27
01 2008
ALLÀ DALT 1974
Comèdia en tres actes d'en Pere Guisset, en català rossellonès.
Peça jodade per el grup Font Freda en 1974
Va ser representada pel Grup Fontfreda, dirigit per Renat Botet, amb decorats d'Emili Erre. Responsable
de la tècnica: Enric Roussenque. Maquillatge: Paula Payret i Gisela Vilanova.
Va ser representada a
L'acció se passa dintre una sala pintada de blanc. A l'esquerra, una taula i una cadira. A la dreta, un seti blanc, dues cadires. Tres portes: una rosa, una verda, una roja. Un aparell de televisió estrany. Un central electrònic, amb llums verds i rojos.
Personatges i repartiment:
Pau, 40 anys, Renat Lopez.
Quim, el seu amic, 40 anys, Joan Quintana.
Flabiol, emplegat a les entrades allà dalt, 50 anys, Janeta Malirach.
Angela, la secretària general d'allà dalt, 40 anys, Janeta Vicens.
Joan, el negat., 30 anys, Alà Piquemal.
Margot, la negada, la seva muller, 25 anys, Verònica Quintà.
Belota, la vella, 86 anys, Magdalena Guillou.
Roseta, 18 anys, Blanca Font.
Sant Pere, 60 anys, Renat Erre.
Primer angelet, 12 anys, Gil Botet.
Segon angelet, 12 anys, Francesc Guillou.
La veu del Dimoni, Renat Botet.
Hi havia hagut també:
Tocabens, el trabucaire, Josep Carbonell.
Casimir, el drogat, Emili Cagliano.
Dos àngels: Odile Oms i Rozenn Botet.
ACTE PRIMER
Escena I
(Pau i Quim, i dos angelets)
En alçar el teló, l'escenari és a les fosques. S'ou un soroll espantós: una topada de cotxes. A poc a poc ve una llum de diferents colors: verd, roig, grog..., i es veuen Pau i Quim, els dos belitrescos, espellotits i estirats, en Pau sobre el seti i en Quim a pel sòl, agarrant un volant mig trencat que té estacat a la mà dreta. En Pau es desperta primer i, tot estonat, espia entorn seu.
Pau (encara mig estossat): I bé, Treseta, vén aqueix cafè? O ets anat al cercar al Brasil! Belleu l'has de fer torrar encara? (Se desperta completament). Ressabat d'un sort! I a on sun? Té! Mè, hi ha en Quim, aquí! Mè.... Mè... és estossat! (Li tusta sobre les galtes, el venteja amb el mocador) Quim! Hola! Quim! Veiam si me li caldrà fer el boca a boca pel reviscolar! I... és estrany com me senti tan lleuger! (Torna a cridar) Quim! Mè respon-me! Quim!
Quim (se despertant): Ja són les sis? Mal llamp el treball i tot!
Pau: Ets completament tocat del bolet o què? Mè no es tracta de treball, Quim! El que te puc dire és que no sé pas on redimoni sem!
Quim (mirant a pertot): Revatualisto! Mè que fotem aquí, Pau?
Pau: I que ho sé, jo! Me trobi lleuger... lleuger.... Sembli un parpallol!
Quim: Parpallol pla! Més aviat una arna, sembles... Mè jo també, Pau! Sembla que voli! I que nos ha arribat?
Pau: Això, vols que t'ho digui? És algun farsaire que nos ha portats aquí!
Quim: Tot just! Algú nos ha portats aquí i nos sem pas envisat de res! Aqueixa, Pau, belleu seria crespa!
Pau: Belleu, Quim! Érem torrats... com cacauets!
Quim: Ja segur que devíem ser torrats per no pas nos recordar de res!
Pau: Creues... que n'hi havíem posat més que de costum?
Quim: Podes creure, pobre Pau, que no hi devíem pas anar amb copes petites! Belleu nos sem begut una semalada de fer veremes!
Pau: I per tant, Quim, no tinc pas cor agre, ni mal de sitrell, després d'aqueixa empinyolada!
Quim: Ja ho és! Al contrari! Sun fresc com una viola al matí, amb l'aigalera! Aquí, Pau, hi ha quelcom que no roda pas ben rodon!
Pau: Tens raó. Escota, Quim, reflectim! Veiem, a on érem?
Quim: Sí, rumiem! Mè tinc com un forat! No me recorda pas de res!
Pau: Espera, espera.... Ara me vén! Havíem anat a fer la tibola a Perpinyà! Ja ho és que érem pla i bé contentots! Segur que no havíem pas begut fora que llimonada o aigua del Voló!
Quim: Ah, hò! Ara me recorda: és V.D.N. ... Vi dolç natural... que bevíem! I donques, arrai, cerquem pas pus! La tibola se va acabar a casa de les ties! Pau, devem sere a casa de les tatàs!
Pau: Creues! I a on seríem? Coneixi pas aqueixa casa, jo! No, Quim, nos equivoquem! És pas una casa de barrets, això! Malgrat els llums rojos!!!
Quim: I donques, a on sem? A on vam acabar la gresca?
Pau: Espera... Calla... Mè que rellamp tenes encrancat a la mà dreta? Un volant d'automòbil?
Quim: El reconeixi: és el volant de la meva mercedès! (Prova de se'n desfer) Mè.... puc pas el desenganxar!!! (Estirgonya fort)...
Pau: Ja hi sóc! Te recordes? Nos trobàvem sus la ruta, més enllà de Pollestres...
Quim: Precisament. Després del mas Sabola, abans de l'Oliu... (Fa com si conduís).
PauI: Te prenies per en Beltoise o en Pescarolo! Marxaves com el vent! Hi ets, ara?
Quim: Sí, sí: ara hi sun!
Pau: Davant de nosaltres hi havia una dos cavalls... que marxava pla i bé i... al mig de la ruta! Tu te vas empegrinar, i l'escridassaves! (Fa els gestos, com si menava un cotxe, sortint el cap a la finestreta). Tortuga, llimau! Sall-té de davant! Vés a pasturar les vores! Esclafacanyes! Xofer dels dies de festa!
Quim: Ho reconeixi, tens raó!
Pau: I, tot d'un cop, vaig veure una platana que venia cap a nosaltres i es feia grossa... grossa... grossa (Fa el gest de se protegir). I després no me recorda de res més!
Quim: I quin patac, fills de Maria! I ara nos trobem tots dos aquí! Lleugers com orendoles!... Espellotits, mè sense cap blau ni cap borniola!
Pau: Per mi, algú nos ha arramassats i portats aquí.
Quim: Belleu tens raó. Mè en quin lloc sem? Què és aqueixa taula? Què és aquest seti estrany? Què són totes aqueixes portes de tots colors?
Pau: Seria pas un hospital?
Quim: Mè, veiam, si fóssim dins un hospital o una clínica, bé patiríem d'algun rodal? Quelcom o altre nos faria mal! Te sentes de res, tu?
Pau: Jo, no! Hi comprinc pas res! (Se sent una música llunyana).
Quim: Xsst! Calla! Oeixi música! Violí i piano! I que joguen bé! No són pas esgarrapaires, aqueixos músics! I no és pas música pop! (Escolta a la porta verda) Ve d'aquí dedins, Pau!... Mè és clavat. (Escolta a la porta rosa) Aquí oeixi fora alguna rialla! (Escolta a la porta roja) Oi, oi, Pau! Aquí pla! Sembla a xo de l'arrancaqueixals! Se sent uns crits, uns gemecs, uns planys! I és estrany com se sent una flaire de socorrum! I totes les portes són clavades!
Pau: Jo me demani a on sem? (Entren dos angelets, vestits de blanc, amb ales, portant un gros llibre que posen sobre la taula. Surten).
Quim (estranyat): Pau, has vist el que he vist?
Pau: Sí, Quim! He vist el que has vist!
Quim: Dos angelets!
Pau: Dos angelets!
Quim: Amb ales!
Pau: Amb ales!
Quim: Que portaven aqueix gros llibre!
Pau: Que portaven aqueix gros llibre!
Quim: I donques, Pau! si nos fan pas una farsa, tinc por de comprendre!
Pau: Jo també! Aqueixos dos angelets no me diuen res de bo!
Quim: Ai, Pau! Desgraciats que sem! Pensi que hem muntat de pressa allà dalt!
Pau (rabiós, foll): Ho veus! El senyor Quim volia fer com en Beltoise! I amb el seu trasto anava més de pressa que la tramuntana! I escridassava tothom: Tortuga! Llimau! Ho veues, el resultat, cap de porc?
Quim: Perdona-mé, Pau! en resti tot estomacat! Mira que ha anat de pressa, tot això! Un moment de descuit i... Plaf! Ja ets amb els angelets!
Pau: Ara és hora de se n'avisar! Sóc segur que no trigarem pas gaire a veure sortir sant Pere!
Quim: És aquí que en jogarem un tall de trist!
Pau: Sem segurs de la nostra destinació! Anirem tot dret a fer foc amb el Llucifer, l'home de la forca! Mal rellamp d'en Quim!
Quim: Calma-té, Pau! Creues que anirem cap al forn?
Pau: I com vols, desgraciat, que sigui altrament? Amb la vida que menàvem allà baix!
Quim: Segur que caldria que fos bon home sant Pere per descuidar les fregades que donaves a la teva Treseta... I com la deixaves sense cap diner, amb quatre mainatges! I la teva dolenteria que portaves sempre! Creues que no ho sap pas?
Pau: Descuides els pinyols que agafàvem! Tot això, és ara que ho pagarem!
Quim: Provarem de l'amanyagar, a sant Pere! Diuen que no és pas massa dolent!
Pau: Jo, el que voldria, és que tingués poca memòria.
Quim: Carall, se deu fer vell! I belleu sí que ho haurà tot descuidat!. Deu repapiejar!
Pau: Sí, compta! Ho deu prou tenir tot enregistrat! No passis ansi!
Escena II
(Pau, Quim, Flabiol, tot vestit de blanc)
Flabiol: Sigueu els benvinguts! I excuseu-mé de vos haver fet esperar. Eri ocupat a l'entrada principal!
Pau (estonat): Té... sant Pere! No me'l representavi pas així...
Flabiol: Mè no! No sóc pas sant Pere! Sóc en Flabiol! Eri cerdà... per vos servir! Sóc encarregat, aquí, de rebre els nous clients! Sóc dins la part accidents...
Quim: En Flabiol! Amb aquesta camisola, te reconeixiï pas! Mè que te recordes pas? Sóc en Quim! Vàrem fer el servei junts... Al 24! Sóc en Quim!
Flabiol: Ah! En Quim Despullabelitres! Ara me recorda! (S'abracen). Mè ets sec com una arengada, el meu fill!
Quim: És perquè va fer secada l'any passat!
Flabiol: I aqueix galipant, qui és?
Pau: Jo sóc en Pau de
Flabiol: Ah, sí! Coneixia ben bé la teva família!
Pau: Comença prou bé! Ja som en país de coneixences! Ja serà mig mal!
Quim: Mè quant temps fa, Flabiol, que ets aquí?
Flabiol: Oh, deu fer deu anys! Un accident de caça. I vosaltres?
Pau: Nosaltres? Ja ho veieu! El senyor Quim és talament fanàtic del volant que fins i tot se n'ha pas volgut separar per pujar al cel! I era una mica pressat, sus de la ruta de Pollestres! I no se recordava pas que hi havia platanes!
Quim: Ah, mè... no me'n desfaré pas del meu volant! El vull conservar tota l'eternitat! I tu, Flabiol, com estàs? Com te la passes, aquí?
Flabiol: Bé! Sóc emplegat a les entrades!
Estic molt bé! Me cal pas plànyer!
Pau: Ets emplegat a les aigües grasses, què?
Flabiol: Si voleu! Sóc encarregat de la porta rosa: és el Purgatori. Aquí teniu la verda, que és el Paradís. I la roja, l'Infern.
Quim: Hi deu haver una bona quadrilla, aquí dedins?
Flabiol: Sí! A la porta rosa són molts! Mè a la porta roja, allavores, és horrorós! Són serrats com anxoves de Cotlliure! I, saps, passen la llura! Mè aquí, a la porta verda, són pocs, molt pocs! N'hi entren pas guaires!
Quim: Risques pas res que nosaltres els embarrassem, aquí dedins!
Pau: I diues que a la porta roja estan mal? Diues que són serrats com anxoves?
Flabiol: Je te crec! Vos planyiré si hi aneu!
Pau: I bé, fills de Maria! Ja sem propres! Ja passaré la meva, jo que la calor me rendeix arreu!
Flabiol: Donques, és un accident de la ruta que vos ha menats aquí?
Pau: Sí, és aqueix ximplet... que per passar davant d'una tortuga... va fer la llebre!
Quim: N'hi ha prou, Pau! Hi tornem pas! No hi canviarem pas res, ara!
Flabiol: Oh, sabeu, d'accidents de la ruta n'hi ha molts el dia d'avui! Encara diuen que l'essència és cara! Massa poc, n'és, de cara! Jo els hi faria pagar al preu del viskí... Mireu! És una vergonya! Els dissabtes i els diumengess tenim talament d'entrades que hem de fer hores suplementàries! És molt carregós, per nosaltres funcionaris! Sabem pas on acudir! I per les vacances!!! Vos diré que força gent vénen a les acabar aquí dalt!
Quim: Mè avui, me sembla que és pla i bé calma, la cosa! No seu pas masa cansats! Fora que nosaltres, que hem arribat!
Flabiol: Per avui, gràcies a Déu, ja va bé! Ara, que vos puc dire que tot s'ha modernitzat, aquí! Ja fa qualque temps que tenim ordinadors, maixines de calcular, televisió, central electrònic, etc... En fem avia per enregistrar tothom!
Quim: Mè per a nosaltres, ara... com se passarà, això?
Flabiol: I bé, teniu
l'Angela,
Pau: I com no és pas encara aquí, aquesta Secretària general?
Flabiol: Oh! És una emplegada model: l'hora és l'hora, i no començaria pas una minuta més aviat, encara que tot baixés! Mè, per plegar, no tingueu pena: allavores se'n va una minuta abans!
Quim: I com és, aquesta Secretària general? És de bona composició?
Flabiol: Vos diré... És com els tres quarts dels emplegats! És rebeca, sempre mal llunada, peresosa com una taupa, i graciosa com un clap de romagueres!
Pau: I bé, nos canviarà pas gaire amb allà baix! Són tots fets amb el mateix motllo!
Quim: Pas tots, Pau! Pas tots!
Pau: Una galant colla, per això!
Quim: Diguis, Flabiol, m'agradaria de poguer veure la meva Rosina. La cara que fa. Deu esser desesperada, pobra Rosina. És que se pot fer?
Flabiol: Oh, mè això, Quim, se pot fer! Tenim una espècie de televisió que podes veure tot lo que se passa allà baix!
Pau: Sembla mentida! És extraordinari els progressos que es poden fer, al dia d'avui! I podré veure la meva Treseta, també?
Quim: Aquesta és bona! Fart de la trucar, ara la voldria veure, aqueix pioc! I diu això amb l'aigua als ulls!
Flabiol: Se pot fer, Pau, se
pot fer! Veuràs la teva Treseta. Ara no puc pas, perquè
Quim: Flabiol, ets un bon minyó!
Flabiol: És per això que sóc a la porta rosa!
Pau (avisant-se que arriba
qualcús): Té, Flabiol, deu ser
Escena III
(Pau, Quim, Flabiol,
· (
·
· Flabiol: Senyora Angela! Senyora Angela, tenim dues entrades!
·
· Secretària: Porti les ulleres, Flabiol! Ja els he vistos!
·
· Pau (a Quim): Quim, ja segur que fa l'aire d'una rampoina!
·
· Quim: Calla, Pau! Amb aqueixa gent hi cal anar tocats i posats!
·
· Secretària: Ai, té! He descuidat la goma... M'en vaig a la cercar. Mentrestant, Flabiol, feu anar aqueixos dos eixoridassos al magasí pels-e vestir de nou. I sobretot que no vegi pas pus aqueix volant que penja del braç d'aquest tros de manicaco. (L'Angela se'ls mira) Sant Marc, i quin aire tan intel.ligent que tenen!
·
· Flabiol: Bé, senyora... mè pensavi que...
·
· Secretària: Mè no heu de pensar res, Flabiol! Feu el que vos dic, si us plau, i vos dispensi de les vostres reflexions. Perquè quan penseu, feu un tal esforç que oeixi el vostre cervell a ganyidar! (Surt)
·
· Quim: Faré tot el que voldrà, mè mai no me desfaré del meu volant!
·
· Pau: Mal dimoni el teu volant! El tinguessis al mig de la tripa. I ne parlaríem pas més! Jo, el que he vist, és que té el pèl tot eriçat, aqueixa llarga melsa!
·
· Quim: Segur que per santa Gràcia no deu pas fer festa!
·
· Pau: Seria una Secretària d'adjudant retirat que no m'estranyaria pas!
·
· Quim: És sempre gent aixís que tenen bones places!
·
· Flabiol: Deixeu! És el seu natural. Va néixer un dia de lluna vella, a l'hivern, i a una casa que s'hi feia fum!
·
· Pau: Oh, segur! Perquè si ho feia exprés, és que seria una gran comedianta!
·
· Flabiol: Bé! Ara seguiu-mé! Anem al magasí dels vestits. Vos cal posar la roba blanca
·
· Quim: I les ales?
·
· Flabiol: D'això en parlareu
després amb
·
· Pau: I donques, si nos hem de refiar d'ella per nos fer posar ales, ja sem propres! És un parell d'orelles de burro que nos posaria!
·
· Quim: Al mancos, me deixaran el meu volant?
·
· Flabiol: Torna-hi amb el teu volant! Au, veniu! Que encara seria jo que rebria!
·
· Pau: Amb una directora com tens, no deues pas ser sempre a festa major!
·
· Flabiol: Oh! Deixi piular el pollet i cantar la gallina! Cuitim-nos! Aneu a vos canviar aqueixes remudes (Surten).
·
·
·
·
·
ACTE SEGON
·
·
Escena I
(El llum s'encén.
Entra una parella: en Joan i
Joan: Ja ho veus, Margot! Ara has guanyat la palma. Si m'haguessis escotat quan te deï d'anar a fer vacances a la muntanya i no pas a mar! No seríem pas aquí! I no veuríem pas angelets a voletejar al nostre entorn!
Margot: Ah, no comencis pas! Primerament, per què protestes? Qui ha volgut fer el carallasso a la platja d'Argelers? Jo ho sé: alguna pin-up te llurcava! Qui ha volgut anar més enllà de les boies, d'aquells flotadors blancs? És en Joan! I qui és que s'ha enfonsat com un plom? En Joanet ! I nedaves com una vella sabata! I feies el merla per te fer remarcar! I, diguis-mé qui ha provat del salvar, en aqueix totxo? La pobra Margot!... que ha fet la mateixa fi que tu!
Joan: Pobra Margot! Tinc excuses: se m'ha enrampat la cama.
Margot: Sí, a la vista n'haguessis tingut d'agafar, de rampa! Si t'haguessis estat sobre la sorra, no n'haguessis pas agafat, de rampa! Mè, no! El senyor Joan volia fer el pago! Se prenia per un campió de natació! I el resultat és aquí! Ara és pas pus pin-ups que veuràs, mè... angelets!
Joan: Resta pas que si haguéssim anat a la muntanya encara seríem allà baix!
Margot: Tornem-hi amb la teva muntanya! És el teu vici de volguer-te fer remarcar que nos ha acompanyats aquí! En Joanet feia sempre l'espia-mé a ne jo! I quan se passejava per la platja del Racó, rentrava la seva panxa, marxava aixís. (Fa qualques passos tot rentrant el ventre i tot fent anar les espatlles). Se prenia per un Apol.lo. Fotut gamarús! I tan bé que estàvem allà baix! Teníem tot per anar bé: la salut, prous diners... Guanyàvem tant de tiercés com volíem! I malgrat la inflació, tot anava pel millor! Jo, això me pot pas estar al cap! Perquè el senyor Joan va haver de menester de se prendre per en Tarzan!
Joan: Mè per què venies per me salvar?
Margot: Mè no venia pas per te salvar! El que volia era acabar de te negar! I te vas talment engarrapar al meu cos que tots dos vam passar a la pinta cuquera!
Joan: Ja m'estonava de la teva part que provessis de me salvar!
Margot: Ara, al punt que ne sem, te puc confessar que en tenia fins per damunt de les orelles de tu! Tot el que m'interessava eren els teus calés! Mè tu, mè espia-té! No tens ni conversa ni educació. El que tens, és una sort de cornut! En fi, una sort de crebat! I tot t'anava bé!
Joan: Sí, tot m'anava bé... fins a les vacances a mar!
Margot: Bé m'arracarà la vida que tenia! Belleu ara no irem pas tan bé! I tot això per la falta d'aquest Tarzan mancat! D'aquesta mitja recolta!
Escena II
(Joan, Margot, Flabiol)
Flabiol (entrant): Sigueu els benvinguts! I no vos baralleu pas! Ara no servirà pas a res, de se barallar!
Margot: Qui seu, vós?
Flabiol: Sóc un emplegat a les arribades!
Margot: Bé! Parlem poc mè parlem bé! Com m'hi podria prendre per me'n tornar cap allà baix?
Flabiol: Bona dona! Tinc pla pou que per vos en tornar sigui cosa difícil! Pensi que sereu aquí per un grapat d'anys!
Margot: No hi ha manera de s'adobar? Untant el carro, tampoc? Sí, vull dire pagant prou diners?
Flabiol: Amb què voleu pagar, pobra dona? A baix, amb quartos feu lo que voleu! Mè aquí... són figues d'un altre cistell, i ous d'una altra lloca!
Margot: Per tant, a baix tenim un reproverbi: "Qui el carro unta, els seus bous ajuda!"
Flabiol: Sí mè aquí coneixim pas la corrupció! Nosaltres en tenim un altre, de reproverbi, que diu: "Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor"!
Margot: Demaneu-mé el vostre amo, si us plau!
Flabiol: Sant Pere? Mè que
creieu que no té pas res a fer, sant Pere, que escotar les vostres lluerneries?
Assenteu-vos aquí, i espereu
Joan (alçant el dit): Senyor
Flabiol, que digueu? No seria possible que poguéssim adobar l'afera? Per què si
Margot: Podes creure, pobre Joan, que jo tampoc no tinc pas ganes de te veure pus! Ja sem ben d'acord!
Flabiol: Això és pas del meu
ressort. Adreçareu la vostra demanda a
Margot: Mè a on redimoni és, aquesta Secretària general? que belleu és a fer migdia?
Flabiol: No, senyora Margot, no! Havia descuidat la seva goma! Té, justament, aquí la teniu!
Escena III
(Margot, Joan, Flabiol,
Margot: I bé, són hores de començar, això? No vos feu pas dolent sang! Ja esperarem!
Secretària general: Què és
això? Aixequeu la veu dejà! Mè, madama, amb la ràbia que arrossegueu, hi deu
haver dies que vos seu pas purgat, vós! (A Flabiol) Flabiol, acompanyeu
Margot: Mè que digueu, vós! Malcarada! I quins aires preniu? Sabeu, al mancos, a qui parleu d'aquesta manera?
Secretària: Massa que ho sé! És per això mateix que me posi pas guants!
Margot: Vos recordareu de mi. Quan hauré vist el vostre amo! (S'oeix el gros riure del Dimoni).
Secretària: Té, escolteu-lo, l'amo que tindreu d'ací endavant! Ja riu! Pobra dona! Seu bona per la porta roja!
Flabiol: Anem! Seguiu-mé! Veniu a vos vestir!
Margot: Oh! Tot això, no creieu que se passi aixís! Ja sabré a qui me plànyer!
Secretària: Entès, madama,
entès! (
Escena IV
(Entren en Quim i en Pau, vestits de blanc, amb en Flabiol)
Quim: Ah, no! Ah, no! Flabiol, això no va pas bé! M'han donat una vestidura que m'és tres cops massa grossa! Hi estaríem jo, la meva Treseta, tota la mainada i la meva sogra! Sembli un d'aqueixos budells que ne diuen bisbes!
Pau: I a ne jo m'és massa estreta! Sembli una botifarra de servar o un pallagostí! Si faig un moviment massa brusc, me s'escagatxarà de pertot!
Quim (se l'espiant): Segur que sembles una botifarra de servar, i de la culana, encara!
Flabiol: Ja ho adobarem més tard.
Quim: Mè és pas acabat! Jo vull un parell d'ales, com els angelets!
Flabiol: Això, Quim, és
Pau: I donques arrai, no és pas la pena de nos prendre les mesures per les ales! Poc que hi tindrem dret!
Quim: Mè a on és
Pau: Pobre Quim! Si era fora que per vuit dies!
Quim: Tu, Flabiol, puc
consultar l'aparell de televisió per mor de veure la meva dona,
Flabiol: No tingueu pressa! L'espiareu més tard, quan la secretària serà ocupada d'un altre band!
Pau: Sí, mè si li costa tant d'acabar com de començar... ja esperarem una bonica estona!
Flabiol: I ara, no cerqueu pas a l'enganyar quan vos posarà alguna qüestió. Mireu que ho ten tot escrit!
Pau: I donques, ja que tot ho sap, per què nos ha de posar qüestions?
Flabiol: És aixís, mira! No cal cercar a comprendre l'administració! I, sabeu, no heu pas acabat d'emplenar fulls! Assenteu-vos i preniu paciència... (El llum roig s'encén) Té, una altra entrada! Excuseu-mé!
Escena V
(Pau, Quim, Flabiol, la vella Belota)
(Entra
Flabiol: Cap ací, bona dona! Veniu! Assenteu-vos a costat d'aqueixos dos gojats! (En Flabiol surt)
Belota: Bon dia tothom!
Pau i Quim: Bon dia!
Pau: I qui seu, vós?
Belota: Ai, els meus fills, tothom me coneix! Sóc
Quim: Jo sóc en Quim, i ell és en Pau. Sem tots dos de Ceret.
Belota: Hi ha temps que sou aquí?
Quim: Ai, pobra dona! No fem que arribar!
Pau: I ja nos en tornaríem arreu!
Belota: I jo sóc ben contenta de ser aquí. No podeu pas vos imaginar lo que he patit a baix! N'eri farta! Farta! I cada dia ho demanavi, de pujar aquí dalt!
Pau: Si teniu la sort d'entrar a la porta verda, o si per cas a la rosa, heu guanyat! Mè si per mal llamp entreu a la porta roja, belleu, madama, vos estimaríeu més de ser allà baix!
Quim: Mè, i com ho sabes? Hi ets pas mai anat a la porta roja?
Pau: Ja irem, no passis pas ànsia! Mè amb els gemecs que s'oeixen i el socorrum que se sent, creguis que aqueixos clients no són pas a una surboum!
Quim: Segur que no són pas a festa major!
Belota: Mè és igual! Per tan mal que vagi, serà millor que allà baix! Vos dic que m'he vist de tot, i ho puc dir: res de bo en aqueix món! Pobra, malalta, deixada de tothom! He treballat tota la meva vida i he fet la feina més penosa que hi hagi, vull dir el treball de pagesa! Té, mireu les meves mans, com són orres i terroses! Vos dic que era ben hora! I beneeixi l'automòbil que m'ha aixafat!
Quim: Mè que fa aquella secretària? Ella, almenys, el treball la matarà pas!
Pau: I en Flabiol, a on ha passat, també? Té, quan parles del burro...
Flabiol (entrant): Veiam, Madama,
seu ben bé
Belota: No hi ha cap dubte: sóc
Flabiol: I bé, tinc el plaer de vos dire que vos heu d'entornar allà baix! Nos excusareu, mè hi ha hagut una equivocació. No era pas encara la vostra hora!
Belota: Ja mai de la vida! Sóc aquí, aquí resti! No m'entornaré pas a baix!
Flabiol: Jo no hi puc pas res, madama!
Belota: Mè tinc vuitanta-sis anys! Faig més nosa que servei! Prendré poca plaça, aquí! No vos faré pas anar mal! Mengi poc, com un ocellet! amb un glop de llet en tinc prou! Jo, tant que havia patit de fred, almenys m'escalfaré de franc, aquí dalt! Ara que la llenya i el mazut són a tres dits del cel!
Flabiol: No! No! No hi ha res a fer! Anem, Belota, de tota manera no serà pas llarg, ara. Aviat tornareu!
Belota: Ai, bon Déu! Hi ha tanta justícia aquí com allà! (Surten en
Flabiol i
Quim: Aixís, aqueixa dona ha fet el viatge per pas res?
Pau: Poc i ha perill que nos arribi a nosaltres, això!
Quim: Ja, segur que no!
Escena VI
(Pau, Quim, Joan i Margot, tots vestits de blanc).
Margot: És un escàndol! Mireu com m'han girbit! Sembli un sac de farina! I si us plau, una roba tota pedaçada! Vos juri que iré més alt a me plànyer!
Quim: I que vos arriba, madama?
Pau: És furiosa perquè fa com nosaltres! L'han vestida al prêt à porter! No hi éreu pas acostumada, fa?
Margot: No, senyor! No hi eri pas habituada! Eri d'una altra classe social que vosaltres, fotuts morts de fam! Fotuts caganinyetes!
Pau: Vós,
Margot: Escoteu-lo, aqueix marxant de cacauets torrats! Que teniu a dire dels funcionaris? Sense ellos seríeu uns perdularis i hauríeu de demanar la caritat...
Quim: Val més que te callis, Pau! Perquè fa rufaques cap a Fontfreda! (Pren la roba de Margot de costats) Remarqueu que amb un parell de pinces de cada band i un soufflet al darrere, ja vos irà bé!
Margot: Vós belleu en prendreu un, de soufflet, sobre els morros... que ireu a rebotre a dues hores lluny!
Pau: Calma! Calma! Gossa que jaupa, no mossega!
Margot: Quina aranya l'ha picat?
Pau: L'aranya d'aquí al costat!
Quim (a Joan): Hi has viscut temps, amb aqueixa reveixol?
Joan: Massa temps! També, tot el que demani ara és de prendre un altre camí que ella!
Margot: Tu, calla-té, fotut menjadura! Si no, rebràs un parell de mastegots al corn del nas!
Quim: Ara n'hi ha prou! Acabeu-né! Dins la vida, de vegades cal sapiguer fer una espatlla de matxo i l'altra de burro. Sense mútues concessions no es pot viure!
Pau (a part, cap al públic): Heu vist com te l'hi ha engegat barres avall!
Escena VII
(Pau, Quim, Margot, Joan, Secretària, Flabiol)
Pau: Té aquí tenim el rapide... el Talgo que vén de Cerbera...
Secretària: Silenci, si us plau! Mè que vos creieu a un míting polític? Assenteu-vos!
Quim: Pensi que ara és disposada a se cuidar de nosaltres!
Pau: Mentre no tingui pas menester d'una regla!
Secretària: Silenci!
Margot: Jo tinc una reclamació a fer!
Secretària: Vós, aquí, no teniu res a fer ni res a dire! Només heu d'escotar! I ja que sou pressada, començarem per vós!
Margot (a part): Mireu-la
aquesta poc-s'hi-val! (A
Secretària: No en tinc pas de menester! Coneixim tot sus del vostre compte! Just el temps de posar els ulls sus d'aqueix llibre! (Obre el llibre i llegeix) Bé, ja vec de què va! No perdem pas temps! (Cridant) Flabiol! Flabiol!
Flabiol (entra): Sí, arribi!
Secretària: Porta roja, per la madama!
Pau: Allà vos retocaran la roba!
Margot: Mè és una vergonya! I fatxos, que jutgeu de pressa, vós! Vull veure sant Pere!
Secretària: Sant Pere! Aneu
al cercar a can Botifarrra de
Flabiol: Apa! `Direcció: la
porta roja (
Pau: No trigareu pas a sentir el socorrum!
Joan: Sant Ferriol gloriós! Per fi sóc deslliurat d'aquella mala pell!
Quim: Creieu, vosaltres, que aqueixa llúdria enfurismada podrà cremar a l'infern?
Secretària: Silenci! Au, a un altre! Té, vós, l'home que sembleu tan content (Mostra en Joan).
Pau: Mès com! Els darrers arribats passen davant dels primers?
Secretària. Més esperareu, si m'escalfeu les orelles! Bé! és el vostre torn, vós, l'Apol.lo del Belvédère! (A Joan. Obreix el llibre). Seu el número 2 303 407, sèrie B , classe X, 66... Vec, veiam si teniu circumstàncies atenuants. Sí: 2 000 anys de Purgatori! Porta rosa, i ne parlem pas més! Flabiol! Porta rosa.
Joan: Ja tinc sort! Gràcies a Déu no veuré mai més aquella barjaula.
Flabiol: Apa! Eixorits! Cap a la porta rosa! (Condueix en Joan i surten tots dos).
Pau: Pif! Paf! Aviat heu rentat i esclarit, vós! Feu això a corre-cuita!
Quim: Té raó, en Pau! Feu això a vista de nas! Arreu fet! Arreu embolicat! Pim! Porta verda! Pam! Porta roja! No! No! Marxarem pas, nosaltres, amb aquest sistema!
Pau: Jo demani un advocat!
Quim: Nos volem poguer defendre! Mè que són aqueixos jutjaments? És pitjor que a baix, aquí dalt!
Secretària: Heu acabat? Vos heu ben espletits? I bé, ara esperareu un xic més: me cal anar a trobar sant Pere!
Pau: I bé, digueu-li que en
teniu dos, ací que el voldrien veure! (
Escena VIII
(Pau, Quim i la veu del Dimoni)
Quim: Carall, Pau! Pensi que nos en sallirem malament, d'aquesta!
Pau: Jo, me coneixes, si continua de fer la busaroca, te li fotré un marmany que escopirà totes les dents que ten!
Quim: Mancaria fora que això, per adobar les nostres aferes! Ja nos mira prou de revés-ull!
Pau: Si m'haguessi malfiat d'una tal cosa, podes creure que m'haguessi tingut com cal a baix!
Quim: Ara és hora! Mè, per això, si llegeix bé, aqueixa Secretària, veurà que hi ha pitjor que nosaltres, a baix!
Pau: Ja caldrà que li eixuguin bé les ulleres! Perquè pel que hem fet de bé! Sí que n'hi deu haver poques, de línies!
Quim: Pobre Pau! Pensi que nos podem preparar per la porta roja! (S'ou un gros riure, i després una grossa veu: Ha! ha! ha!)
Quim: Pau, has oït lo que he oït?
Pau: Sí, Quim! He oït lo que has oït!
Quim: Pau, tinc els cabells que se m'han eriçats!
Pau: Jo sóc ple de carn de gallina!
Quim: I a mi m'ha donat fred esquena avall!
Pau: Mira que nos té malícia aqueixa res no val! Ja estem ben arreglats!
Escena IX
(Pau, Quim, Flabiol)
Flabiol (entrant): Ah! Del
temps que
Quim: Ah! Molt bé! Mè que diguis, Flabiol: has oït lo que nos ha dit en Banyeta?
Flabiol: Oh! En feu pas cabal! Satanàs ho ha fet per vos fer pou!
Pau: I bé, ha reeixit! Me n'ha fet, de pou!
Flabiol: Apa, afanyeu-vos, que si l'Angela tornava no seria pas sord, jo! (En Flabiol s'apropa de l'aparell). Bé, per qui comencem? Per en Pau, belleu?
Pau: Si voleu! Mè com rellamp marxa, el teu trasto?
Flabiol: És ben fàcil! Apoies sus d'un botó, espies aquí dedins i crides: Treseta! I ara, excuseu-mé, que tinc treball. Veiam si vos en tirareu bé! (Flabiol surt. En Pau s'enganya de botó i s'ou la veu d'en Zitrone que comenta el Tiercé).
Quim: Mè, Pau, te'n vas del cap o què? T'enganyes de cadena. Pensi que és aqueix botó que cal tocar. (En Quim apoia sus d'un altre botó i s'oeix el comentari de Roger Couderc del Torneu de Rugbi de les Cinc Nacions. Disputes entre Pau i Quim).
Pau: Fotut burro! Cal posar el botó Paradís-Terra! Té, mira (Espiant. Silenci) Treseta! Treseta! Mè és tot embromat! Hi ha paràsits a n'aqueixa tele. Veiam, canviem de posició: Treseta! Treseta! sóc jo, en Pau! Ara, ara la vec! Quim? La vec, la meva Treseta! Mè... i que... que (quequeja)... que fa? Mè, jo... jo que me pensavi que era desesperada! Mè, sabes lo que fa, Quim?
Quim: I no! Si m'ho deies ho sabriï lo que fa!
Pau: Oh, la garsa! La res no val! I bé, no perd pas el temps! La carronya! La janfotre! Podes creure que regreti pas les farts de jacos que li donavi!
Quim: Mè que redimoni fa?
Pau: El que fa? Si fossi allà, te juri que ballaria la xinxirinxina! Mè són uns descarats! I dins la meva cambra! I encara el més fort: amb el meu pijama blau de seda! Aquesta, treuré mal a la pair!
Quim (que també vol espiar): Mè m'ho diues o què, lo que fa?
Pau: Lo que fa? Lo que fa? Mè és amb en Baptista! I podes creure que no s'enyoren pas!
Quim: Belleu?
Pau: No hi pas de belleu! Ho vec dels meus propis ulls! I això que devia durar de temps! I jo, pobre benezet, que no me malfiavi pas de res! Atudem això, que ja ne sé prou!
Quim: Ah! No vull pas mancar un espectacle tan divertit! Deixa-mé disfrutar d'aqueixa seqüència, com diuen ara al cinemà! (En Quim ho vol veure i en Pau l'estira d'un altre band. En Quim ha reeixit a veure una imatge). Fava, val el cinemà de Perpinyà, això! Ho podrien comercialitzar per fer un film eroticocòmic de primera! Quin gros plan extraordinari!
Pau: N'hi ha prou, Quim! Cal pas mai riure de les desgràcies dels altres! No sé pas lo que me retén de te fotre un mastegot!
Quim: Deixa córrer, Pau! Si tots els cornuts portaven una borrumba, farien un xervellí que s'oiria per tot el món arreu!
Pau: Fa pas res, per això!
Cal reconèixer que les plantofades, ja se les mereixia,
Quim (toca un botó i espia): Rosina! Ro...si...na! Rosineta! El teu Quimet! El teu gatet estimat! Mè vec pas res! Sembla que plogui cap al pont de Ceret! Rosina! Rosinol! Ara! Ara, Pau! És ben bé ella: tota vestida de negre! Oi! Oi! Pobra Rosina! Mè! Mè! Si mai m'haguessi malfiat !
Pau: Bah! Qui és aqueix
agutzil? Ella fa també com
Quim: Si mai m'haguessi malfiat!
Pau: Mè, de què? Mè parla!
Quim: Que m'estimés tant! Mè és desesperada! I quins sanglots! I quin plorar! Me fas pena, le meua manyaga! Arresta-té de gemegar! Mè! Mè! I l'altra? Això, per exemple, és massa fort!
Pau: Quin altre? Ja m'estonava que no n'hi hagués pas cap...
Quim: Mè no, Pau! És aquella
mala raspa! La meva sogra! Si la veiessis! No toca pas de peus al sòl! Fa la
mitja rialla! I ja calcula lo que
Pau: Sí, mè... mè tu, és pas
tan mal com jo!
Quim: Pobra Rosina!
Pau: Maleïda Treseta! Mal llamp la ferigués!
Quim: Pobra Rosina, en sóc tot commogut!
Pau: Jo pla ne sóc, de commogut! En lloc de me posar ales, me caldrà dire a aquella secretària que me posi un parell de banyes!
ACTE TERCER
Escena I
(Secretària, Flabiol, Roseta)
Secretària (sola): Sembla pas res, mè el treball de bureu és quelcom de terrible! Bé són feliços els que fan anar pic i pala! De sere sempre de caps dintre els xifres i de mancar d'aire, dintre aqueixos bureus, usa una persona en un res de temps! D'abord, la cosa és reconeixida sus la terra: si donen la retreta a 55 anys als que treballen dintre bureus és ben bé que reconeixen que a 55 anys sem quasibé fotuts! Sem vells abans d'hora els que fem córrer el portapluma! (Un silenci) Bé, si nos posàvem al treball? (S'estira). Me caldrà canviar aqueix estilò: pesa massa! (Obre el llibre i gira fulls) Anem, nos hi cal posar. Ara va! Tinc pas punta al llapis... (Treu punta).
Flabiol (entrant i estirant madimosela Roseta pel braç): Senyora Secretària general, espieu lo que sun trobat!
Secretària (aixecant els
ulls): I bé, Flabiol, és
Flabiol: Mè, que vo-n'aviseu pas? La dimosela s'ha florit l'aureola!
Secretària: I ho és! Mè que hi penseu pas pus, Roseta? Se florir l'aureola. Mè és pecat! És prova de coqueteria, això! Si sant Pere vos veu, podeu creure que hi haurà trons pels aires.
Flabiol: Mè i de lo altre? Que vo-n'aviseu pas, de lo altre?
Secretària: Què? I que hi ha de més, Flabiol?
Flabiol: Mè que teniu teranyines als ulls, belleu? No heu pas vist de quina manera la dimosela Roseta s'ha escurçat el vestit?
Secretària: Mè, ja ho és!
Flabiol: Vull dire que n'ha fet prou! Si se descuida, se li veia el...
Secretària: Mè, malurosassa, i què vos ha passat pel cap?
Roseta (tota apurada): Mè, és la moda!
Secretària: Ah! És la moda! Ja vos en fumeré, jo, de la moda! Flabiol, aneu a buscar sant Pere! És una afera que no és pas del meu ressort!
Flabiol: Me n'hi vaig! Sant Pere deu sere al seu bureu!
Roseta: Val pas la pena de destorbar sant Pere! Me rembolarà!
Secretària: I creieu que vos ho mereixiu pas! Mostrar les cames! Què dic, les cames! Les cuixes! Mostrar tot lo que teniu com feu, creieu que sant Pere vos felicitarà?
Roseta: Segur que no seré pas sorda! Per tant, ho sun pas fet per mal!
Secretària: Sant Pere ne jutjarà!
Escena II
(Els mateixos, més sant Pere)
Sant Pere (entrant amb en Flabiol): Déu vos guard!
Tots: Déu vos guard, sant Pere!
Sant Pere: I bé, Roseta, que se passa?
Flabiol: Mè que no ho veieu
pas, senyor sant Pere, que
Sant Pere (se posant les ulleres): Oh! Oh! Jesús, Maria, Josep! Això, nineta, és pas guapo!
Flabiol: Se pot pas dire que sigui pas guapo, mè això se fa pas!
Sant Pere: Flabiol, un poc de tinguda, si us plau!
Flabiol: Cal castigar, altrament totes se retallaran el vestit, joves i velles! Per les joves, vagi al llamp! Mè per les velles, ambe cuixes com cambajós i carregades de cel.lulita, ja seria bonic, el Paradís!
Sant Pere: La qüestió és pas aquí, Flabiol! (A la nina) Tu, Roseta, vés a te tornar cúser el tall de vestit que te manca!
Roseta: Mè, senyor sant Pere, el sun gitat, el tall!
Secretària: I hala! Endavant! tot ho gitem, de tot ne fem desgall, de tot ne fem pafes i mafes! Me parleu pas d'aquesta societat de consum. Caldrà, belleu, tornar al temps vell i estalviar! Vos ho dic ben clar, senyor sant Pere, hi ha massa desgall, al dia d'avui. Caldrà arrestar això!
Sant Pere: Silenci, si us plau! Secretària, aneu a vestir aqueixa nineta amb un altre vestit!
Secretària: I hò! Té! un, vestit nou! Al preu que tot és! Amb el 95 % d'augmentació que hi ha! Si desgallem així, vos asseguri que no arrestarem pas la inflació! Penseu que per entretenir el foc de l'infern costa un dineral, amb el preu actual del petroli!
Sant Pere: Silenci, he dit!
Emmeneu-vos
Secretària: Apa, veniu, nina
miserable, perdulària! (S'emmena
Sant Pere: Prou paraulotes! Bé, Roseta, per aqueix cop te perdoni! És una falta de joventut. Mè diràs deu parenostres i deu avemaries!
Roseta: Moltes gràcies,
senyor sant Pere! Seu tan bon home, per mi! (Surt amb
Flabiol: I dire que ten unes cames tan boniques!
Sant Pere: Flabiol! Que vos penseu sera a "L'Incognito"?
Flabiol: Excuseu-mé, sant Pere! Sem pas de fusta!
Escena III
(Sant Pere, Flabiol i dos angelets)
(Els dos angelets entren, amb les ales trencades, l'aurèola de través, la roba esparracada i a més un d'ells porta un ull de vellut).
Primer angelet: Tros de franximan! Torna a ho dire que el català és un patuès!
Segon angelet: Sí, ben segur!
Primer angelet: Té, agafa aqueixa castanya! Belleu te farà comprendre que el català és una veritable llengua!
Flabiol: No teniu pas vergonya de vos fotre tannades d'aquesta manera?
Sant Pere (se tornant a posar les ulleres): I bé, ja vos heu ben adobats! Que s'és passat? Per què vos heu barallat?
Primer angelet: És ell que ha començat! És ell que ha dit que el català era un patuès!
Sant Pere: Això, ha dit? Ha dit que el català era un patuès?
Primer angelet: Sí! És per això que li he clavat dues plantofades.
Sant Pere: Passa de plantofejar, el meu manyac! Amb l'ull que porta, el deues haver plantojefat amb la mà tancada!
Primer angelet: S'ho mereixia, no? El català és una llengua! És pas un patuès!
Sant Pere: Tenes raó, el meu fill! El català és una llengua! I una llengua que no se morirà pas mai! Ja sabeu que hi ha més de nou milions de persones que parlen català? Ho és que de vegades l'estropien un poc, més el parlen!
Flabiol: I el francès, l'estropiem pas tot soviny quan el parlem? N'hi ha un que volia presumir i ma va dire: "Je me suis fichu une fart de cerises a rebenter!" Creieu que és bonic, això. Creieu que valdria pas millor que parlés català com cal i no aqueix francès esguerrat.
Sant Pere (al primer angelet): El català és una llengua talament bella que, ja ho veus, la parlem tots, aquí dalt!
Primer angelet (al segon angelet): Ho veues! Que te sun dit?
Sant Pere: I ara hi torneu pas, a vos barallar! És pas en se trucant com de pellerotaires que adobareu res!
Flabiol: Espieu sus la terra: se barallen soviny, i adoben pas mai res.
Segon angelet (amb l'ull tapat): Ne són d'eixorits! Quan rebran un ull de vellut, ja se calmaran!
Sant Pere: Apa, Flabiol, aneu a me refistolar aqueixos dos tirabontemps! I que no vos arribi pas pus! Si no, seré obligat de vos estirar les orelles!
Flabiol: Només els acompanyi fins a la porta. Després ja s'espavilaran per anar a la infermeria. Apa, vosaltres: desapareixiu. (A sant Pere) Ah, senyor sant Pere, descuidavi de vos fer part de quelcom molt important!
Sant Pere: Que hi ha de trencat, Flabiol?
Flabiol: És una reclamació del Rosselló!
Sant Pere: Una reclamació del Rosselló?
Flabiol: Sí: el Rosselló se plany de la tramuntana!
Sant Pere: Oh, mè això és pas la meva afera! Vos cal adreçar a sant Galdric. És ell, l'amo del temps!
Flabiol: Ja ho sé! Mè sant Galdric és malalt! Segur que l'hauran d'operar de la prostata!
Sant Pere: De la prostata? I bé, han pas acabat d'esperar la pluja, sus la terra, si sant Galdric ten la prostata!
Flabiol: I és per això que m'han dit: "Parla-né a sant Pere!"
Sant Pere: I donques! Sant Pere no ten pas prou treball amb les entrades! Ten les espatlles amples, sant Pere!
Flabiol: Vos caldria una secretària guapeta i eixorida!
Sant Pere: Anem, anem, Flabiol! Sempre diues burricades! Mai no posaràs seny! En fi, de què va? Què ten el Rosselló a se plànyer! És la regió més guapa de França, amb un clima com n'hi ha pas cap més... I se plany? Poc que sentireu els belgues a se plànyer, ells que aviat hauran comprat els tres quarts del país... Mè, diguis-mé: que ha fet la tramuntana?
Flabiol: I bé, ha fet disbarats!
Sant Pere: M'estona pas! Quan és mal llunada, sempre fa el mateix! Se recorda pas, la tramuntana, que la sem posada allà, sus del Rosselló, fora per li escombrar el cel de tots els núvols i bromes que s'hi passegen? Perquè el Rosselló tingui sempre el seu cel blau que tothom aprecia!
Flabiol: És per això que
l'heu de rembolar un xic, perquè aqueix cop n'ha fet un gra massa! Sant Pere,
si vèieu els seus disbarats! Les teules, els terrats, les ventalles, les
ximenelles dels pobles del Vallespir, són ara dins
Sant Pere: Quan sant Galdric sabrà això, mè serà furiós! Li estirarà les orelles com cal!
Flabiol: Ten massa caquet, la tramuntana! Sant Galdric li deixa fer lo que vol! Lo que li cal, és un tritllo repicat!
Sant Pere: Flabiol, m'has pas de dire lo que me cal fer! Vés a cercar la tramuntana, i sabrem lo que s'és passat.
Flabiol: Té, justament arriba, la tramuntana! Sentiu, com bufa! (S'ou un gros tapatge).
Escena IV
(Sant Pere, Flabiol, la tramuntana)
Flabiol: Ara que ha fet el mal, madama somica!
Sant Pere (l'aire enrabiat): I bé, que me diuen, que n'has fet de les teves, al Rosselló! Te mereixiries una ancada! Mè què te pren de tant en tant?
Tramuntana (apurada): Us pregui de me perdonar! Ho faré pas pus! És perquè sóc enamorada!
Sant Pere. Què, ho he mal oït? Que ets enamorada? La tramuntana enamorada? I de qui?
Tramuntana: Del vent d'Espanya!
Sant Pere: Maria Santissimeta! La tramuntana enamorada del vent d'Espanya! Si mai m'hagués malfiat de quelcom aixís!
Tramuntana: No hi ha pas res de mal de ser enamorats!
Sant Pere: No, ben entès! Mè, sant Galdric està al corrent?
Tramuntana: No ho sap pas! I, vos en pregui, no li digueu pas, perquè seria pas content!
Sant Pere: I és perquè ets enamorada del vent d'Espanya que has de posar el Rosselló girat com una mitja?
Tramuntana: Brave sant Pere, me sembla que en Flabiol n'hi ha posat un xic massa!
Flabiol: Poseu-li un tritllo, sant Pere!
Sant Pere: Vós, Flabiol, calleu! (A la tramuntana) T'he posat una qüestió: per què?
Tramuntana: I bé!... És perquè el vent d'Espanya... El vent d'Espanya no m'estima pas!
Sant Pere: Ah! Vet aquí altra cosa! I com ho sabeu?
Tramuntana: Sempre que jo trauqui el nas cap a Frontfreda o al Neulós, ell se'n fuig cap a Espanya! Sóc desgraciada, sant Pere! L'altre dia, és això que me va arribar, i, de despit, vaig passar la meua malici sus del Rosselló.
Sant Pere: Mè això és mal fet! Si tots els enamorats feien com tu, a on iríem a parar? Te mereixiries...
Flabiol: Un parell de carxots ben posats!
Sant Pere: Flabiol! Si us plau! Que no vos aviseu que la trramuntana ten pena? Que ho veieu pas que se'n penedeix!
Tamuntana (mig plorant): Us demani, sant Pere, d'intercedir per mor que tingui lloc el meu casament amb el vent d'Espanya! Us ho demani com una gràcia!
Sant Pere: Te prometi de fer l'impossible perquè se realitzi aqueixa unió tan desitjada! En parlaré a sant Galdric! Mè, d'aquí endavant, te caldrà pas fer coses aixís!
Tramuntana: Vos ho prometi, benaventurat sant Pere, i mil gràcies pel vostre bon cor!
Flabiol: I bé, pobre
Rosselló! Ha pas acabat! Si arriben pas als-e posar d'acord,
Escena V
(Flabiol, Pau, Quim, Secretària general. Flabiol queda tot
sol. Després entren Pau, Quim i
Secretària: Bé, entreu. Anem nos cuidar de vosaltres!
Pau: Ja serà hora! Perquè entre poc i massa, la mida passa! I belleu me faríeu muntar la mosca al nas!
Secretària: Té, ja que teniu tanta llengua, comencem per vós!
Pau: Oh! no vos doneu pas tanta pena d'obrir el vostre llibre! Obriu-mé la porta roja i ne parlem pas més!
Secretària: Silenci! Parlareu que si vos doni la paraula! Veiam! Seu el número 25 398, sèrie X, classe QU, QU 66? Veiam això! Oh, mè, eh! Oh, mè, eh! Oh, mè, eh!
Pau: Què? Que vol dire? Oh, mè, eh!, Oh, mè, eh! Això són els xais!
Secretària: Mè, espereu-vos! Tannàveu la vostra Treseta, mè teníeu pas ben bé tort! Mè... en portàveu un parell de granades, de banyes! Éreu pitjor que el marrà del ramat! I quines banyasses tan boniques! (Cridant) Flabiol! Flabiol! Porta rosa... per 2000 anys!
Pau: Ah! i bé! No m'hi esperavi pas amb aquesta! Seu molt brave per això!
Secretària: I no, sóc pas brave. Creieu pas que vos faci cap favor! Els cornuts van tots a la pota rosa! Passem a Quim!
Quim: Ja podes fer una pregària per jo, Pau!
Secretària (llegint) Quim Despullabelitres! número 465 270 001, sèrie A, clase K, K 66.
Quim: Present!
Secretària (llegint): Oi, oi, oi! Quim! És molt brut, tot això. Fèieu com en Pau: aixecàveu el cotze, fa? Oi, oi, oi! Mè éreu pas guaire honest dins del vostre mestier! I amagàveu prou revinguts dins la vostra declaració d'impostos! Oh, mè! Oh, mè! Hi ha també... una història de faldilles!
Quim: Que digueu, Secretària, si ho deixàveu córrer, tot això? Si passàveu de llarg?
Secretària: Quim! Marca mal, tot això! Marca mal!
Pau (a Quim): Quim, recarall! Ets bo per la porta roja!
Secretària: Mè espereu! Quim! Mè... que llegeixi sus del meu registre: que heu viscut 25 anys amb la vostra sogra a casa?
Quim: I sí! Per què
Secretària: 25 anys amb la sogra al darrere?
Quim: I sí, pobre de mi!
Secretària: Mè això canvia tot! Mè, si heu viscut 25 anys tot suportant la sogra... mè, sant home... el cel vos l'heu ben guanyat! Mè ja heu passat l'infern sus terra! Ara, la vostra plaça és al cel!
Quim: Al cel! Sant Ferriol gloriós! Pau, has oït lo que he oït?
Pau: Sí, Quim, he oït lo que has oït!
Secretària (cridant): Flabiol!
Flabiol: Què hi ha pel vostre servei?
Secretària: Porteu les ales i l'aureola per a en Quim!
Flabiol: Per a en Quim?
Secretària: Sí, per a en Quim... que era un màrtir allà baix!
Pau (a Quim): Deu riure agre, el de la porta roja!
Quim: Creguis, Pau, que en caui de culs! (S'abracen). Digueu-mé, Madama Angela, vos demani un sol favor: el de me tornar el meu volant!
Secretària: Que voleu vos el posar en conserva? No passeu pena, el vostre estimat volant serà exposat al saló de l'autò permanent a l'entrada de l'infern!
Escena VI
(Pau, Quim, Flabiol, Secretària, els dos angelets)
Flabiol: Quim, és amb força plaer que te posaré les ales i l'aureola... És amb força plaer que t'obriré la porta verda!
Secretària: I sapigueu que aqueixa porta verda, si tinc bona memòria, no s'és pas oberta des de fa deu anys.
(S'oeix una música d'apoteosi. Escena del coronament i de la glorificació d'en Quim: la secretària, els angelets i en Flabiol posen les ales i l'aurèola a Quim. Tots l'admiren).
Pau (xiulant): Mira que n'ets, de bell, Quim!
Quim (orgullós): L'única cosa que regreti, sabes pas lo que és, Pau?
Pau: No!
Quim: Regreti que la meva sogra no me pugui pas veure! I que belleu no sabrà mai que és gràcies a ella que ara sóc un sant: sant Quim!
Tots: Visca sant Quim gloriós!
Escena VII
(Pau, Quim, Flabiol, Secretària, els dos angelets, sant Pere. Sant Pere entra amb tres grosses claus als dits)
Secretària: Com veieu, senyor sant Pere, nosaltres també tenim la vedet: sant Quim Despullabelitres... per l'eternitat!
Sant Pere: En fi! Sóc feliç de veure que n'hi ha un que va directament a la porta verda sense passar per la porta rosa! Flabiol, aquí teniu la clau. Obriu la porta a sant Quim! (S'oeix una música dolça).
Flabiol: Per bo que el pany sigui pas rovillat, depí el temps que no s'és pas oberta, aqueixa porta!
Pau: I bé, mancaria fora que això! Que la podrien pas greixar amb greix de teixó, de temps en temps, aqueixa porta?
Quim: D'una manera o l'altra l'obrirem! Encara que hi calgui anar amb un petard!
Pau: Sí, mè, a on trobaràs les botifarres agrícoles, aquí dalt, per mor de fer saltar tot?
Quim: Si no trobem botifarres, com diues tu, irem a cercar un xalumò (Flabiol no ha pas pogut obrir la porta).
Sant Pere: Silenci, vosaltres! Ara no vos servirà pas a res de fer esperit! Flabiol, aneu a me cercar tots els arribats de nou!
Flabiol: Arreu! (Va al fons
de l'escenari i crida) Au, vosaltres, tots cap aquí, que sant Pere vos demana.
(Tots entren, i
Belota: És sant Pere que m'ha fet el favor de me tornar a fer pujar! I que ja s'hi poden ben estar, allà baix!
Margot: I jo, tan bé que hi estavi, a baix!
Sant Pere: Silenci! Veniu
d'arribar aquí dalt: sigueu els benvinguts! El món és fet així: uns vénen aquí
amb plaer, com
Margot: Oh, passa de malici! És amb ràbia que sóc aquí! I podeu creure que si me'n poguessi tornar...
Pau: I jo, allavores! Per
donar una rosta a
Sant Pere: He demanat el silenci! Ara és hora de se lamentar! Si fèieu més apolit, sus la terra, si tothom era menys pressat, belleu arribaríeu pas a pilots com hi arribeu, aquí dalt! Sobretot les fins de setmana, els dies de festa o per les vacances! Voleu que vos ho digui ben clar? Hi ha massa orgull, massa vanitat, massa mentides, a baix! Els diners corrompen tot! Si l'un no volia pas passar davant a l'altre, si sus les rutes fèieu més atenció, si anàveu més a poc a poc, si corríeu pas com de llamps serès, si teníeu pas el foc al darrere... encara molts de vosaltres seríeu allà baix!
Pau: Ho veues, Quim! Fotut banasta! Ara tenim el foc al davant! Ten raó, sant Pere!
Quim: I sí, que ten raó! Desitgi que almenys el meu volant estimat, que tothom podrà veure exposat aquí, serveixi de lliçó i doni llum a tots els altres!
Sant Pere: Aqueixes paraules m'agraden, sant Quim! I encara me cal dire una cosa: si continuen, sus la terra, a entretenir la pol.lució, podeu creure que aquí dalt la plaça se farà estreta!
Flabiol: I serem serrats com d'arengades!
Sant Pere: Ja és segur! Sobretot que depí qualque temps s'oeix, a baix, un bruit de botes i d'armes que m'agrada pas mica, i si per desgràcia la guerra arribava, segur que mancaríem d'espai vital aquí dalt!
Flabiol: Ah, no! Sant Pere! Me feu pas pou! Ja tinc prou treball aixís! Si m'arribaven tots a l'encop, ja podria demanar ajuda!
Sant Pere: Esperem, Flabiol, que això arribarà pas! Esperem que els de baix posaran seny! I que, les armes, les gitaran al foc! Tot això fa flaire de petroli, Flabiol!
Flabiol: Pudor de petrodòlars, voleu dire!
Sant Pere (al públic): Mentrestant, deixeu els automòbils! Torneu a aprendre de caminar a peu, a respirar els aires perfumats per les clavellines de pastor dels cims de les nostres muntanyes regalades, apreniu a desxifrar els missatges dels cucuts i dels rossinyols, i descanseu al peu de les nostres fonts tan fresques! Allavores haureu après a descobrir totes les belleses del Paradís terrestre!
