanit, un cop cada cent anys, les bruixes vénen a beure aigua d'una font que hi ha a l'interior de la cova i se'n tornen havent rejovenit. El primer dimarts de la lluna nova, és justament avui. És per això que s'han vestit com bruixes velles. Encara no és mitjanit. Fan projectes per saber de quan rejoveniran. Tot d'una Fina pensa que no tenen un ram de ginesta, com ho recomana el Llibre de les tres campanes. Tornen enrere per anar-ne a collir. Surten els homes, Bep, Pau, Anton i Pere, que parlen de fer-se un garrot per fer tornar les dones a casa a garrotades. Se senten passos i s'amaguen. Surten Tomeu i Jepet, aquest segon és un contrabandista que canta un parell de cançons per tal de fer sortir la fada, però sense èxit. Se'n van. Les dones tornen i s'amaguen, perquè arriba una bruixa, que és acollida per la bonica fada de la cova. La fada explica a la bruixa que per cada glopada d'aigua que beurà rejovenirà de deu anys. Al cap d'una estona surt la fada amb la bruixa, que té vint anys menys, i és agraïda a la fada, la qual li recomana de fer el bé. Les dones han remarcat que la bruixa no duia pas ginesta, sinó llorer, i van a buscar-ne. Surten els homes, meravellats del que han vist, i també calculen de quants anys voldrien rejovenir. Pau els fa remarcar que el seu llibre diu la veritat. Les dones tornen i vet aquí que es presenta una segona bruixa, que també diu la fórmula ritual per ser reconeguda: "Am, stram, gram, pica pica i pam! Si m'enganyes vés al rellamp!"

Les dones s'atreveixen a cridar la fada i a dir-li la fórmula. Comença la Fina. Entra a la cova, amb la Bepa. Al cap d'un moment la fada surt donant la mà a una nineta de deu o dotze anys. És la Fina, que ha begut massa perquè tenia set. La fada torna a entrar i surt portant, a coll, una criatureta: és la Bepa! Surten els homes, descontents. A Bep hom li posa en els braços la Bepa, que li fa el riu a sobre. La fada torna a sortir i diu que tot es pot adobar, a condició que les altres dues renunciïn a beure aigua de la font. La Bepa i la Fina tornen a sortir de la cova, velles com hi havien entrat, i reconeixen que n'han fet un gra massa.

L'escena final és entre Tomeu, la Fada i Tista. Tomeu critica les dones, i la fada li respon que és normal que vulguin ser joves, i que els homes són iguals. La fada anuncia que es queda en Tista, i en Tomeu li fa remarcar que és un poc ximplet. Ella li respon que no és pas més ximplet que d'altres que es prenen pel llombrígol del món.


 

 

 

SENSE TAMBOR MES....AMB
TROMPETA      (1980)

La Berta (Jacqueline Parayre); la Mena (Aline Caixal) i en Paulet (Alain Caritg)

Comèdia de l'any 1980 en tres actes  en català rossellonès d'en Pere GUISSET  (1920 - 2000)

 Estrenada

1980

Maureillas: 26 ABRIL 1980

Direcció :
Renat Botet

Décorat : Emile erre

Altres jugades  12 en Rosselló

Ceret : 6 vegades
             
2 maig 1980
              6 maig 1980
            16 maig 1980
             31 janvier 1981
1 El boló
1-amelie les bains

Technics:
Yves Guillou

 

Repartiment conegut  

Pau

Pau, amo de la casa,

 50 anys.

Rene Lopez

Treseta

Muller de Pau

 50 anys

Jeannette Carbonell Vicens

Paulet

pare d'en Pau,

 75 anys

Alain Carritg

Pipiu

germà d'en Pau,

 40 anys

Emile Cagliano

Mena

 muller de Paulet,

 70 anys

Aline Caixal

Berta

 una veïna, .

 45 anys

jacqueline parayre

Pere

 un veí

 50 anys

Jean quintana

jepe

 marit de la Berta, .

 45 anys

Jean Malirach

Rasclet

el porter, .

55 anys

 

sibadilla

el representant, de drogues

 60 anys

Michel Arnaudies

Adela

 

 

madeleine guillou

Pauleta

filla d'en Pau,

 25 anys

Marie carmen Bourges

Rosa

 filla d'en Pau,

  20 anys

Christine causadias

Llúcia

filla d'en Pau, .

18 anys

jacqueline parayre

Lili

Lili, la "mestressa" d'en Paulet,

 30 anys.

 Marie claude cagliano

Anàlisi  

E.

Disponibilitat de l'obra

Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 23 02 2008, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. Veure per aixo el resum
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre: http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €


al final amb Pere GUISSET al centre ( camisa blanca)

SENSE TAMBOR MES AMB TROMPETA

Personatges

Pau, amo de la casa, 50 anys.

Treseta, la seva muller, 50 anys.

Pipiu, germà d'en Pau, 40 anys.

Paulet, pare d'en Pau, 75 anys.

Mena, muller de Paulet, 70 anys.

Berta, una veïna, 45 anys.

Jepe, marit de la Berta, 45 anys.

Pere, un veí, 50 anys.

Rasclet, el porter, 55 anys.

Sigadilla, el representant, 60 anys.

Lili, la "mestressa" d'en Paulet, 30 anys.

Pauleta, filla d'en Pau, 25 anys.

Llúcia, filla d'en Pau, 18 anys.

Rosa, filla d'en Pau, 20 anys.


L'acció té lloc en una torre de vint-i-cinc pisos. Una sala d'estar.


Acte I

Entren Pauleta i Llúcia, dues germanes. La primera va vestida com una hippy. Explica a la seva germana que està tipa de veure les coses que veu. Els vells els donen lliçons de moral i actuen pitjor que els joves. En una altra versió, una veïna, l'Adela, parla amb la Llúcia que li explica que la seva germana se'n va a viure en una comunitat de joves, i l'Adela s'escandalitza. Paulet arriba i diu a l'Adela que abans les minyones feien igual com les d'ara, que no eren pas de fusta. Pau arriba i parla amb la Pauleta, li pregunta què li manca que se'n vulgui anar. Ella diu que vol més arbres i menys ciment armat, que cultivaran la terra i practicaran l'amor lliure. Ell es burla dels nous pagesos que són incapaços de distingir una albergínia d'un pebrot. Ella respon que les generacions passades els han dut a la bomba atòmica i a la pol.lució... i a aquesta llapinera, aqueix H.L.M. on se sent tot el que fan els veïns. Pau afirma que la seva família és d'una alta moralitat, i ella li respon que en realitat són uns hipòcrites. Arriba en Paulet, que té mal de ventre: la nora els dóna conserves per a menjar i li fan mal. Mena, la seva dona, diu que del seu temps hom sabia cuinar. Ell va al vàter. Arriba Pau i li recomana que no tiri la cadena, perquè tothom fa migdiada. La Treseta sap que la seva filla Pauleta se'n vol anar i considera que potser té raó. Però com que sembla que vol fer temporal, la nina només marxarà demà. La Treseta es plany que els veïns de dalt, dos casats de nou, "han fet cantar els ressorts tota la nit", i demana al seu home quan podran comprar una caseta amb un hort a davant. Pau li respon que fa tot el que pot per guanyar diners: cada setmana juga al tiercé! La disputa provoca les protestes de la veïna, la Berta, que vol dormir i crida des de l'altra banda de la paret. En Pere, un altre veí, també ve a veure per què criden. La Berta és coneguda a la casa per ser una prostituta. Entra Pipiu, que és un innocentot que ha fet carrera a les colònies; el mal li ve d'un cop de sol o, potser, del fet que al mas on vivia de petit era sobre una mina d'urani. La Treseta marxa a fer compres.

Aleshores hom torna a sentir la veu de la Berta, que ha oït que la dona de Pau marxava. Diu a Pau que vingui o que ella vindrà, perquè fa dies que no han pogut fer res. Entra la Berta i Pau envia Pipiu a vigilar a l'escala: si veu la Treseta, que toqui la trompeta! Pau i Berta desapareixen dins la cambra de Pipiu. Al cap de poc se sent la trompeta, i Pau surt amb la camisa sobre els pantalons. Entre Pipiu i Pau l'envia a la seva cambra (on s'ha quedat la Berta). La Treseta explica que s'havia deixat els diners. Arriben Paulet i Mena, i la Treseta els envia a comprar conserves de "cassoulet" i pèsols. Se sent la trompeta de Pipiu, que toca cada vegada que està content. Treseta vol entrar a escridassar-lo, però arriba Rasclet, el porter, que diu que hi ha el carter que porta un xec. La dona i Rasclet baixen. Surt la Berta, escabellonada, que passa sense parar-se. Pau demana a Pipiu per què tocava la trompeta, i l'altre li explica que la Berta li feia pessigolles. Pau pica sobre la paret i crida contra la Berta. Arriba la Treseta, que està contenta que el seu Pau escridassi la veïna. La darrera escena de l'acte és entre Paulet, Mena i Llúcia. Mena i Llúcia han volgut fer una sorpresa a Paulet: li han fet una ollada. Ell demana el porró, la barretina i el tovalló de l'oncle, que és groc amb les quatre barres. Hom ho dóna tot a la Llúcia, que promet de guardar-ho preciosament. Paulet diu que el que busquen els joves que volen viure en un mas és la vida tal com era abans.


Acte II

Pauleta i Llúcia reben la visita d'un representant que els proposa arbres d'apartament... i droga. Pauleta el foragita. A l'escena següent, Pere i Jepe es disputen en presència de Pauleta. Els dos homes feien el tiercé junts. Se n'ocupava Pere. Resulta que hom ha guanyat, i que Jepe s'ha quedat tot el guany dient que havia oblidat de jugar. Rasclet puja i voldria tocar Pauleta mentre ella passa l'escombra. Treseta arriba i el foragita. Escombrant, Treseta troba una carta que una tal Lili ha adreçat a Pau. Treseta diu a la seva filla que cridi el seu pare. Arriba Pau i la seva dona l'escridassa demanant-li qui és aquesta Lili. Arriba Rosa, que ha deixat el seu home perquè aquest ha oblidat de fer-li un petó abans de marxar a la feina. Això decideix la Treseta a marxar, ella també. Entra la Berta, descontenta de descobrir una rival. Arriben Pipiu i Jepe, i Pipiu s'amaga amb la Berta a la cambra. Jepe es plany a Pau perquè fa patir la seva Berta. Els cops de trompeta de Pipiu que vénen de la cambra mostren que la dona no pateix pas gaire! Jepe se'n va i surten Berta i Pipiu, escabellats i contents.


Acte III

Paulet busca quelcom sota la taula (hom endevina que és la famosa carta). Entra l'Adela, que li demana què busca i ell diu que un botó de la bragueta. Ella diu que n'ha trobat un i demana a veure de quin color era, i aconsegueix d'inspectar la bragueta de Paulet. Llúcia arriba i imagina que estan fent altra cosa. Adela pregunta on se n'ha anat la seva mare, i Llúcia respon que a viure en una comunitat. Treseta i Rosa, vestides d'hippís, fan les maletes i Pau prova de dissuadir-les. Entren Pere i Lili, una minyoneta que, visiblement, és una prostituta, però Pere no ho entén. Ella li ho explica, i li diu que Pau li deu tres sessions. Pere pren l'adreça, per si de cas. Arriba Pau i Pere se' va. Pau pregunta a Lili de què va, i ella li diu que Pau li deu diners. Ell diu que no deu res a ningú i acaba per comprendre que és Paulet, l'avi, que els deu. Pau crida Paulet, que prova de dissimular. Arriba Mena, que és un poc sorda i a qui Paulet fa creure que Lili és la filla de la cosina Eulalie, i que li ha d'anar a fer cafè. Berta entra, contenta perquè ha sentit que Pau no era qui havia anat a ca la Lili. Pau li diu que entre ells la cosa s'ha acabat, ja que s'entén amb Pipiu. Entra Pere, que diu a Pau que ha explicat el misteri de la Lili a Treseta, quan estava a punt de prendre l'autobús. La dona torna i vol picolar Paulet. Paulet, que ho ha sentit, arriba amb una mitja lluna a la mà. Entra Jepe, que es plany a Pau que hagi acabat amb la Berta, perquè el que li donava cada mes ajudava a tirar endavant. Se sent un cop de trompeta, i hom endevina que és Pipiu que és amb la Berta. Entra Pauleta, que pregunta al seu pare si està convençut, ara, que el món des adults és més corromput que el dels joves. La Pauleta diu que va a fer un petó a la seva mare, que és la sola que s'ho mereix. L'escenari queda buit i entra Treseta, que tusta sobre la paret i demana a Pere si és aquí. L'altre diu que sí, i que pot venir ja que la seva dona ha marxat. Pau, que ho ha sentit, entra, sorprès, diu que la Pauleta té més raó del que pensa i que a ell només li resta d'anar a comprar-se una guitarra.


 


 

 

 

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €


EL GEP DELS SAVIS


Personatges

Rosina, mestressa de la casa, 40 anys

Andreu, el seu marit, 40 anys

Caterina, una amiga de la Rosina, 35 anys

Ramon, marit de la Caterina, 40 anys

Delfina, amiga de la Rosina, 35 anys

Pere, marit de la Delfina, 40 anys

Miquel, fill de la Rosina, 13 anys

Quim, amic de l'Andreu, 60 anys

Jaume, pare de l'Andreu, 70 anys

Coleta, cunyada de la Rosina, 30 anys

Rafel, fill de la Coleta, 12 anys

Maria, filla de la Coleta, 14 anys

Josefina, filla de la Coleta, 13 anys

Tecla, tia de la Rosina, 82 nys

Rosa, la criada de la Rosina, 25 anys

Xerrac, el professor de ciències, 55 anys.


Nota 1: El gep del títol d'aquesta comèdia és en realitat el que en català i a d'altres llocs hom anomena bony, nyanyo, carbassot, botija, bòfega o bossoga, és a dir la protuberància que es forma al cap a resultes d'un cop a causa de la sang que es vessa sota la pell. Cap d'aquests mots no és conegut i/o utilitzat en rossellonès. En català estàndard, el gep és més aviat el bony que es forma a l'esquena a causa d'una deformació de la columna vertebral. Ara bé, com que en francès une bosse designa tant el gep com la bossoga, l'autor ha cregut que el gep català tenia també els dos sentits. En rossellonès hom utilitza també el mot bossa en el sentit de bossoga, i un geperut es diu un bossut. Per exemple Albert Saisset escriu: "Tinc una bossa al cap", i Horaci Chauvet: "Mai cap bossut s'és vist la bossa". Boça, per altra banda, és també occità, i segons Alibert ve directament del llatí bottia.

Nota 2: Pere Guisset, al seu manuscrit, escriu una explicació preliminar de la peça, dient que hi ha hagut una temptació sempre de crear una raça superior, físicament i intel.lectualment. Els pares, per la seva banda, voldrien que els seus fills fossin sobredotats. Guisset es pregunta, doncs, què passaria si hom pogués fabricar els sobredotats, tant sobre el pla familiar com nacional. La Rosina troba el mitjà, i Guisset es diverteix imaginant què passa.

L'acció té lloc en una sala d'estar burgesa.


Acte I

Entra la Rosa, la criada, corrent: fa jogging. L'Andreu demana on és la seva dona, perquè la Caterina i la Delfina l'esperen. Arriba la Rosina, esbufegant. La Rosa la pesa: ha perdut trenta grams! La dona es plany que li costa molt de perdre pes i de cultivar-se. S'inquieta del seu fill, Miquel, a qui la Rosa té moltes dificultats per ensenyar-li alguna cosa: en una ampolla tapada és difícil de fer-hi entrar res. Rosina s'obstina que amb diners en farà un intel.lectual, i surt a rebre les seves amigues. Andreu pregunta a Rosa si creu que aconseguiran quelcom les seves lliçons. Rosa dubta. Rosina, Caterina i Delfina discuteixen sobre els seus fills. La Caterina dóna el seu remei per a reforçar la memòria. Rosina crida Miquel per mostrar que és un nin eixerit, però ell només pensa a anar a jugar. Caterina s'empipa i se'n va. Delfina la segueix. Andreu entra i s'inquieta de saber què ha passat. Rosina diu que les seves amigues són geloses del seu rentaplats electrònic. Se sent un soroll i Pere i Ramon entren portant Miquel, estossat: una teula li ha caigut sobre el cap i té una borniola com un meló. Criden la Rosa que porti el vinagre, i Andreu telefona al metge. Miquel diu que el metge no hi és, que és a ca la Nanna. Rosina s'estranya que Miquel ho hagi endevinat. Efectivament, endevina diverses coses, i després s'adorm. Arriba en Quim, que és mig curandero, i explica a Andreu que, per atzar (això passa un cop cada mil anys), la teula ha caigut al bon indret i que ha fet a Miquel la bossa, el gep, la bossoga dels savis, i que mentre la tindrà sabrà fer-ho tot. Andreu i Pere, restats sols amb el nin, li pregunten un parell de multiplicacions, una de simple i l'altra complicada, i el minyó dóna instantàniament la resposta justa de totes dues. Deixen el jove sol i arriba Jaume, el padrí, que li diu que no costa res de fer fondre una borniola. Miquel no se la vol guardar, la borniola, perquè es dubta que seria un niu de maldecaps. Jaume li posa una peça de moneda al cim i prem. Arriben Rosina i Andreu; aquest darrer explica a la seva dona que Miquel té el gep dels savis. Ella ho vol comprovar i li demana una multiplicació, que el nin no sap fer, i Andreu s'adona que el gep ha desaparegut. Aleshores Rosina declara que una borniola es pot provocar. sobretot per mor de fer un savi. Miquel va a buscar Ramon perquè aguanti Miquel, i reclama una mà de morter. La dona li pega un cop al cap i hom demana a Miquel que trobi el resultat d'una multiplicació. L'encerta! Torna a tenir el gep dels savis!


Acte II

Jaume, Andreu i Rosina discuteixen. El primer és inquiet pel seu nét, i els altres dos li diuen que no és res. El telèfon sona i Andreu entén que és el president de la república que truca. En realitat és l'home de la Quica, la cosina de la Rosina. Voldria que hom fes als seus sis fills el gep dels savis. Ella li diu que res de res. La dona ja es veu preparant els futurs presidents de la répública a cops de mà de morter. Les escoles esdevindran inútils. La Rosina vetlla que ningú no entri a la cambra de Miquel. La Delfina s'ha endut el seu home, Pere, de casa perquè la Rosina li faci el gep dels savis. Ell no ho vol pas. Arriba la Caterina, seguida per en Ramon; aquest darrer duu el cap ben embolicat. La Caterina li ha donat disset cops d'escombra sense reeixir a fer-li el gep dels savis, i la dona vol que la Rosina ho provi. Jaume pronostica que la Rosina, amb la seva mà de morter té una fortuna a les mans. Entra Pere, el primer operat, titubejant. La Delfina es pregunta si la borniola que li ha fet la Rosina és el gep dels savis. Entra en Ramon, més malparat que l'altre, i acompanyat de la Caterina. La Rosina els diu que cal esperar un poc per saber si tenen el gep dels savis o no. Quan són fora, explica a Andreu i a Jaume que no dóna els cops de morter al bon indret per tal de no fer-los el famós gep, perquè no cal pas que la cosa es vulgaritzi!


Acte III

La Quica telefona per saber noves de Miquel, i Jaume li respon dient que dorm tot el dia. La Rosina arriba per demanar qui era i per acusar Jaume d'haver escampat l'afer del gep. Altra trucada: és la secretària de l'Acadèmia de Ciències i Descobertes Estranyes. Demana si la Rosina podrà rebre el professor Xerrac, que arribarà aviat. La Rosina es va a preparar. Entren Andreu, Caterina i Delfina. Les dones es vénen a queixar perquè el seu marit no té pas el gep desitjat, perquè "són tan trabucs com abans". Acusen la Rosina d'haver picat al lloc que no calia per tal de tenir l'exclusivitat del savi. (En una altra versió, la Caterina ha vingut sola). Jaume i Rosina entren dient que Miquel ja no té el gep, i la dona diu que l'hi tornarà a fer. Arriba la tia Tecla, que té vuitanta-dos anys i es plany que hom faci el gep a tothom menys a ella. Hom va a buscar la mà de morter i la Rosina es prepara a fer-li, quan la Rosa entra amb el senyor Xerrac. Aquest darrer es presenta com a professor de ciències de la Universitat de les Illes (en aquest cas, les Illes és un poble del municipi de Morellàs, prop de Ceret, perdut dins la muntanya). Ve a estudiar el cas de Miquel, perquè diu que fa temps que treballen sobre aquest secret de fabricar savis a la demanda. Diu que Rosina serà el braç de la ciència. Però dissuadeix la Tecla, perquè el cop de mà de morter podria ser-li fatal. Preguntat per Xerrac, Miquel diu que és Napoleó Bonaparte, i que és fill de Tarzan i de la Cleopatre. Xerrac considera que li resta quelcom del gep dels savis, diu que no cal fer-li'n cap altre de moment sinó que cal portar-lo a l'hospital. Se'n va i la Rosa torna a dur Miquel al llit. Resten Andreu i Rosina, i ella es mira el seu marit i es mira la mà de morter: li voldria fer el gep per tal de tenir un savi a casa. Andreu no ho vol i proposa a la dona de fer-li ell a ella. Ella hi està d'acord, però ell dubta i ho deixa per demà. "Belleu val més, conclou ella: ets talament maladretàs!"


 


 

 

 

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 
MAL LLAMP LA PADRINA
!

Comèdia en tres actes


Personatges

Pau, un humil obrer, 40 anys

Treseta, la seva muller, 40 anys

Mena, la padrina, 72 anys

Tirilit, amic d'en Pau, 40 anys

Galdric, amic de Tirilit, 35 anys

Jaume, vell que cerca bolets, 65 anys

Alícia, una estiuejanta, 30 anys

Rosa, altra estiuejanta, 20 anys

Mossèn Pere, el senyor rector, 65 anys

L'home del caperutxo, 45 anys.


L'acció té lloc en un bosc.


Acte I

(Entren Pau, Treseta i Mena, carregats de motxilles i amb l'equipament per a fer càmping).


En Pau explica que aquí estaran bé per a parar la tenda. La Treseta remarca que és ple d'ortigues i de romagueres, que s'han perdut, que són dins un bosc desconegut, amb el cotxe en panna, la humitat que els travessa, la pluja que amenaça... Es plany que el seu home sigui un trist xofer, incapaç de llegir un mapa. Han volgut anar a Lourdes passant per Espanya, hi ha hagut un temporal i ara no saben ni on són. Pau li fa remarcar que és ella que ha volgut fer vacances com les seves amigues, d'ençà que ha guanyat diners a la loteria. La Mena ha anat a fer un riu i la seva filla surt a buscar-la. Pau resta per muntar la tenda. Arriba en Jaume, que cerca bolets, i en Pau li demana si són lluny de Lourdes. L'altre li respon que si continuen, demà a migdia seran a Gibraltar. Aquí són prop de dos pobles: Penyamorta i Torrenyada, i d'un camp de vacances. Jaume li aconsella que no passin la nit en aquest bosc, dit de les Punxades, perquè és ple de sàtirs. La Treseta torna, en Pau li explica la situació i ella corre a buscar la seva mare. Pau, que ha restat sol, rep la visita de Tirilit, que resulta ser un company dels servei militar. Com que no trobava feina a França, ha vingut ací, on té una feina agradable i divertida. Diu que el sindicat d'iniciatives de l'indret ha fet córrer això dels sàtirs, que atrau una clientela nombrosa i fidel. Són les dones que hi porten llurs marits. Fan com aquell que busca bolets, però en realitat busquen els sàtirs. Aleshores hom ha contractat homes joves i forts, com en Tirilit, per a fer de sàtirs, i córrer darrere les dones. Si n'hi ha alguna de ben guapa, l'agafen i ... la satisfan. Els marits també són treballadors voluntaris i ... gratuïts. Els que estiuegen a Torrenyada persegueixen les estiuejantes de Penyamorta, i viceversa. I tothom està content. Pau remarca que tothom pot fer de sàtir i que si ell també ho vol provar, ell que és a Penyamorta, ha d'anar a Torrinyada.

Tornen la Treseta i la seva mare. Aquesta darrera explica que un home l'ha perseguida. Hom li diu que era un sàtir. La dona pregunta què és un sàtir, i quan hom li diu que és un que buscava el seu niu de verderols, ella confessa que si ho hagués sabut no hauria corregut tan de pressa. La Treseta i Pau es consulten hipòcritament per si es queden o no, i al final decideixen que és tard per marxar i que demà serà un altre dia.


Acte II

El matí següent. En Pau s'ha despertat d'hora, i remarca que la Treseta i la Mena ja han marxat a passejar-se, despreocupades d'allò dels sàtirs. Va a fer els seus menesters darrere un arbre. Arriben la Rosa i l'Alícia, que han caminat força i no han trobat res, de manera que la Rosa posa en dubte allò que hom diu al camp de vacances. Veuen Pau darrere el seu arbre, el criden i es posen a córrer. Pau no en fa cas. Elles tornen i li demanen si està cansat de bon matí, per un sàtir. Ell comprèn la confusió i diu que no sap què fer perquè són dues. Juguen a la curta palla amb quina es quedarà Pau, i guanya l'Alícia. Pau considera que seria molt bèstia de no aprofitar l'ocasió. Surten tots, corrent.

La Mena torna. Ha trobat un sàtir jove, però l'ha perdut i ho lamenta. Arriba la Rosa, que l'ha vist, i es disputa amb la Mena, que espera el sàtir. Aquest darrer se'n va deixant-les totes dues. Torna l'Alícia, molt enrabiada perquè Pau, amb les presses, ha encallat la cremallera de la bragueta i ho han hagut de deixar córrer. Es veuran demà: Pau ha promès de posar-se uns pantalons amb botons. Veuen un sàtir que s'acosta pel sender, i Rosa considera que és per a ella. Es tracta de mossèn Pere, el capellà, que no porta la sotana però que l'Alícia reconeix. El deixen marxar, però ell torna, espantat, dient que hi ha una vella que s'ha llençat sobre ell. Fuig corrents. Arriba la Mena, que li corre al darrere. L'Alícia la persegueix, perquè no faci mal al capellà. La Rosa explica a la Treseta que amb les ulleres de llarga vista veu una vella que persegueix un capellà. La Treseta es lamenta que ella no ha trobat cap sàtir. La Treseta diu que les dones s'han d'organitzar, si no volen perdre temps. La Rosa hi està d'acord. Passa mossèn Pere, perseguit per la Mena. La Treseta prova d'agafar la seva mare quan passa, però l'altra li escapa.


Acte III

És de bon matí, i la Treseta, la Rosa i l'Alícia tenen consell. Decideixen que d'ara endavant, en lloc de fugir, les dones perseguiran els sàtirs. Així, a més, es podran llestar els mascles del seu gust. Agafaran un parell o tres de sàtirs, els tancaran en una barraca que han trobat. L'Alícia es mostrarà, els farà córrer, i les dues altres l'agafaran. La Mena, vol tenir també la seva part. La vigília no va poder empaitar el mossèn perquè es va entrebancar.

A la segona escena, Tirilit i Galdric duen Pau que és completament esgotat. N'ha volgut fer massa, i els dos sàtirs professionals li aconsellen la moderació. Amaguen Pau perquè dormi un poc. L'Alícia els veu i fuig. Tirilit i Galdric es juguen a cara o creu qui l'ha de seguir. Toca a Galdric, i Tirilit ho aprofita per fer un cluc. Arriba la Mena i Tirilit vol fer-li por. En va: ella no vol fugir. Tirilit li diu que tenen per reglament de perseguir les dones i ella acaba avenint-s'hi: fuig d'una banda mentre ell s'escapa de l'altra.

A l'escena tres, Treseta, Rosa i Alícia han agafat un sàtir i li han posat una caperutxa. Es barallen per saber quina l'haurà primer. Treseta procura dissuadir les altres dues. Finalment treuen la caperutxa a l'home perquè no s'ofegui i ell protesta amb veu efeminada. Les dones comprenen que es tractra d'un marica i que és inservible. El deixen anar. La Mena arriba dient que n'ha trobat un. La Treseta i ella marxen amb la intenció de fer-lo presoner.

A l'escena quatre, Galdric ve a despertar Pau, que es troba esquenatrencat. Galdric li diu que cal anar amb compte. Pau diu que és enfastigat. Està decidit a marxar. Galdric s'acomiada fins l'any vinent però ell diu que no tornarà pas.

A l'escena cinc arriben la Treseta i la Mena i troben Pau que desfà la tenda. La Treseta li diu que ella no vol pas marxar. Ell argumenta que està masegat, i ella li contesta que el cuidarà tan bé aquí com a casa. La Mena diu que ella tampoc no vol marxar. Pau explica a la seva dona que a més dels sàtirs, al bosc hi a homes que persegueixen les dones. Ella diu que no n'ha vist cap, i que de tota manera a les ciutats passa igual. Pau suggereix que ell també pot ésser temptat, i la seva dona li replica que vagi amb molt de compte amb això, i per evitar el perill li encarrega de fer tota la feina: les compres, la cuina i la neteja. La Mena ha anat a dur aigua al "presoner", i la Treseta va a veure per què no torna. Torna la Mena, tota satisfeta. Se sent un crit de dona, que és la invitació habitual en aquell bosc, i la Mena encoratja Pau a respondre-hi. Ell, havent ben reflexionat diu que seria ben bèstia de no respectar les regles del joc.


 

 

 

 

 

Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image Clipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - Image LA Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image TRETZENA CLAU

Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image(1993)Clipart - Cle - Cles - Cliparts - ImageClipart - Cle - Cles - Cliparts - Image   Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image 

Filomena (Marie Carmen Bourges); Carlota (Odile OMS) i en Gregori (Jean Saseras)

Comèdia de l'any 1993 en tres actes  en català rossellonès d'en Pere GUISSET  (1920 - 2000)

 Estrenada:       1993

Maureillas: 3 juillet 1993

Direcció :

Col..lectiva del Grup Font Freda
President: Joan Pau Bellmas

Décorat :

Altres jugades en Rosselló

Ceret : Sant Ferreol  1993
 (18 septembre 1993)
Arles : 22 octobre 1993

Prades:1 al 8 maig 1995
setmana "coups de theatre"

Sant Andreu : Abril 1996 "Festival des mots"

Cabestany y Perpinya

 

Technics:

 Cristià VILA
 Joan Miquel Ricard
 Ricard Brousse
 Joan Genis

Vestuari

Monica Brousse 

Maquillatge

Maria Causadias
Mado Guilloux lopez

Musicà

Andreu BOSCH

Repartiment conegut  

Climent de Larocaesquerdada,

senyor del castell

 40 anys.

Jean Perich ( 1993) o
Joan Miquel Ricart

Filomena,

Amiga i confidenta d'Armandina, dona de Climent

 60 anys

Marie Carmen, Bourge

Gregori de    Lacroncadecol,

amic de Climent

 50 anys

Joan Saseras

Carlota de Lacroncadecol,

dona de Gregori

 45 anys

Aline Caixal O
Odila Oms- vila

Felip de Calcesmolles,

 amic de Climent

 65 any

Joan Saseras

 Margarida de Calcesmolles

 dona de Felip,

 50 anys

Louise Lopez

Bufalí,

  bufó del castell,

 30 anys

Joan Paul Bellmas

Trencanogues,

 cap de colla dels homes d'armes

 30 anys

Gerard Fons    o
Miquel Lopez

Rita Camaprima,

curandera

60 anys

 Odila Oms  -Vila o Christine causadias

Narcís,

Ferrer del castell

 50 anys

Michel Lopez),

La Consciència, una dona tota de blanc

  una dona tota de blanc

 

Cristina Causadias

Anàlisi  (extractada del programa)

EL GRUP 
FONT FREDA presenta
 
 
 
 
 
LA 
TRETZENA 
CLAU
Bona gent; heu llestat anit de passar la vetllada amb el Grup FOnt-Freda !
El nou Grup Font-Freda, un grup rejovenit, peró portant la mateixa fé pel teatre i el matei amor
per a la llengua catalana que els vells actors.
A l'igua d'ells, els joves actors tenen una ambició, és de fer-vos descuidar, per una nit,
els trancaclosques de la nostra vida actual. Aixó siguent dit, poseu-vos hi bé, i seguim el desenrotllament de la peça "La Tretzena Clau" ! De què tracta aquesta farsa ? De primer, d'un problema familial o, més ben dit,d'un problema de marit i muller al temps
medieval. Després de desmostrar-vos que l'adagi que diu "la paraula fa l'home I el que és dit, és dit"
és adagi mentider.
Comprendreu també que no cal tenir confiança a qualsevol qui sigui. Peró el millor, sabeu què és ? Espieu, escolteu, rieu, esbsargiu-vos i, sobretot, no cerqueu
literatura ; és simplement una farsa, una "collonada", com diem.
Bé, endavant per "La Tretzena Clau". Partim pels temps de les croades i bona vetllada a tots. Pere GUISSET

Disponibilitat de l'obra

Drets d'autor 

Manuscrit : Existent
-
Picada : De forma tradicional.  
-
Versió electrònica :  No, al dia 14 03 2008, mes es en projecte.
Aviat algun extrets dels bocis llastats. Veure per aixo el resum
- Una ajuda per pica sobre format Word es sempre apreciada. Seria útil per la publicació a venir i per el CD ROM.(contacte l'associacio)
 Internet es previst. 
Drets d'autor : 
En PERE GUISSET no tenia cap diners, mes per amor del català o deixava tot gratuït. 
Es cosa igual avui. Si se publica algunes coses pagareu lo que val la fabricació.
Per la seu memòria, vos cal informa l'associació per simple declaració de l'ús que feu de l'obra.
Es probable que vos serà proposada l'adhesió en qualitat de membre associat. 

Contactes

- El seu fill president de l'Associació
 " ELS AMICS DE LES FLORS DEL JARDÍ "
8  Rue de Malvoisie 66330 CABESTANY
Tel: 04 68 67 26 55 (Desprès 19 h)

E-mail : bguisset@club-internet.fr 
- Biblioteca de CERET que detindrà las obres publicades i el CD ROM de les recollides

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €


 Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image LA TRETZENA CLAU   Clipart - Cle - Cles - Cliparts - Image
ax_blue.gifFarsa medieval en tres actes (estrenada a Ceret el 18 de gener 1993)ax_blue.gif

AL  FINAL

FILOMENA - BUFALI -PERE-GUISSET -CLIMENT

 


Personatges


Climent de Larocaesquerdada, senyor del castell (interpretat per Jean Perich), 40 anys

Filomena, Amiga i confidenta d'Armandina, dona de Climent (interpretada per Marie Carmen, 60 anys)

Gregori de Lacroncadecol, amic de Climent (interpretat per Joan Saseras), 50 anys

Carlota de Lacroncadecol, dona de Gregori (interpretada per Alina Caixal), 45 anys

Felip de Calcesmolles, amic de Climent (interpretat per Joan Saseras), 65 anys

Margarida de Calcesmolles, dona de Felip, (interpretada per Louise Lopez), 50 anys

Bufalí, bufó del castell, (interpretat per Joan Paul Bellmas), 30 anys

Trencanogues, cap de colla dels homes d'armes (interpretat per Gerard Fons), 30 anys

Rita Camaprima, curandera (interpretada per Odile Vila), 60 anys

Narcís, ferrer del castell (interpretat per Michel Lopez), 50 anys

Basili, un home d'armes del castell (interpretat per Michel Lopez), 25 anys

La Consciència, una dona tota de blanc (interpretada per Cristina Causadias)

L'acció passa a l'època de les croades. L'escenari representa la sala d'un castell medieval


CARLOTA(Odile OMS) -FILOMENA (Marie Carmen Bourges)-BUFALI (Joan Pao Bellmas)
Carlota i Bufalí comenten el fet que hom ha perdut la clau de la cintura de castedat de l'Armandina, que és oberta,
 


Acte I

Margarida, Carlota i Bufalí comenten el fet que hom ha perdut la clau de la cintura de castedat de l'Armandina, que és oberta, i la dona, "amb una ira de verge santa", ha declarat que no s'havia adonat que ho fos. I justament hom espera el senyor del castell, Climent, que torna de la croada i deu esperar amb impaciència d'honorar la seva dona. Hom formula hipòtesis sobre qui pot tenir la famosa clau. L'Armandina té vint anys i no vol dir res: feia tres anys que dejunava, (en principi) pobrissona.

Narcís, el ferrer, no ha trobat cap clau que pugui tancar el pany. Filomena i Margarida són inquietes, perquè havien estat encarregades de vigilar l'Armandina. Aquesta darrera ha autoritzat la Filomena a fer saber al poble que qui trobi una clau que representa una flor de lliri serà ben recompensat. La Carlota ha trobat una clau a la jaqueta del seu marit Gregori i li promet de matar-lo si va bé al pany. No va bé. Bufalí suggereix que obre la cinta de la Margarida.
 

GREGORI (Jean Saseras) - CARLOTA(Odile OMS) LA TRETZENA CLAU A LA MA
La Carlota ha trobat una clau a la jaqueta del seu marit Gregori i li promet de matar-lo si va bé al pany.  

Carlota troba una clau dins l'armari de Felip de Calcesmolles, i resulta que la clau és la bona. La Margarida és, doncs, cornuda! Però potser algú la hi ha posada, dins l'armari. Gregori torna d'escorcollar el dormitori dels homes d'armes i ha trobat onze claus, que totes obren la cintura de l'Armandina. Hom crida en Trencanogues, que explica que el serraller Culgròs en va fer onze i que en feia comerç! I a més a més n'havia fet una per a un amic de Trencanogues i una per a un amic del senyor Climent. Aquest darrer, confessa, era Felip de Calcesmolles. Filomena compta que han trobat dotze claus, però no pas la tretzena. Qui la té? La dona fa prometre a tots de no dir res de la cosa. Hom anuncia que el senyor Climent és a la porta del castell.


FILOMENA (Marie Carmen Bourges)- CARLOTA(Odile OMS) - GREGORI (Jean Saseras)
Gregori torna d'escorcollar el dormitori dels homes d'armes i ha trobat onze claus, que totes obren la cintura de l'Armandina.

Acte II

Tos els habitants del castell es reuneixen per tal de rebre el seu senyor. Hom li canta una cançó que diu, en particular: "Senyor Climent seu apressat / vos espera la nineta. / Senyor Climent, el cadenat / aneu-li a obrir, pobreta!" L'Armandina no ha vingut: prega. Climent foragita tothom i resta a parlar amb la Filomena. Aquesta li confirma que la seva dona porta sempre la cintura. Després ell confessa, avergonyit, que va perdre la clau guerrejant. Demana si un serraller li'n podria fer una altra. O potser caldrà serrar la cintura. La Filomena respon que la cintura és d'un acer impossible de serrar. En aquest cas, diu Climent, cal fer saber al poble que qui podrà obrir la cintura tindrà tot el bé que voldrà.

Restat sol amb Bufalí, Climent es desespera d'haver de dir a l'Armandina que ha perdut la clau. Si algú li pogués resoldre el problema ell li donaria el títol de comte i un sac d'or. Aleshores Bufalí li dóna una clau, fabricada, diu, per Rafel, el serraller del carrer llarg. Climent creu que Bufalí s'ha fumut la seva dona tot aquell temps i el fa detenir. Comanda que facin venir el sanaire l'endemà. El bufó li recorda la seva promesa, i Climent li diu que no cal fiar-se mai de promeses.


BUFALI (Joan Pao Bellmas)-CLIMENT (Joan Perich)

Restat sol amb Bufalí, Climent es desespera d'haver de dir a l'Armandina que ha perdut la clau

Acte III

 

Fa quinze dies que els croats han tornat. La Margarida ajuda Felip de Calcesmolles, que és un home d'una certa edat i ple de reumatismes. La dona li diu que ja és hora que es deixi de guerrejar i s'estigui al castell, on no passarà fred. Margarida li diu també que sort que la tretzena clau la tenia Bufalí, que si l'hagués tingut ell, Climent l'hauria fet sanar! Parlen de Climent, que no va bé: és molt flac, i perd cada dia. Hom suposa que és a causa de l'Armandina, que és en plena joventut i ell ja té una certa edat. A l'escena següent hi ha un diàleg entre Climent i la seva consciència. Els remordiments, en efecte, no el deixen viure. I no pot fer res amb l'Armandina! Arriba en Felip i li explica que va fer tort a un amic, i la cosa és irreparable. Felip li diu que les dones han fet venir la Rita, una curandera. Entra la Rita, a qui la Filomena explica la situació. La curandera diu que cal tancar la cintura amb clau i obrir-la només un cop al mes. Com que Climent té fred, Carlota i Filomena el vesteixen de català i declaren que a totes les cerimònies i festes el senyor irà vestit així. Climent vol parlar sol a sol amb la Filomena. Climent confessa a la dona que és impotent. Ella s'estranya, perquè el va conèixer que no tenia aturador per aquestes coses. L'home li diu que el remordiment d'haver fet tallar les clavellines de Bufalí el paralitza. Bufalí, que ho ha sentit, surt, i parla amb la seva veu natural, no la veu efeminada que tenia. Explica que el sanador, per amistat per ell i malgrat els ordres, no el va sanar. Climent se sent curat i va, de seguida, a veure l'Armandina. Aleshores Bufalí explica a Filomena que el sanaire bé sabia que el bufó no era culpable, ja que el pobre guardava la clau per a ell, quan venia al castell!




 

 

 


Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

Text integral : Les Calces d'en Joanel text de la pece a vostre disposició dins el web Version Française les pantalons de Jean 

 LES CALCES D'EN JOAN

Sainet

Personatges:

Juli, 50 anys

Joan, el seu marit, 50 anys

Rosa, la nina, 20 anys

Fina, l'àvia, 75 anys.


L'acció té lloc dins una sala d'estar.


És el vespre. Les tres dones s'inquieten que Joan no hagi tornat. L'home ha marxat a les set del matí a Perpinyà per comprar-se unes calces. Són les nou del vespre i encara no ha tornat! La Júlia troba que el seu marit va massa sovint a Perpinyà, i es malfia. La seva filla Rosa la tranquil.litza, dient que si té retard és que deu haver mancat l'autobús. L'àvia, la Fina, reforça, al contrari, els dubtes de la Júlia.

Arriba en Joan, tranquil, i els diu que han fet bé de no esperar-lo per sopar. Els mostra les calces que ha comprat, que Júlia troba lletges. Rosa, al contrari, les troba boniques. Joan diu que són un poc llargues i que les caldria escurçar perquè l'endemà vol assistir al banquet de la petanca. La Júlia diu que no les escurçarà pas, i prohibeix a la Rosa de fer-ho. Joan diu que s'espavilarà sol. Júlia considera que és hora d'anar a dormir i tothom surt.

Al cap d'una estoneta surt la Rosa, amb les estisores als dits. Diu que no pot deixar anar son pare al banquet de la petanca amb aquelles calces i les escurça de quatre dits. Després se'n torna al llit. Surt la Fina, la sogra, que diu que el gendre és un rodet de molí, però que no es pot deixar anar de qualsevol manera. Talla una mà, de pressa, de por que la Júlia la trobi. Se'n torna a dormir. Surt La Júlia, en camisa de dormir. Diu que en Joan no s'ho mereixeria pas, però que ho cal fer. En Joan ha dit quatre dits, però com que sempre tira curtet, ella retallarà deu dits! Se'n torna a dormir. Surt en Joan, que s'ha llevat d'hora per tal de fer la feina ell mateix. Després de tallar-les, se les prova i veu que li arriben al genoll. Crida la Júlia i li explica que s'ha volgut retallar les calces tot sol i que ho ha fet massa fort. La Júlia diu que les cal retallar un poc més i seran ... shorts!



 

 


 

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

Text integral en català :   El  Revell Embruixatel RESUM de la peça a vostre disposició dins el web  Texte integral en français  Version Française: Le réveil ensorcelé

EL REVELL EMBRUIXAT

Sainet en un acte

Repartiment:


Bartomeu, 50 anys

Pau el bruixot, 65 anys

Anton, el masover, 40 anys

Treseta, muller d'en Bartomeu, 45 anys

Paulina, la filla, 16 anys.


L'acció té lloc en una sala d'estar, amb una taula i dues cadires.


A la primera escena, Bartomeu, que ha rebut una carta anònima, es pregunta si, efectivament, la seva dona li fa portar banyes. Però justament està esperant un amic, Pau, del qual les dolentes llengües diuen que és bruixot.

Arriba Pau, i l'altre el convida a beure. Li vol demanar un favor: Pau l'avisa que de diners no en té, i que si cal treballar, no pot. Bartomeu li parla de la Treseta, i li diu que ha rebut una carta anònima. Pau li diu que de cornuts els carrers en van plens. Bartomeu vol saber si ell sap quelcom. Pau diu que d'això no en vol parlar, però que li regalarà un despertador, un revell. Serà embruixat de manera que quan hom dirà una mentida, el despertador sonarà.

Arriba l'Anton, el masover, i Bartomeu el convida a beure. El masover li demana si ha comandat adob per a la vinya. Bartomeu li recorda que l'any passat en va adquirir 5000 quilos i li demana si els va posar tots. L'Anton diu que sí i el despertador sona. Bartomeu insisteix: no en va prendre algun sac per posar al seu hort? L'altre s'indigna i diu que és un home honest. El despertador sona. Bartomeu demana si sap on van passar els dos sacs de vidriol. L'Anton diu que no ha robat mai res a ningú, i el despertador sona. Bartomeu diu que ho perdona tot, però que l'Anton digui una gran mentida. L'altre diu que no n'ha dit mai de la vida cap. El despertador sona.

Arriba la Treseta, carregada de paquets. Ve de Perpinyà. Ell li reprotxa de gastar massa. Ella l'acusa de ser un avaràs, un ratinya. Ell pregunta diverses coses, i ella se n'estranya, tractant-lo d' "estimat Bartomeu". El despertador sona. Ella el tracta del seu manyac, i el despertador sona. Ella li diu que és tota per a ell, i el despertador sona. Bartomeu li demana que juri que no li fa portar banyes, i ella ho jura, però el despertador sona. Aleshores ell li diu: "Sall-mé de davant. Pots anar a fer les teves valises!" La dona se'n va.

Arriba Paulina, i ell li demana que li faci un petó. Ella el tracta de pare, i el despertador sona. Bartomeu li ho fa repetir, i el despertador torna a sonar. Aleshores l'home la foragita. Arriba Pau, que li diu que ara ho sap tot, però que farà bé d'arramassar altre cop dona i nina i fer com si res no era. Bartomeu diu que, ben reflectit, potser té raó, que el millor és de posar-se a la idea que el mentider és el despertador i bona nit cargol


 

 


 

Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

 
Christine Causadias-Ricard  -- Alain Belmas - Jean Renard
GRUP FONT FREDA Abril 2003 -CERET

LA CURANDERA

Sainet.


L'acció és dins un saló. Hi ha una escena per client de la curandera, de manera que el conjunt és més aviat llarg i es presta a ser encara dilatat.


Al començament la Maria, la curandera, i la seva criada, la Pipeta, fan els comptes del dia. Ja han passat vint-i-dos clients, que han pagat seixanta-sis mil francs, i encara n'hi ha que s'esperen. La Maria reconeix que no té res de curandera, però que la clientela és ximpleta.

La primera clienta és la Rosa, que és del mas Rosselló però que, havent viscut a París, no sap parlar català. La Rosa pateix de moltes coses, però com que també té pessigolles al nas, la curandera li diu que té cucs i que s'ha de posar un collar d'alls per dormir. I un a l'anus, si el primer collar no fa prou efecte.

La segona clienta, la Mimí, duu un mocador al cap. i diu que ha anat a denunciar-ho a la gendarmeria. I és que perdia els cabells i la curandera li va donar una pasta, que l'ha deixat calba! La curandera li diu que hi va posar massa pasta i li dóna un ungüent per fer-li créixer els cabells. Surt. La Pipeta pregunta a la Maria què passarà si els cabells no creixen, i la curandera diu que no passarà res, perquè la Mimí s'ho guardarà calent d'haver-se deixat enganyar dues vegades!

Entra en Baldiri amb un un nin, en Jepet. La criatureta, diu, brama tota la nit i no els deixa reposar. Un bram, és per saber si tothom és despert. Dos brams és per pixar. Tres brams és per "lo altre". I quatre brams vol dir que s'ha embrutit de pertot. Punxen en Jepet i brama dues vegades. Com que s'ha embrutit completament, hom considera que ja ha fet progressos, perquè essent com és havia de bramar quatre vegades! Maria li posa les mans al cap... i cobra tres mil francs, perquè el fluid va car.

El client següent és en Galdric. Té diarrea i li fa mal el costat dret. La Maria li diu que hauria de veure un metge, perquè ella sap curar el costat esquerre però no pas el dret. La curandera li passa "la pendula" i li diu que té l'apendicitis. Galdric diu que fa trenta anys que la hi van treure, i ella li replica que a vegades torna a créixer.

Entra en Rafel, seguit d'un fantasma. Diu a la Maria que menja bé però que no dorm, a causa de la Josepa, la seva dona, que es va morir fa dos anys. La Maria pregunta de què va morir la Josepa, i ell respon que d'un fart de bolets que ell havia anat a cercar i havia cuinat. D'ençà d'aleshores el fantasma de la Josepa el segueix. Ell veu el fantasma que balla, i que després s'arrauleix com si volgués pixar. En realitat, fa un ou, un ou que "n'hi ha per afartar tota una família"! Rafel pren l'ou i diu que, si li'n fa un cada dia, prendrà paciència.

Arriba la Rosina, que l'altra setmana havia vingut dient que el seu marit no feia ja cas d'ella. La curandera li havia donat un seguitori que ha fet efecte sobre el marit i sobre tres homes més. Són quatre que no la deixen respirar. Un dels quatre és en Jepe, que ha seguit la Rosina fins allí. D'un home enamorat, hom en fa el que vol. La Rosina demana a Jepe que pagui la visita a la curandera, i ell, que és tanmateix molt gasiu, paga deu mil francs. I després va a buscar un ramellet de violes roges!

Entra la senyora Titina que ve pel Gim, el ca, que només menja carn.

Hi ha un retardatari: en Bartomeu, que és molt tímid i no gosa dir el que té. Acaba dient-ho a l'orella de Pipeta: està enamorat... de la curandera. La curandera pensa primer en un seguitori, però després s'hi repensa i decideix que el millor remei és de fer una guimbareta amb ell. Cal saber sacrificar-se per tal de curar un malalt! Se'n va amb en Bartomeu. La Pipeta tancarà.


 


 

 


Resum de la peça
( Extracte del llibre de Pere Verdaguer 2007 - Pere Guisset - Edicio l'olivier)
Per comprà el llibre:
http://www.mediterranees.net/olivier/guisset.html  20 €

LA TIA ENAMORADA

O L'HEM DE PENJAR, NEGAR O ESCANYAR


Personatges:

Tista Coscolla, el padrí, 70 anys

Pipeta, la padrina, 65 anys

Noré, llur fill, 45 anys

Quima, muller de Noré, 40 anys

Jaume (o Jaumeta), fill (o filla) de Noré, 13 anys

Pere Coscolla, el nebot, 30 anys

Eleonor, la tia, 78 anys

Pau Picafocs, amic dels Coscolles, 45 anys


Aquesta obra sembla inacabada. Hi ha moltes digressions i s'acaba com el rosari de l'aurora.


Acte I: LA PARTIDA DE SCRABBLE

L'escenari representa una sala d'estar. Penjat a la paret hi ha el retrat de la tia Eleonor. Noré, Pere i Pau juguen, Tista llegeix el diari.

Pau és lent, perquè és un pagès, els altres dos són intel.lectuals ("de quatre per dos sous") i li menen la pressa. Discuteixen per saber si el mot "llufa" és català o si només és rossellonès. Noré i Pau són partidaris del rossellonès, Pere, no. Discuteixen també dels mots "verdum" i "culera". Acaben parlant de la tia Eleonor, que no es vol morir i de la qual esperen l'heretatge. La Quima es demana si la cal penjar, negar o escanyar. Tista considera que és molt vella i que la primera epidèmia que passi se l'endurà. Noré creu que el seu deure és d'amanyagar-la, perquè no canviï el testament. La Quima entra amb una lletra als dits. És una declaració d'amor que fa en Felip Curtapota, un vell, a l'Eleonor. Segons la carta, cada divendres la parella es troba per mor de fer "guimbaretes"! en Noré s'estranya, ell que té la meitat de l'edat de la tia i de Felip i que, moltes vegades, amb la Quima, s'ho han de deixar córrer. El que deu buscar el tal Felip, és l'heretatge. Hom es proposa d'esperar el paio amb un garrot el proper divendres. Jaumet anuncia l'arribada de l'Eleonor, que puja l'escala amb dificultats. La Quima diu que si sabessin que no canviarà res al testament, podrien deixar que Felip la rebentés. Entra la tia, i tothom troba que s'ha amagrit. Va molt maquillada. Ella diu que ha perdut molt de temps, i que la vida és curta. L'Eleonor vol demanar un consell a Noré per en Felip Curtapota. En Pere li diu que ella i en Curtapota fan riure. Ella respon que no saben el que és la solitud. Hom li replica que té la família. Eleonor diu que el que li cal és un poc d'amor desinteressat, o simplement un poc de tendresa. Explica que amb en Felip van fer un viatge a Barcelona amb la gent de la tercera edat i que en Felip la va fer ballar, que és un ballador sensacional. Balla el vals i el tango amb molt d'estil. Després van anar més lluny... En fi, es volen casar. A fora, se sent una ambulància. Arriba Pipeta, la germana d'Eleonor, que explica que l'ambulància ha dut el Felip Curtapota a l'hospital: l'home ha fet un esternut que l'ha fet caure de culs a terra i no s'ha pogut tornar a aixecar. El metge l'ha trobat molt flac. Necessita molt de repòs. L'Eleonor està a punt de desmaiar-se. En Noré la carrega sobre les espatlles i la porta al llit. Hom crida el metge. La Quima opina que això va bé, que bé es podria morir.


Acte II: O SEGONA PART

L'escenari representa un graner, amb una taula coberta de roba negra, un candeler i un ciri. Tista, Pere i Pau discuteixen sobre què pot ser això. Hom imagina que el nin puja a jugar al graner els dies de pluja. Hom evoca el festeig de l'Eleonor i d'en Felip, que ara és en una casa de repòs. Però hi ha el perill que la dona se'n busqui un altre. Surten.. A l'escena següent, la candela és encesa i la Quima la té a la mà i dona la volta a la taula amb un paper que llegeix tot murmurejant. Entren en Noré i en Jaumet (o la Jaumeta), que li pregunten què dimonis fa. Imaginen que estudia una recepta de cuina. Després imaginen que es torna boja. Ella acaba dient-los que té el mitjà d'heretar les lluïses de la tia Eleonor: els explica que té una fórmula per establir una comunicació amb sant Pere, que déu haver oblidat la tia Elenonor. Només cal dir una fórmula nou vegades. Jaume (o Jaumeta) no hi creu, però Noré, que creu que senyant-les hom cura les malalties, sí. Però creu també que aquests parenostres de la Quima són guiats pel dimoni. Se'n va. Jaumet (Jaumeta) té una altra idea: que hom doni a la tia prou caramels i pastissos, prou salses bones i greixoses, que la mataran aviat. Jaumet i Quima evoquen la gelosia de la Ramangall, que de jove es volia casar amb el pare de Jaumet i la Quima l'hi va prendre. S'oeix l'Eleonor que parla a baix de l'escala, i la Quima diu a Jaumet (Jaumeta) que vagi a saludar-la. Jaumet se'n va i se sent un gran soroll. El jove torna corrents, explicant que la tia ha caigut escales avall i es deu haver matat. Però se sent la veu de la tia tranquil.litzant la família: no s'ha pas fet mal. Ha caigut sobre les natges, que té macades. Noré la porta fins a l'escenari. Hom decideix de dur-la al llit i de cridar el metge.  


 

 

 


Amics, aqui s'acaba aquesta secció ..!   
Per pica d'altres obres, Treballem cada nit per vosaltres 
desk_blue.gif 

Podeu fer un e-mail

Si voleu portar ajuda ........ A ben aviat ....!