HISTORIES I MONOLOLEGS de Pere guisset autor català rossellones

Creació 28 12 98

Llegendes de tota mena ! divertides, de casar o pescar !
histories de la vida dels avis a vegades dels besavis
histories de casa o de casa dels altres !

il.lustrats present dins el web

HISTORIES - EL CATALÀ A PERTOT

EL CATALA A PERTOT

Al peu d'un castanyer, reposavi,
El meu company, en Jepet, esperavi,
Estavi cansat de cercar bolets, cansat de marxar !
Es aleshores, que tot d'un cop, del cel va baixar,
Amb uns xiulets que menaven espant,
Un enginy extravagant.
D'els caps era punxegut,
l d'el cim era tot geperut,
Amb una resplendor que enlluernava
I un soroll. que eixordava !
D'aquell tabernacle, vaig veure a baixar,
Dos monstres, que els cabells me van fer aixecar.
Poc que s, com eren forjats,
Eren meitat granotes, meitat escarabats,
Amb un ull, que la cara els hi emplanava,
Tirant llampecs, quan la bèstia remanava !
Jo, que d'un coratjos,ne tinc pas res,
Vaig pensar, cames ajudeu-m, !
Mes, cosa que no puc explicar,
No vaig poguer. arrencar,
Quasi mort de por, com unafulla tremolant,
Em vaig veure aquells dos monstres al davant
Creient la meu darrera minuta arribada,
La meva aima a Deu, ja havia encomanada
Quan de sobta , uns d'aquells escarabats va par1ar,
Va parlar en pur i clar Català
No tinguis por la bèstia em va recomanar,
No et ferrem mal, puja, hem vingut a te cercar.
Mes, a on anem? vaig arribar a dir.
Ja ho veuràs, calla i assentat, aqui!
Dos llampecs! tres tros ! dos xiulets.
Cinc o sis pets!.
Ja hem partits .....mes, per anar a on ?
Segur que anem sobre un altre mon
No tenes por? me va dir la bèstia estranya,
Veus, jo me dic Lluert i ell es en Migranya!
Té, beu una glopada per te donar coratge.
Tot dient això, me: fa passar una borratxa
Vaig beure alguna xerricada
Tot pensant, ...mes, es de moscatell que l'han emplenada!
Per això, no estavi gaire -tranquil-lissat,
Pensavi, ara pla, a on ets aventurat?
Encara sort, que aquell bèstia,
Adobeu-vos com vulgueu, parlava català,
I com jo, xerricaven amb plaer!
Tot això, marcava mes aviat. bé!
Ba ! em vaig dir, per me asserenar,
Ja veurem el que es passarà !
Vam arribar al cap d'algunes hores,
A on eren ? ..ho vaig aprendre aleshores.
Es en baixant de l'enginy qu'aquell semblant d'escarabat,
Em va dir: "sobre Mars, hem arribat,
Espia, tothom espera per te veure i te oir parlar,
No volien creure que sobre la Terra, també parlen català !
I fent una cargolada, hem convidat un home del Rosselló,
l la sort ha designat a tu "!
Això, un altre escarabat, algú de l'ajuntament,
Poc que sé qui era, l'alcalde certament!
També me ho va certificar,
Amb un llarg discurs, declamat en català,
Al davant d'una grossa gentada,
Me caldria dir, al davant d'una grossa escarbassada !
Finalment, aquell orador mig granota, va cridar,
"Benvingut sigui el. nostre convidat vingut de la Terra, el nostre germà
l que visqui la nostra llengua Catalana ! i ara anem per la cargolada "
Amb això, tothom va ser d'acord, adults, vells i mainada!
Del temps que la salsitxa i cargols, acabaven de coure sobre el caliu
Vam ballar sardanes i cantar Joan del Riu.
Mes en demés, el que hi havia de bo, es que sota d'un tell,
D'una font, rejava moscatell !
Vam fer una tibola de Jesus-Maria,
Em vaig arrestar, talment tip de tot el que hi havia,
l talment retip de moscatell,
Que vaig quedar adormit a sota el taulell.
Desprès, no sé com els escarabats ho vam fer,
Mes en Jepet, entrada de nit, me va .despertar al peu del castanyer.
Que tornavi del. planeta mars , mai ho ha cregut,
Sempre em diu, Perot havies begut !
Mes jo, soc segur, vos puc assegurar,
Que el planeta Mars, parlen català.
Sempre m'han dit que el català era a pertot,
De qui a pensar que el parlessin allà-dalt, mai ho haguessi cregut

PERE
GUISSET
Publicació
El Correu de Ceret
Almanac Català... del Rosselló 1977

HISTORIES - PESCA A PALPA MA

Creació 28 12 98

LA PESCA A PALPA MA

1
Eri pescaire, me deia en Bep Enfoscait, pescaire a palpa ma,
Mes ara si vaig a la pesca, serà amb una canya a la mà.
Els dies que tot es posa anar mal, és una calamitat,
De pescar a palpa ma, espia el que m'ha arribat,
Ne tinc un brac trencat, soc ple de blaus de pertot,
I jo, tot el meu indret s'ha fumut
l'afer, si tens un minut, vaig a t'explica,
Comprendràs que quan ha d'anar mal tot t'entrebancarà.
L'altre dia, a l'ombra assentat tot tranqui.let,
Prop de la ribera feia un bufet,
Me reposant, d'un son que venia de fer.
Cansat qu'eri de no fer res.
Tot d'un cop, dins un rabeig.
Verge Santa ! afigura té que veig !
El meu sang, fa una volta, una truita com el braç!
Que prenia el sol, sense fer se "tracas".
Aqueixa, se fot de tu, vaig pensar,
També, dintre l'escalfador acabarà.
Com a on eri, era deserti pla i bé fullut,
Els temps de dir fava, i ja soc tot nut.
Per una truita axis, que haguessi pas fet
I dintre el gorg faig un capbusset.
Una hora de fila , vaig espeternegar
Mes la garsa era remaleida i me va escapar
Això, encara no era res, en tot pescaire ha arribat,
De s'en tornar sense res per posar al plat,
El mes trist, no sabes lo que va ser,
Es que allà on havia posat la vestidura, no vaig trobar res.
Rar imagina té, el meu turment,
Si haguessi trobat les calces solament !
Mes res! Eri nut com una granota,
No sé el que haguessi donat per un tros de camiseta!
Mes pes per tant me vaig dir , no podes t'estar axis !
Te cal fer quelcom, te cal cobrir,
Pensavi, desgraciat si surt algú
Com tu pentinaràs! Serà un escàndol.
Si és un home encara serà mig mal,
Mes si es una dona! Es fumuda de se trobar mal!
Es allavores que vaig pensar amb el casot d'un meu amic,
Allà trobaràs quelcom per te posar, trobaràs un abric
Per arribar al casot, me vaig veure de tot,
Vaig travessar un clap d'ortigues i tot nut!
Pensa-té si en vaig rebre alguna picada,
Fins les anques, la meva pell era bombollada,
Vaig restar roent, roent com un caliu,
I me deia, la truita si ho veu, soc segur que riu.

2
El casot, encara sort no era clavat,
Bé! vaig fer ets mig salvat.
Mes quan tot ha d'anar mal, es una creu,
Comanda més el dimoni que el bon Deu !
Per dos, el casot era ocupat,
Sé pas, quin de nosaltres tres va restar mes agafat!
Ells, trobats dins la llur tinguda,
O jo sense vestidura !
Ell l'animalàs, va pas rumiar creu-me,
Me fot una espenta i cames ajudeu-me
Jo, to gatimoix, amb la Fina vaig restar,
Arrapant un sac per m'amagar.
Ella, roja com la cresta d'un gall,
A s'adobar un xic tenia treball
Mes is tot s'hagués acabat aquí, no hagués estat res,
Ni això, ni allò, ni ai no vaig poguer fer
Que la porta del casot va volar,
I en Pep l'home de la fina entra un pal a la ma.
Ah! ah va fer l'aire molt enrabiat,
Aqueix cop, us hi ensopegui, m'havien pas enganyat.
Vaig tenir dret a una bonica distribució
de cops de pals, me'n va afartar cregui-ho
Vaig escapar-li com Deu va volguer,
I fuig que fugiràs dins el matasser.
La fina, no degué ser a festa major !
El devia sentir a passar el basto.
Ella la coquina, ho mereixia,
Mes jo, que hi podia?
És veritat , que me trobant amb la Fina, tot nut,
A la plaça d'en Pep que haguessi cregut ?
Vaig sàller del matasser esgalabrat.
Sofrint la galera amb un brac trencat
D'un espantall, dins un corn afortunadament
Me vaig posar el guarniment
En travessant l'indret, la canalla vaig espantar,
I a cops de rocs, me van espedragar.
Al dia d'avui, tota l'afer es esclarida.
La Fina de les seves faltes es penedida,
En Pep, sàpiguen tot, se va excusar
Mes d'aqueixa afer el vilatge dins cent anys encara riurà
També, podes creure Pere, que a la pesca a palpa ma?
Te juri que soc pas a punt de tornar

Pere GUISSET

HISTORIES - PESCA A PALPA MA - Dibuixada -

HISTORIES - LA NIT DE CARNAVAL

UNA NIT DE CARNAVAL

Pel carnaval!
Tot si val
Em va dir en Jepet, un dimarts dels darrers dies,
Donques Pere, que em diries,
Ja que tenim les dones al llit,
Si aprofitaven per fer la "gresca" a nit ?
Tan aviat va ser dit com fet!
Per un Cop, ens vam prendre el dret,
El dret de primer de correr algun café,
Historia d'ens posar-se bé!
Desprès, vam decidir, una cosa prohibida,
Amb una nineta, ens alegrar la vida !
A la sala de ball, al mig de la gentada,
Trobarem prou, alguna ovelleta esgarriada !
Aixis s'enraonava en Jepet en sortint del darrer café.
Sort, sort que aquell café era el darrer!
Si no, es cert qu'anaven cap la borratxera !
Ara, va dir en Jepet,ara em senti guimbera,
Hem ben begut, en davant pel qu'ens manca, en davant per l'anca!
Creguis que una nit com aquesta, la marcarem d'una pedra blanca
La sala de ball ? un veritable formiguer.
Gent de tota mena, que aprofitaven també,
Molts, com nosaltres, els mitjons molls i el nas vermell,
Coses que devien es segur, al rom o muscatell.
Pel carnaval, ja que tot si val,
Aquí , mal aniria que no trobem la qu'ens cal !
Ens cal! una amb la cuixa lleugera,
Atrevida, prompta a dir si, que no tiri en darrera.
Enfi, una d'aquelles, una arremangall,
Que sapigui el que es polla i el que es gall !
Va ser per jo, una amb careta de padrina
Que em prenguent la mà, va dir vina!
Era. disfressada amb careta de vella,
Mes tenia un cos! !un cos de jovencella !
Un cos flexible, amb un pit provocador,
l un anquer encantador !
Unes cames! unes cames com un maniquí,
l una veu! una veu! un so de violi !
Deu volguí, que en demés, sigui flaca de l'ala,
Fensavi, fent salts i bots per aquella sala.
Ella, em tenia enganxat com una llagasta,
Calia ser de pedra o un fotral banasta,
Fer no s'avisar, per no comprendre,
Que sense parlar, ja se sabia fer entendre.
Esclafava la seva pitrera sus la meva,
Pitjava la meva mà dins la seva,
Em feia pessigolles darrera l'orella,
Tan apretada, que no feien qu'un jo i ella!
l jo, anavi fonent, fonent com la neu,
Al primer raig de sol que veu.
Fins i tot, que sense ens dir res,
Ens vam trobar, rodant pels carrers!
Travessant la plaça, vaig tenir temps de veure en Jepet,
Que també rodolava amb una a bracet.
Si dins un corn enfoscait, ens vam arrambar,
Com ho podeu pensar,
No era per jugar a passa-passa sabateta!
Mes, al punt crucial, ella se va treure la careta!
Aqui!ne vaig jugar un boci de trist;
Vaig rebre la mes grossa pallissa que s'es vist!
La farsa, l'heu endevinada?
Era la meva Juju que s 'havia disfressada!
Vaig ser plantofajat, esgarrapat,
Mossegat i mig; escanyat.
Vaig menjar morros, tres mesos seguits,
I que mai mes salliré sense ella, les nits.
Mes,en Jepet ? em direu, com s'en va treure ?
Va ser pitjor que jo em podeu creure,
La seva Catarina, va fer les coses com cal,
Pobre Jepet, en va fer tres mesos d'hospital!
Ara, aneu diguent, que pel carnaval,
Tot si val!

PERE GUISSET

HISTORIES - LA NIT DE CARNAVAL Tira de dibuixos

	UNA NIT DE CARNAVAL Dibuixos: Daniel RICHARD Textos : Pere GUISSET

Una Nit de carnaval, dos companys, buscaven al ball una amb la cuixa lleugera i que sapigui.......

El que es polla el que es gall.....!

Pel carnaval! Tot si val
Em va dir en Jepet, un dimarts dels darrers dies,

Donques Pere, que em diries,
Ja que tenim les dones al Llit,
Si aprofitaven per fer la "gresca" a nit ?

Tan aviat va ser dit com fet!
Per un Cop, ens vam prendre el dret,
El dret de primer de córrer algun cafè,
Historia d'ens posar-se bé!

Desprès, vam decidir, una cosa prohibida,
Amb una nineta, ens alegrar la vida !
A la sala de ball, al mig de la gentada,
Trobarem prou, alguna ovelleta esgarriada !
Aixis s'enraonava en Jepet en sortint del darrer café.
Sort, sort que aquell café era el darrer!
Si no, es cert qu'anaven cap la borratxera

Ara, va dir en Jepet, ara em senti guimbera,
Hem ben begut, en davant pel qu'ens manca, en davant per l'anca!
Creguis que una nit com aquesta, la marcarem d'una pedra blanca

La sala de ball ? un veritable formiguer.
Gent de tota mena, que aprofitaven també,
Molts, com nosaltres, els mitjons molls i el nas vermell,
Coses que devien es segur, al rom o muscatell.
Pel carnaval, ja que tot si val,
Aquí , mal aniria que no trobem la qu'ens cal

Ens cal! una amb la cuixa lleugera,
Atrevida, prompta a dir si, que no tiri en darrera.
Enfi, una d'aquelles, una arremangall,
Que sapigui el que es polla i el que es gall !

Va ser per jo, una amb careta de padrina

Que em prenguent la mà, va dir vina!
Era. disfressada amb careta de vella,
Mes tenia un cos! !un cos de jovencella !
Un cos flexible, amb un pit provocador,
l un anquer encantador !
Unes cames! unes cames com un maniquí,
l una veu! una veu! un so de violi !
Deu volguí, que en demés, sigui flaca de l'ala,

Pensavi, fent salts i bots per aquella sala.
Ella, em tenia enganxat com una llagasta,
Calia ser de pedra o un fotral banasta,
Per no s'avisar, per no comprendre,
Que sense parlar, ja se sabia fer entendre.
Esclafava la seva pitrera sus la meva,
Pitjava la meva mà dins la seva,

Em feia pessigolles darrera l'orella,
Tan apretada, que no feien qu'un jo i ella!
l jo, anavi fonent, fonent com la neu,
Al primer raig de sol que veu.

Fins i tot, que sense ens dir res,
Ens vam trobar, rodant pels carrers!
Travessant la plaça,

vaig tenir temps de veure en Jepet,
Que també rodolava amb una a bracet

Si dins un corn enfoscait, ens vam arrambar,
Com ho podeu pensar,
No era per jugar a passa-passa sabateta!
Mes, al punt crucial, ella se va treure la careta!.


Aqui! ne vaig jugar un boci de trist; Vaig rebre la mes grossa pallissa que s'es vist! La farsa, l'heu endevinada? Era la meva dóna que s 'havia disfressada! Vaig ser plantofajat, esgarrapat, Mossegat i mig; escanyat.	Vaig menjar morros, tres mesos seguits, I que mai mes salliré sense ella, les nits

Mes, en Jepet ? em direu, com s'en va treure ? Va ser pitjor que jo em podeu creure, La seva Catarina, va fer les coses com cal, Pobre Jepet, en va fer tres mesos d'hospital!	Ara, aneu diguent, que pel carnaval, Tot si val!

HISTORIES - MAL LLAMP LES MONGETES

MAL LLAMP LES MONGETES


Un dissabte, sapiguent que m'agraden tant,
Arriba que em Fa plaer, una vegada en passant!
Un dissabte donques, la dona m'havia cuinat,
Una mongetada, amb boles de picolat
Jo, per menjar mongetes, en saltaria del llit!
Mes, mai n'havia menjat com aquella nit.
El desig del cos, me n'havia sallit!
També,a1 cinema, per pair bé, eri mig ensopit!
Al cap d'un moment, cosa que mai m'havia arribat,
Em vaig despertar ;tot entrasuat,
Amb un malestar, .un turment,
I al ventre un inflament!
Vaig pensar arreu ara pla estàs fresquet,
Això, son 1es mongetes que te donen aqueix destret !
Si remenes, em vaig dir , serà cosa fumuda,
Seràs pas prou fort de retinguda."!
Sé que, de la manera que te trobes inflat,
Es quasi segur, que serà "carabinat".
Dins el silenci de la sala,  quin escàndol serà
Si sall tant pressat, tothom l'oirà.
Es per això, que m'estavi quiet,d1ns la cadira "arrodit",
No gosant remenar ni el dit petit !
Per moments, semblava que amatigava,
Per ser  de mes mal retenir quan hi tornava.
Per soroll,belleu m'haguessi espavilat,
Mes Deu sap pensavi, com serà perfumat!
Prou rumiavi de tossir,
l tot tossint, el deixar partir
En fi em vaig dir, belleu serà petit i eixerit!
l vaig provar del deixar anar tot apolit!
Va ser quelcom d'espantos ! ja me havia malfiat,
Era massa sobre comprimit, era forçat!
Del retrò, les vidres van tremolar,
I alguns es van esquerdar, aixis m'ho van certificar.
Mes jo, si vaig quedar un poc esverat,
Vaig ser malgrat tot descansat.
Els uns van riure, els altres repotagar,
Jo, més. que els altres vaig bramar,
Dient, ben alt, què les presos caldria obrir,
Per aqueix brut que dins una cort de porcs es creu ser aqui !
Com els altres, deia: quina educació !
Amb mentalitats aixis, a on anem Bon Deu Senyor !
En fi de comptes , un pobre desgraciat, 
Del "malfet", va ser acusat.
Prou va provar de se defensar com va poguer,
Mes, qui volieu que fos ? digueu-mé?
Va ser ell i prou, pobre desemparat !
Veieu el que és de no anar mudat!
l jo, un senyor d'una altra educació,
Me tapant el nas amb el. mocador,
Cridavi: "obriu les :finestres, si no,
Quedarem ofegats amb aqueixa olor !" 
En aqueix mon, sempre es aixis, sempre és acusat ,
Algun "marca mal" , algun malaventurat !
Ara, vos diré que per me castigar, jo hé decidit
De mai mes, no menjar mongetes a la nit !

PERE GUISSET

HISTORIES - MAL LLAMP LES MONGETES (TIRA DE DIBUIXOS)

	MAL LLAMP LES MONGETES Dibuixos : Daniel Richard Textos : Pere Guisset
		Un home es va afarta d'una mongetada amb boles de picolat, una cuina que li agrada molt..... Aquell dissabte, el desig del cos se n'havia sallit !
		Per pair bé, cap al cinéma s'en va anar......
		La cosa ja l'heu endevinada.... ! Me per sapigué com es va acaba.... ? Llegíeu vós faltarà fora el so..i.. l'olor

Pàgina 1

Textos : PERE GUISSET - Dibuixos : DANIEL RICHARD

Amb la complicitat de José i Joan Pere Guisset

Pàgina 2

	Un dissabte, sapiguent que m'agraden tant, Arriba que em fa plaer, una vegada en passant
Un dissabte donques..... la dona m'havia cuinat, Una mongetada, amb boles de picolat
	Jo, per menjar mongetes,en saltaria del llit!
Mes, mai n'havia menjat com aquella nit.

Pàgina 3

El desig del cos, me n'havia sallit!

També, a1 cinema, per pair bé,.....

eri mig ensopit... !

Pàgina 4

Al cap d'un moment,
cosa que mai m'havia arribat,
Em vaig despertar ;tot entrasuat,
Amb un malestar, .un turment,
I al ventre un inflament!

Vaig pensar arreu ara pla estàs fresquet,
Això, son les mongetes que te donen aqueix destret !

Si remenes, em vaig dir , serà cosa fumuda,
Seràs pas prou fort de retinguda."!
Sé que, de la manera que te trobes inflat,
Es quasi segur, que serà "carabinat".

Dins el silenci de la sala,quin escàndol serà
Si sall tant pressat, tothom l'oirà.
Es per això, que m'estavi quiet,....
dins la cadira "arrodit",
No gosant remenar ni el dit petit !
Per moments, semblava que amatigava,
Per ser de mes mal retenir quan hi tornava.

Pàgina 5

Per soroll,belleu m'haguessi espavilat,
Mes Deu sap pensavi, com serà perfumat!
Prou rumiavi de tossir,
I tot tossint, el deixar partir
En fi em vaig dir, belleu serà petit i eixerit!

I vaig provar del deixar anar tot apolit!
Va ser quelcom d'espantos .....!
ja me havia malfiat,
Era massa sobre comprimit, era forçat!
Del retrò, les vidres van tremolar,
I alguns es van esquerdar, aixis m'ho van certificar

Mes jo, si vaig quedar un poc esverat,
Vaig ser malgrat tot descansat

Els uns van riure, els altres repotagar,
Jo, més. que els altres vaig bramar,

Pàgina 6

Dient, ben alt, què les presos caldria obrir,
Per aqueix brut que dins una cort de porcs es creu ser aqui !
Com els altres, deia: quina educació !
Amb mentalitats aixis, a on anem Bon Deu Senyor !

En fi de comptes , un pobre desgraciat,
Del "malfet", va ser acusat.
Prou va provar de se defensar com va poguer,
Mes, qui volieu que fos ? digueu-mé?
Va ser ell i prou, pobre desemparat !
Veieu el que és de no anar mudat!

Pàgina 7

I jo, un senyor d'una altra educació,
Me tapant el nas amb el. mocador,
Cridavi: "obriu les :finestres, si no,
Quedarem ofegats amb aqueixa olor !"
En aqueix mon, sempre es aixis, sempre és acusat ,
Algun "marca mal" , algun malaventurat !

Ara, vos diré que per me castigar, jo hé decidit
De mai mes, no menjar mongetes a la nit !

Pàgina 8

LA SOGRA

La sogra la mes bonassa
Val pas l'aigua de frega

Pere Guisset

Dibuix Joan Pere Guisset

La Sogra

La sogra la mes bonassa
Val pas l'aigua de frega
Fa nosa, nos embarassa
Me, a ne qui l'entrega!
Lo que ja ne té una
Ne té masses, fa com jo,
Mal que la minyona
En se casant fa segui això!

TORNADA

Deu nos guardi de les sogres
Quina idea cregueu ho,
Quina idea de fer sogres,
Va tenir nostre Senyor
Si va fer boniques coses
Aquest la va esgarrar
Quin calvari !
Quin Martiri !
Jo ho poc pas competí
Com va fer aujam aixis

Jo, com d'altres ne tinc una,
M'en passaria ben bé,
I d'una bona persona
Cregueu me, ne té pas rés
Si amb la meua Caterina
Nos disputem algun cop,
Ella li diu: " Nina
Ets casada amb un esclop"

TORNADA

Déu me guardi de la meua sogra
De la gripa i del xirimpiu,
Una dona i una sogra
Y a un desgraciat que viu
Si vull anar fer la manilla
Diu que son un cul de cafè
Quin calvari !
Quin Martiri !
Jo sempre vos ho repetiré;
"De sogres cap ne val res"

Continuació III

III

Cada nit, a la vetllada
Si vull Llegui el jornal
Ja me diu " Fes la fregada,
I eixuga la com cal"
Es una galera
Una espina un tourtou
I la meua cuinera
Sempre li dona raó

TORNADA

Guardeu-vos de les sogres
Que pertot fiquen el nas.
I, per viurà sense sogres
Cregueu me vos caseu pas.
Viure axis, vos ho asseguri
Es pas un regalat boci.
Quin calvari !
Quin Martiri !
Vos val més que resteu fadrins
Que tenir coses aixis

Jo tinc la meua a vendre
A pocs sous la donaré
Veniu la prendre
Si vos fa menester.
Si ten mostatxota ,
A les galtes pel mouxi
Si es ximpletota
Malgrat tot y a un glan boci

TORNADA

Compreu me la meua sogra
Si sabeu lo que na fer
Es tant bella la meua sogra
Que, per espantall ira bé
Si teniu una bona gàbia
A la fira presenteu la
Es una fera
Una pantera
Sense pou, compreu me la.
Es a vendre aprofiteu ne.

Pere Guisset

Se pot també cantar sus l'aire i la musica de : " C'est la noce à Bouffartigues"

EL RATOLI

El meu cunyat, Ten un mas que en tothom agrada,
Jo, el meu plaer es d'anar i passar una diada.
Si erri poeta, vós diria que es un corn deliciós,
Vós diria l'esplendor dels seus arbres i l'olor de las seves flors
Me la qüestió avui es pas aquí.!!!
Avui es tracta de l'afer del ratolí.
Un petit ratolí, tot atrevit i eixerit,
Dins la cuina d'aquell mas,una nit
Per la seva desgracia es va aventura.
D'un salt, sos una cadira, la cunyada i la dona es van quitllar.
Tot cridant com lloques que els pollets en esgarriat,
I es tenien las jupes a vell punyat
Sort que per combatre,
Malgrat això, encara quedaven quatre.
Quatre de pla i bé decidits,
I tots amb una arma als dits.
El nebot que l'escombra feia anar,
El primer el va bourar!
Me un ratolí, aprateu lo bé,
I veureu si ne va de lleuger!!
D'un salt,sos de l'aigüera,
El petit ratolí va serà!
El meu pallegas, li fut un cop de casserola, sense reflectí,
Va xapa plats, me va pas mata el ratolí!
Las dones sus las cadires anaven lloquejant,
El pallegas, a cops de casseroles anava tustant!
El nebot amb l'escombra també si feia de valen,
Va trencar el manxa, el reveil a ne jo , casi una dent.
El meu cunyat, quan el ratolí va muntar sos el buffet,
D'un cop d espardenya, de la sogra va trenca el portrait
Ne plorarem pas , ben entès!
Em cal dir , va fer fressa de mes.
Jo, em provant d'un cop de sabata de l'esclafar,
Es l'ull de poll del meu cunyat que va cobrar!
Oy! I se sap lo que hagués arribat,
Si el ratolí dins una gresala s'hagués negat!
Quasi quasi que tot dins la cuina hagués baixat,
I algun de nosaltres estropellat.
Remarqueu que ja n'hi havia prou, i la meva cunyada,
Tenia raó de nos escridassar, un cop l'afer acabada.
Havien xapat l'escombra, deu plats, el reveil ,
El portrait de la sogra, que encara que fus vell,
L'enquadrament era de arraca
Era de roure i escultat a la ma!
I encara descuidi la meva dent i l'ull de poll del cunyat,
Que dins l'afer també havien cobrat
I de l'espant de las dones i caldria pensar!
I la casserola que el meu nin va esclafar,
També si em voleu creure, si vèieu un ratolí,
Deixeu el viure, per sortir ja trobarà el camí.
Ho aleshores per ser mes assegurats,
A cas tingueu dos o tres gats

Pere Guisset
Années 60

Dibuix: Emile ERRE (Ell VA FER MOLTS DECORATS PER LES PECES D'EN PERE GUISSET)

A la festa de Sant Ferriol a Ceret........ Fa temps!

Convidats pel nostre amic en Bep fluviol,
eren a Ceret , aquell any, per la sant Ferriol !
En tinc un bon record l en Jepet també,
si teniu un moment vós ho contaré!.
Doncs, aquell dia, el diumenge de la sant Ferriol,
alegrat com un rossinyol, ben cofat i modadet,
amb l'amic Jepet , desembarquem a Ceret ! ,
A l'arrest de l' autobús en Bep ens esperava
Feia plana estona que de peus picava !
Sobre la passejada banderes a pertot arreu i gent com formigues dins un formiguer!
Mes en Bep , amb una empenta ens fa entrar al gran cafè,
tot cridant: " garcon trois nyafes i depeché " !
Se que son assedegats els meus "Invités ".
Podeu creure que si en entrant, eren assedegats,
en sallin eren pla i be ben abeurats!
De "fils" n'havien beguts sis o set!
I en Jepet encara cridava la set !
En fi, amb prou treballs, i quan deu va volgué,
vaig arribar ha els treure aquell cafè!
I xanou-xanou capa can Bep en falta tres.
Quina tibola! no hi manquava res!
Quin repeix! ...també , pel beure com pal menjar,
Podeu creure que no hi havia per hi tornar!
Quan vaig ser ben tip ben fart, inflat com una mara-balena,
de boles de picolat, pollastre, ànec i pastisseria de tota mena,
i que per culpa del vi Ranci, el cap aviat em rodaria,
vaig dir "be ara irem a fer un galant migdia ".
Un diumenge de la sant Ferriol va dir en Bep ja mai de la vida!
Que tenia las cartes i que havien d'anar a corrida !
Feia un sol! que els rocs esquerdava!
I en demés, que al cap de mes en mes en rodava! ..
Mes, no podia refusar! no podia fer altrament,
també, apa, capa corrida manca gent!
A les arenes, mai no he sapigut com hi havia arribat,
i com al mig d'en Bep i en Jepet em vaig troba assentat.
De la corrida, no en veia res cregueu-ho.
Tenia prou treballs amb el meu païdor!
I crec, que l'afer va comença, quan en Bep es va llevar,
i tot gesticulant, es posa a cridar,
"Que fa aquell pataterro! ...fora fora peone ! "
Tot gesticulant d'un cop de puny va esclafar el barret d'una dona.
El seu home, vós ho penseu, s'ho va pas prendre aixis ,
I l'afer es va talment embruti ,
que en va resultar, una batalla carabinada,
tots els que eren pels entorns, van rebre alguna bufetada!
Jo, per la meva part, hi vaig deixar la camisa,
i desde aquell dia, tinc una espatlla que es desvisa.
Van rebre una bonica palpada llamp que ho fut !
En demés de ranquejar, en Jepet havia guanyat un bonic ull de vellut!
En Bep no vós diré dins quin estat era!
Poc que sabia a on era el Canigó i a on es trobava l'Albera!
En fi s'hi posant a prous , ens van pogué fumar al carrer!
i per refresc, un gendarme ens va dir:
" Mes amis vous avez un "verbal" a la cle ! .."
Es així que en demés de la tenada,
van pagar cinc mil francs, una setmanada!
Mes en Bep , que es un home ferreny , un home resol, ens va dir:
"No descuidem per això que es la Sant Ferriol ! ...
Ara, en davant, anem capa els cavallets,
allà, belleu esclafarem pas barrets! .."
Van arribar, davant aquell tapis que roda!
Això si va dir en Bep que es una bona moda!
Hem de pujar aquí sobre ens ho hem de pagar!
Farem veure a n'aquests desmanegats, com es fa per al cim arriba.
Es fàcil em diu, veus poses el peu aquí i hop t'envoles!
Hi vaig posa el peu! ...Bon Deu senyor, quines cabrioles,
quins cops de culs, quins capgirells, quines patacades!
Jo pensavi d'aquí ens sortirem malament,
al cim, poc que mai arribarem!
I van arriba, mes dins quin estat!
Ni per dos seus, ningú, ens hagués arreplegats!
Semblaven tres pilots de pallots bons a posa a la farda,
I jo anavi pensant, Jesús Maria Josep quina trista tarda!
Com van pogué, ens van posar peus drets,
I sort que en Jepet portava calçotets!
Perquè, li mancava la meitat del cul de calces,
I la meitat també, de las seves dents falses!
També el nostre Jepet tot empipat,
va cridar,Bep ! d'el teu sant Ferriol ja n'he sopat!
Com va contesta en Bep, mes "tu n'as encore rien vu! "
Ara anem a fer un torn de chahut! ...
Es allà al chahut, que jo vaig deixa el dinar,
que ni amb això, n i amb allò no havia volgut baixar! ...
I un poc, malgrat tot, solatjat,
per muntar sobre les "autos que estamparen" no vaig fer dificultat,
allà, hi vaig arreplegar, una bonica borniola,
en Bep ell, en ten una dent que li tremola!
En Jepet que desprès una sotragada, va vola per alt de la baralla.
Es va queda assegut al sol mig estabornit, i fent una mitja rialla;
demanava la seva sogra! cridava la seva burra!
I xiulava al tabal el seu ca d'atura!
Desprès aquests esdeveniments, comprendreu que eren pla i be espellotits ,
Mes en Bep ell, trobava que ens havien ben divertits.
Be ens va dir, es l'hora d'anar sopar.
Mes abans, tot baixant, cinc "fils" de mes ens van enfila.
Gràcies a Déu, encara, vaig sopa prou be,
es veritat que aquell torn de chahut m'havia fet be.
Quan van haver sopat, minyons va dir en Bep Sant Ferriol es pas acabat.
Prendrem un cafè, de conyac ben arruixat;
i en davant les atxes, tothom a ballar!...
Sobre la plaça, les balles eren molt arrencades ,
amb prou empentes i prou apretades !
Ara va be! .Es va exclama en Bep, tothom s' hi fa de valent
arribem al bon punt d'escalfor.
Ens i cal anar, que esperem! Té, pren aqueixa d'aquí tu!
i en va posar una seva cosina de 100 Kg dins els braços!
No tinguis por en va dir, em veien espantat, sons lleugers
com ocells aquests grossasos.
Vós calia veure, quins arpats hi havia!
La grossa " tuf tuf " posava els peus a on podia!
I tot esclafant el meu ull de poll,
aquella garsa, em picava de l'ull.
Acabat el cha cha cha, acabada la suada,
cregueu qu'una aniseta, ja l'havia ben guanyada.
També, vaig fugir capa al cafè i corrents,
i allà, amb amics, vaig anar xerrant l beguen ..."
Quan a les balles, mig torrat, vaig torna.
La grossa botifarra em va tornar agarra!
Em deien " Enfin ...je vous "asparé" ..."
" monsieur Perote , feu-me danser "
i ja vaig tornar ser enganxat,
i el meu ull de poll malmenat!
Com vaig pogué, de la cosina ens vaig desempallegar,
i tot ranquejant, vaig tornar al cafè a beure i xerrar.
Va ser capa mitjanit, que en Jepet
cridant la gana, va parla de fe resopet !
Tot això, va ser la causa que capa la matinada,
Dins un reg feien taparada! Cregueu que si havien arribats ben pentinats i modadets.
Ens van entornar galdosos i fresquets.
També quan en Bep ens va dir: "a l'any que ve "
Jo vaig pensar: "Mon vieil, ..tu peux m' "asparer"...

Pere GUISSET

Dita a la radio any 1952

QUIN CINEMA

Alguns es recordaran del anys 65 - 70 era en aquella època, quel cinema brut va contribuir a fer un complement d'educació al nostre poble.
Tots els cinemes de Perpinyà passaven pel·lícules verdes pels catalans del sud i els endarrerits del nord.
En Pere en fa una historia que ningú pot dir si es imaginació o ...un viscut secret... la cosa es tan ben descrita que...... no ho es pot dir res avui!
Me lo que puc dir : El meu dibuix es de pura imaginació! J.P.G

Quin cinema

Un dia, a les tres de la tarda, eren a la plaçà Arago,
El meu amic en Japet del mas de la Trèmuge i jo.
I ara, me va dir en Japet,
Després el bon dina qu'hem fet,
Nos caldria, per pogué ben pair
Trobar quelcom per nos esbargir!
Si anaven a veure les ties? me diu,
Jo me senti calent com un caliu!
I una partida de cames en l'aire,
Me destorbaria pas gaire
l bé li vaig dir, és entès
En davant les atxes, de cares a n'aquells carrers !
Mes les ties, eren més que rares, amb la fred que feia.
I nosaltres, córrer per els carrers, ja calia hi portar idea ! !
En d'altres temps, bon Déu de bon Déu,
Ne trobàvem a pertot arreu,
Les putes, no tenien por de la fred
Repotagava en Japet !
Per n'acabar, van decidí d'anar a un cinema,
A on jugaven " Secoue le il crachera"
Sobre l'afixa, hi havia, fent la mitja rialla, una nina bonica.
Això va dir en Japet, deu ser un film còmica !
Hi havia també, una mala gentada,
Van treure mal a trobar plaça.
Refut! va fer en Japet, mes és una invasió!
Hem ben fet Pere, aqueix film deu ésser bo!
Si era bo! Bon Déu Senyor a on havien caigut!
Això si que va ésser cinema brut,
Quina pel·lícula que van veure
Ho cal haver vist per ho creurà !
Tot va començar, per un negra, tot nut,
I qu'era ben muntat llamp qu'el fut!
Portava una eina! ! quan m'ho imagini!
una eina, com un "Esbergini!",
Quillat, com un ciri a la processo!
Amb un parell de "Robinyoles", com un meló ! ! !
Aquell animalas de negra seguia,.
Una nineta a pel, que fugia!
No va fugir gaire lluny, cregueu-ho,
l aleshores, ne vam veure de tota color!
Bé, feia en Japet, roig com la cresta d'un gall,
Comprenc que amb un eina així fa bon treball,
Aquella nineta s'enutja pas,
I se veu qu'es pas aprenen l'animalas,
Això es cinema Pere, creguis me !
Es altre cosa. que les dramàtics a la telé.
Mes sobra la tela, l'afer s'embolicava.
El negra., amb un blanc se trucava,
l la nineta, a pel sobre el llit
Amb les mans, s'amagava el pit ..
S'amagava el pit ! ! mes lo altre, era a la ben entesa,
Com una mata d'escarola era estesa !
Els ulls sallien del cap a n'l Japet ,
I ne suava de destret!
Tot d'un cop, el negra va cridar, com un gat escaldat,
Ara, ara, me vaig dir, que s'es passat ??
Ja sé va murmurar en Japet, ja ho endevini!
El blanc li ha mossegat l'esbergini,
Mes carall, no era qüestió d'una mossegada,
Si cridava pobret, no era per una carallada,
El negra, tenia, una seva "bolseta",
Agafada amb el calaix de la "tauleta"!
Quan en Japet se'n va avisar
Ara pla me va dir, ara el sanarà!
Gracia a Déu, ho va pas ser!
Mes el negra. desprès un espant així se sentia pas bé,
Les batusses se van arrestar,
l el negra, tot gat i moix, se'n va anar.
L'altre galipandas, per consolar la nineta,.
Qu'era ben espantada pobreta !
Se posa nut i salta sus el llit
Ara pla me va torna dir en Japet apulit
Ja hi tornem ser, aqueixa garça, mai ne té prou,
Creguis que sobre el seu petard, hi faria courà un ou !
Les dues hores qual film va durar,
Com un cop de fusell van passar.
Quin esbargiment en Japet va tenir
Amb una pel·lícula així
Vos asseguri que de dones nudes,
D'esquerdes mostatxudes,
De culs, d'anques, i de tetes ,
De botifarres i de castanyetes,
De partides de jo i tu,
Ne vaig tenir una indigestió
Veues va fer en Japet, quan tot va ser acabat ,
Els sous m'han pas a recat,
N'he après mes avui certament,
Qu'amb trenta anys de casament !
I lo qu'hé après avui ho poc certificar
Es la meva Treseta que n'aprofitarà ,

PERE GUISSET
1972

EL VESPER

Una tarda d' insuportable calor ,
Per trobar un poc de frescor,
Em vaig.encaminar fins la font de la Felicitat!
No Bé, si gaires de vosaltres hi heu anat!
Es una font encantadora,
A sota dos tells, al mig de la verdura,
Mil ocells refilen dins el matasser,
Mil flors floreixen el sender!
L'aigua d'aquesta font, té un dó, si atura la set,
Es diu, que porta també, un poc de salut a cada glopet!
Es igualment, un corn de benestar del nostre pais,
Quasi-quasi un tros del paradis!
Aquella tarda, alguns vells, ~
Descansaven a la font, tranquil-ils a sota els tells!
Desgraciadement, sense ho volguer,
Un vell, va posar el peu sobre un vesper!
I adeu-siau la tranqui-litat, adeu-siau la dolça quietud,
De vespes enrabiades, en va sortir de pertot!
Va ser un salvi qui pugui general cregueu,
Al davant de les vespes empipades, cames ajudeu!
Molts vells, al f'ons del daltabaix, van acabar la fugida,
Una tal vella, de costum pels reumatismes impedida,
Com un isard, saltava les mates i rost avall;
Amb la velocitat d'un cavall !
Un vell asmatic, descuidant la seva sufocacio,
Em va passar al davant, com un avio a reaccio,
Mes per disgràcia, va mancar el darrer giravolt
l dins el correc, va acabar el seu vol!
Per salvar-se la cara de les picades,
Una dona corria, amb les faldilles girades,
Girades de tal manèra, que el cap s'embolicava,
Descuidant que les anques ensenyava!
Tenien por de les vespes, els vells carallots,
Si no, eren vespes ! eren abellots!
Aixis jo m'ho pensava, aixis m'ho creia jo !
Tant persuadit n'eri, que cridavi, "no tingau por,
No piquen, no vos feran cap mal,
L'abellot, es mes pacific que el "taval",
No fugiu, que aneu amb risc se vos coll-trencar,
Veureu que amb un rès, vaig els esporucar!"
Fuig, em va dir un vell encara peu dret,
No facis com en Zorro desgraciat ximplet,
Creus les fer fugir amb cops de mocadors ?
Fuig et dic, que no veus que són "fusaros"?
Qué hi fa vaig dir! m'els aturaré prou que rellamp!
I per salvar els vells, vaig fer cara a l'eixam.
Per els vells i velles, tot es va passar, mès o menys bé!
Mes jo, cregueu, cregueu que d'aquella tarda, em recordaré!
De haver volgut fer el perdonavides,d'haver volgut fer el fort
Hé estat très dies, entra la vida i la mort!
Mes, ara sé que son els mes dolents que Deu ha criat,
Els "fusaros"que hi ha a l'entorn.de la font de la Felicita
També, malfieu-vos bones ànimes, bona gent, malfieu-vos,
No son abellots que hi ha a l'entorn de la font, son .f'usaros
I cregueu, ja em podeu creure, cregueu que jo,
Poc que mai mès , mai mès no f'aré en," Zorro" !

PERE GUISSET

Nostra felicitat

No sé si vos doneu compte de la nostra sort,
De'ns planyer, cregueu que tenim tort !
Rumieu de la felicitat que ens pertoca,
D'haver nascut i viure a la nostra época !
Es un dó del cel de veure tanta gentilesa,
Tanta bondat, amor i franquesa.
Es un món d'igualtat i fraternitat,
El quet té massa, ho dona, donarà o ha donat !

Si percas us trobeu a passar un mal pas,
Seran tots aqui, per vos donar el braç,
Tothom serà aqui, parentat, amics, veins i forasters,
Seran deu, seran cent, seran mil o belleu més!
A n'aqueix món, tant de dies com de nits,
Sabeu bé que els grans ajuden als petits ,
El ferreny sosten el malalt o el delicat,
El fort porta ajut al feble o l'esgarrat.

Algù sempre dona la mà el vell sobre dolents camis,
I el guiarà per travessar a un passallís
Veieu,veieu si tenim sort,
Veieu que ens planyer tenim tort!
Potser, potser que hi ha a1guna excepció,
Algune torta, alguna errada de direcció,
Mes són tant rares, que no val la pena d'en fer cabeal !
Son nomes, dues gotétes caigudes del "poal" !

No tingueu, sobretot, no tingueu dolenta pensada
Si un dia, da.rrera les orelles, rebeu una garrotada,
No vos ho preniu en mal si un parent, un company, un amic,
Vos explusa, vos trepitja, per se posar ell a l'abric!
No us empipeu, si un jove, per se posar ell, el repetell del sol,
Amb un espantas, fe. caure un vell sobre el cul !
No feu cas d'aqueixes rares excepciós,
Cregueu que tot aixó, encara que vos sembli curiós,

Tot aixó, son coses,...qui ho diria ?
Son coses fètes sense dolentaria.
Si un amic vos garroteja o vos trepitja,
Es el vostre bé que nomès desitja!
Rumieu bé,si al sol o al reparó, no se posa ell,
Qui ,qui vos aixecarà si caigueu de l'escambell ?
Si vos feu mal, si seu ferit,
Bé cal que sigui aqui ell, per vos posar al llit!

No cregueu que vos ho dic a tall de moféta,
A n'aqueix món, no hi ha cap cosa mal féta !
També, no sé si vos en doneu compte de la nostra sort,
De'ns planyer, cregueu que tenim tort.

Pere GUISSET

Publicacio e1 Correu de Ceret -,I982.

LA IMMORTAL

En Jep, un minyó com cal, home de seny, home de bé
Un minyo calma, posat, un bon minyo què !
Va decidir un dia, de la seva sogra, se desembarassar Cal creure, que en Jep, per a una tal ideia arribar !
Cal creure, que la seva sogra, deu ser una mala espina,
De les sogres, deu ser una de les més rebeques la Delfina Mes en Jep no sabia, que si els gats tenen nou vides,
Les sogres, ne tenen vint-i-una, vint-i-una de ben, plantades i solides !
Ara bé, ja se sap, que sogres i sogres hi ha !
També, us demani, de no us enfadar .
Una sogra ! el que se diu sogra ! qui no comprendrà ?
És una d'aquelles, que tot ets hi va bé, pet mal temps posar.
D'altres, en porten només el nom, fan algun benfet,
Mes son tan rares, com un escarabat portant barret !
La Delfina, per desgràcia per en Jep, és de l'altra mena,
D'aquelles, que un cop mortes, és el dimoni que se'ls "emmena » !
En Jep donques, fart i refumut. va decidir de se'n desfer ,
Era decidit, mes no sabia com ho fer !.
Va provar de primer, l'assolellada !
La va fer estar, tota una jornada al sol i descofada.
Tot el dia, aquella dona va fer mitja, assentada sobre un roc,
A vora mar ! amb un sol ! semblava que l'infern buidava el foc !
En Jep reia, pensant demà, la tindrem al Ilit,
I demà passat, soneu campanes. tot serà dit !
Mes l'endemà. com sempre, ta sogra trotava,
Belleu, la cara, un poc més que de costum li rogejava !
Mes tan alerta i tan o més dolenta. que mai no havia sigut !
Aquella dona trotava, posant, com sempre el merder a pertot !
Una vegada, una vegada en Jep pensava ho haver trobat !
Mireu com va anar, un matí, se va sentir masegat,
Tenia mal de cap, mal de colI, estossegava.
El nas, com una font li rajava,
Es la grip se va dir, una grip " carabinada "!
Ja sé a qui la donaré, si no sé qui me l'ha donada !
Si arribi, d'aqueixa grip, li en fer present.
Estic segur, que serà la fi del meu turment !
Jo sóc jove, i per la febre soc mig arrendit.
Ella, a la seva edat, si amb la grip se posa al Ilit,
Aqueix cop, de roure la vestiran,
I els peus en davant la salliran !
Al torn d'ella, també en Jep sempre rodolava.
Sobre el nas, li estossegava,
Se mocava, furtivament, amb el seu mocador ,
Fins i tot, va arribar, amb prou treballs, a li fer algun petó ,
Mes si en Jep, va cuidar amb aqueixa grip, deixar les botes.
la sogra, tan tranquil.la, a la grip, ella feia llengotes !
No tingueu por que l'agafés.
Ja que cap microbi d'ella no s'hi acosta, en risqueu pas res
Qualque temps després, en Jep, que tornava anar bé
Amb la seva muller i ben entés, la sogra també,
Un diumenge, de Font Freda, venien de dinar.
Quan en Jep, de sobte, se va avisar,
Que la sogra, com un teixo fart, s'havia adormit,
Païnt, les costelles, la salsitxa, el vi i el rostit.
Aqueix cop, se va dir en Jep, aqueix cop és el bó,
Mai més no tindré millor ocasió !
I va arrestar el cotxe, al cim d'una pujada.
A vint metres d'un cingle. d'on mai cap cabra. no s'ha salvada.
Deixant el cotxe parat i desfrenat.
Amb la sogra dintre, que no s'havia despertat,
Va dir a la seva muller, vine anem a collir alguna "corrioleta" .
Deixem dormfr la teva mare, és cansada pobreta.
La cosa no va fallar ! no vam trigar gaire a oir la parrabastada !
Ja està !, va murmurar en Jep, és endreçada .
Quan al cingle va arribar, el cotxe era abrandat,
Fins a baix, a la ribera, havia rotllat !
Ja ho sabia se deia en Jep, que aqueix cop seria e1 bó,
Adeu siau Delfina ! i que Déu te perdó !
Es a n'aqueix moment, que la sogra darrera elI, va dir, ...
I bé ! sort que tenia menester de fer " pipi" !
Si no, per jo, les misses serien dites i els goigs cantats !
Ca! creure que tinc nou vides, com els gats
Un altre cop, la seva muller per un temps siguent en.viatge,
I com la sogra, havia anat a fer compres al vilatge,
En Jep, per ell i ella, havia de fer el dinar
Tot un cistell de bolets va anar arramassar !
Tot els que trobava, bolets folls i bons, tot anava bé,
Veureu aixó, quin plat tan fi li cuinaré !
Ell, amb l'excusa que li feien mal al fetge. no en va tastar,
Més la Delfina, tres platats se'n va afartar.
El que restava dels bolets, aquella dona ho va ho va distribuir,
Als càs, als gats, tot el galliner, tothom en va tenir !
Va ser una terrible catàstrofe ! hi va haver una mortaldat! Una mortaldat que feia feredat !
Els càs, totes tes gallines, els ànecs, el galt, tothom va rebentar,
Fins el burro, que Déu sap a on va anar en menjar !
Mes la sogra, encara corria, més fresca i més que mai rebaixi !
Acusant de la mort de l'aviram, la mostela o el gat fagi
Els càs i el burro, no sabia el que havien tingut,
Va creure que una aigua corrompuda havien begut.
En Jep ell, no és encara descoratjat,
De provar de matar ta sogra, no ho ha deixat.
Mes tinc por, que temps encara la haurà de rosegar ,
Si cap Ilamp no arriba a la matar.
I com, mai cap lIamp, diuen, cap sogra no ha mort.
D'en Jep, cal plànyer, plànyer el seu sort.

Pere Guisset

Octubre 1981 - Publicació el correu de CERET divendres 18/12/1981

La Partida
de
Petanca

1981

Creia passar alguns dies de tranquil.litat,
Aqueix istiu passat,
A ...? que ne treureu de sapiguer a on ?
Sapigueu que és a un poblet, damunt.
I l'endemà. de la meva arribada,
La tarda siguent assolellada.
A l'ombre eri assentat,
Pensant, que el batí el que l 'ha segat.
Havia fet bon esmorzar, bon dinar ,
I fumant un cigar, ja podia esperar el sopar .
Fent mitja rialla, me deia, a n'aqueix vilatjot,
Quins dies tan regalats t'esperen Perot !
Aqui. estaràs com un peix dins la ribera,
Passaràs vacances de primera.
Mes el dimoni va volguer, que aquella tarda regala
Aiguns, organitzessin un concurs de petanca a la barreja
I més grossa desgràcia no me podia arribar,
Els hi en faltava un, per que tots poguessin jugar
I el meu mig amic, en Jepet, aviat ho va tenir arreglat
El que manca va dir, ja el tinc trobat.
I va venir me dir ; " Perot, no hi ha ni fulla ni branca
Has de jugar a la petanca ".
Jo ! tot esverat i i vaig fer ,
Mes a n'aqueix joc, no hi coneixi res !
Aixó va dir en Jepet, no té importància, ja ho veuràs
De jugar, aviat ne sabràs.
De primer, ja ho veuràs tu mateix,
Es un esport ideal per perdre greix.
La petanca sant home, creguis-ho.
Per perdre el teu ventre. no trobaràs millor.
Per li fer plaer, vaig dir sí.
Més valia que la Ilengua me mosseguessi.
Per triar els equips, aviat va ser fet,
Van barrejar tots els noms dintre un barret,
I un pallagot, va sortir els papers,
Per grapats de tres.
Jo vaig escaure amb un fotral d'homenàs.
Moreno i tan pelut que de la cara només li veieu el nas
L'altre meu company d'equip era un de baixet, sec i nerviós.
Em va semblar arreu que eri mal acollat amb aquells dos
Jo tiri, me va dir el pelut homenàs,
Ell jugarà al mig i tu " apuntaràs ».
Bé, Ja m' esta bé.
De tota manera pensavi en res no coneixi res.
Sabia perxó més o menys com calia jugar,
Sabia que del petit, la meva bola calia apropar.
I no ens descuidem va dir el baixet sec i nervios
No fem els xarlatans, cal jugar serios.
No escampem boles aci i allà,
Sem aqui per jugar i guanyar.
La primera partida, ajudat per tots els Sants del rodador
No podia jugar millor !
La meva bola, gitavi de qualsevol manera,
Sense espiar solament a on el petit era,
" Trico-trico ", la meva bola anava li fer un petó.
Els ulis clucs, eri el més bó.
El gegant pelut, saltava d'alegrement,
El petit sec, ne bavava de contentament.
Els nostres adversaris no van fer un plec.
Sem els més "forts deia el petit sec.
Amb un " apuntaire " així,
Deia el pelut, ja hi poden tots venir.
Desgraciadament, no sé el que se va passar ,
A l'altra partida, com dieu ells, vaig cagar .
Vaig cagar, cal entendre que vaig mal jugar,
Els Sants del rodador, devien haver anat « espertinar"
O allevores, segur que amb el petit,
Les meves boles devien haver renyit.
Quan un era aquí, l'altre anava allà,
Cap al petit, no hi volien anar !
Els meus companys de joc, el sec i el pelut,
Me deien de tot.
Eren a punt sempre de me trucar ,
A punt, de sobre la cara m'escopinyar !
Pertant jo, feia el que podia,
Tot el que me deien, poc que ho mereixia.
Me fareu pas creure, que sigui un pal vestit,
Com me tractava el sec i petit !
Ni un jugador de petanca de Gan carall que el fot,
Com m'escridassava aquell gros, pelut.
O, allevores, deia el nerviós, ho fa exprés, aqueix mal esporgat
Els altres, el deuen haver pagat.
Com, fart de me'n sentir, parlavi de blegar,
El monstre pelut, pel coll de camisa me va agafar
D'un braç, sense forçar !
A vint centimetres del sol me va aixecar.
En m'espolsant com un pruner ,
Quasi, quasi, me va fer perdre l'alè.
Que volieu que fes jo ? Si feia sis pams més que jo
I pesava cent i qualque quilo !
Mes jo, malgrat l'espolsada i l'espant,
Les meves boles anavi escampant.
I perquè ? perquè, que cops me'n he penedit,
Més valia me mossegar el dit,
Perquè vaig dir, quan el gros pelut una bola mancar
Perquè vaig dir, es amb boles com melós que caldria jugar
Vaig rebre una clatellada, una santa clatellada !!
Que en vaig veure tota una estrellada !
Els pulmós vaig cuidar vomir !
I els meus dos darrers queixals vaig escopir .
La partida de petanca, per jo, aquí se va acabar,
Mes el pelut, els altres el van tingué d'estacar ,
Sinó per jo, més mal hagués anat,
Segur que l'endemà, m'haguessin enterrat.
En Jepet, cregueu-ho, ja tenia raó,
De me dir que com la petanca no hi ha res de millor
Per perdre el ventre i perdre pes,
Que era un joc tranquil i que no riscavi res.
Per perdre pes, ho va endevinar ,
Ja que un mes seguit, amb una palla me vaig alimentar.
El ventre! gracies a la petanca i a ne'l carxot del pelut.
Podeu ser segurs, que l'havia perdut.
I en demés, ara sé, que a la petanca el tiraire ho te tot permès
De mancar les boles i posar algun revés.
També, a la petanca, qui voldrà m'hi tornar fer jugar,
De bon de matí !, a punta de dia s'haurà de Ilevar

Pere Guisset

ELS MEUS FUNERALS

Amics, quan el meu torn vindrà,
De San Pere anar trobar,
Rés no em pressa es clar ! com mes tard millor,
En esperant solament, que tot es passi sense dolor!
Sapigueu, que es tot tranquil-let,
Que pujarà allà dalt en Pere Guisset.
Si per cas amics, al seu enterro seu presents,
Per amistat o per esguard dels seus propers parents
Sapigueu, que que si no voldria masses ploralles,
No voldria tampoc masses rialles !
Durant la missa dels difunts, sigueu seriós, per una vegada,
Al fons de l'església, no feu petar massa fort la xerrada !
No soc contra, si alguna burlaria vos conteu,
Mes per no destorbar el capellà, conteu lé a mitja veu !
Guardeu les mes pebrades per mes tard, quan seré sempre més,
Allongat a l'ombra dels xiprers !
No em destorbarà, sabeu que durant el temps que m'ha pertocat de viure
He estat un adepte, un enamorat del riure
No voldria de cap manera vos en privar
Sapigueu, que per mal que estigui allà dalt, tot anirà bé
Si hi trobi gents alegres, i un mon, just, fraternal i rialler !
A l'invers d'aquí, sobre aquest mon, a on tot es roses i flors
A on , tothom viu, ha viscut o viurà hores de moltes dolors !
Quasi tots hi coneixem mes temporals que assolellades
Molts, com jo, han rebut mes puntades de peu al cul que abraçades !
A n'aquest mon a on tot roda a l'inrevés, a aquest mon desbruixolat,
Amics, malgrat algunes proves de la vostra amistat,
Sortit d'això i l'afecció de la dona, fill, nora i els dos nets,
Tinc mes records de bufetades que de ben fets !
Belleu es perquè he dit moltes bertrenades o escrit moltes bestieses ?
Mes, potser que dins el pilot i trobarien algunes eixerideses
Però, no retrec rés a ningú, sobre terra n'hi han de tots,
Per disgracia, pocs de bons i molts de rebecs, burros o sorruts !
I no descuidem els dolents que viuen, només fent cruixir les dents,
Gent mai alegres, mai feliços, mai contents,
Que no saben el que pot ser un esclat de riure
Que no es recorden que només es un viatge qu' hem de viure,
Un viatge que fem tots, sobre aquest mon a on tot va de traves
A tal punt, que per un ventre fart, els ventres prims van per milers
Un mon, a on sovint, tot vos guardant d'un enemic,
El que os la fera, serà de vegades un amic !
Mon de tradoria ! fins les roses que al jardí heu vist espallir
Que per les collir, aneu amb les espines, de vos ferir
Es per això, que no em fa por el canviar de mon !
Ja sé que no tindré dret a l'aurèola, això arriba a més d'un !
Sobretot a els que saben, sobre aquesta planeta, a on el dimoni jau,
Els que ens fan fer la guerra, en predicant la pau !
Els que per la golosaria dels duros, estofarien pare i mare
Tustarien els infants o la dona i als amics, sense remordiment trencarien la cara
També amics, si el meu enterro veniu,
Si als entorns de la meva caixa una rialla oïu,
Escoteu bé! fixeu-vos i bé,
Escoteu d' a on aqueixa rialla ve !
Serà de la meva caixa que sortirà,
El darrer esclat de riure d'un que s'anirà !
Serà de vos deixar aquí, viure un dia de plaer per cent de merder,
De vos deixar sobre aquest mon que no sé el que hem vingut a fer !
Mes abans de ens separar, vos diré a tots, adéu-siau,
Allà dalt vos espero, amb tota serenor, i pensi bé amb pau !
Perquè vos puc dir, si durant la vida he fet tort a algú, era innocentment
Si he estat, original, tossut, marginal, qui gosarà dir que erri realment dolent
Mes per això a aquell moment, abans de vos deixar, vos demanaré només un Deu el Pardo,
I tot estirat, per a Tots Sants, sobre el meu clot, una flor !

PERE GUISSET

Sant Pau de les Carxotades

(Relació del partit de rugby memorable CERET- VALRAS es passava
el duimenge de SANT PAU)

Enguany, quin Sant Pau tan reeixit !
A la capella, sardanes, vi blanc i mimosa florit.
Al terreny d'esport, programa musical,
Amb balls, musica, solos i cant coral,
Un recital de guitarra i mandolina.
El cor dels " vuit angelets " del C.-S., que ens va cantar: Si no és pardal és cardina,
La java dels escombraires, la marxa dels estossaires,
Després, la polka dels carxots i el vals dels desmanega i res.
Una fenomenal, una encantadora interpretació,
Dels Vuit Angelets, cantant, portant a la mà una flor !
En segona part, junts, el grup folklbric « Eis plantofaires de Font Freda",
Els ballaires Catalans de Nogareda,
La colla " Els tamborinaires de la Passejada ",
Ens van ballar, el ball dels esclops, la cascavellada.
La volada de la sabata, un tango, " el rugby cotofluix ",
I una magistral sardana " Si no surts borni, sortiràs coix ».
El public encantat, alegrement participava,
Sí no ballava, cantava o cridava.
D'aqueixa tarda esbargida se recordaran els forasters,
Els símpàtics " matracaires ", els dolços mariners.
Se recordaran també, de la gentilesa de la gent,
Tots els forasters, tothom va partir content.
La gent del Vallespir, d'haver fet part del comitat de recepció,
Els de VALRAS, feliços d'aqueixa tarda de distracció. I
Van apreciar també, el fet que havien apuntat l'ambulància,
De manera que no passaren ànsia,
Sabien que en cas de ferida o de trobar-se mal ,
En dos minuts, serien a l'hospital.
A un foraster, me sembla bé que era de VALRAS !
Que havia descuidat el mocador i tenia la gota al nas,
Un dels nostres amics del Vallespir,
Un minyó, mostatxut, rialler i molt gentil,
El va mocar arreu, amb el seu mocador de paper,
Perfumat a la flor de taronger .
Desgraciadament, aquell home tenia el nas delicat,
I el va tenir a raig de sang, quan l'altre el va haver mocat ! !
A un altre, que s'havia embrutit els pantalons,
I un poc la jaqueta, dos minyons,
Dos minyons de Ceret, se van aixecar de seguit,
Per l'ajudar a s'espolsar els pantalons i el vestit.
Ara, que van tenir només tort, ,
Es que belleu, el van espolsar massa fort! ~
I que belleu, valia més, pels pantalons li destacar,
Belleu s'haguessin hagut de descalçar,
A la sortida, els nostres amics d'Arles i dels Banys,
Veritables amics, veritables companys,
A la sortida dic , als forasters de VALRAS van fer distribució,
De rosquil!les, de " gatós " secs i algun torró.
Tinguent l'amabilitat natural dels del Vallespir
Es més que gentilesa aixó d'aquí ! ,
Fins el Ilur ,cotxe, els acompanyaven,
I a muntar díntre, els ajudaven.
Dos infermers no sé si eren diplomats,
Oferlen catxets i posaven emplastres i pegats.
Cregueu que els nostres hostes, d'aqueix dia
Que ho descuidin m'estonaria. ,
Una diada així, no se descuidarà pas,
Ni pels de Ceret els del Vallespir. ni encara menys pels de VALRAS.

Pere Guisset

24 de gener del 1982

La Caguesaquí

" Aló " ! ...hola Perpinyà ? és la clinica ?
Bé ! soc en Jepet... en Jepet us dic.
En Jepet del mas de Gan Romaguera !
Soc en Jepet us repeteixi, un amic d'en Pere !
Quin Pere ? ...mes que colloneu ?
No em tareu creure que no el coneixeu !
Mes us dic, en Pere, en Pere de Ceret,
Un de petit i rodonet.
Bé, ho veieu si seu espavilada, ara hi seu !
Compreniu rabent, mes amb prou temps fe de Déu !
Si, el que va tenir un accident de moto,
Dissabte passat... si senyora, si senyora és aixó !
Com ? ...com dieu ? que és pla i bé atropellat,
Aixó ja ho sé...mes noha restat mut, ressabat !!
Ah bé!...la boca es la sola cosa que no té embolicaat,
Se pot servir d'un braç, I per les cames, a un clau és penjat?
Es un ferit seriós ! mes pot parlar, encara que sigui penjat a un clau ?
I bé, enlloc de xerrar tant, digueu-Ii si us plau,
Que en Jepet li vol parlar.......
Mes ben entès santa dona que sabrà de qui va !
Me'l passeu ! molt bé ! l'he pas de cansar ?
No pesseu ànsia, no ho farem durar ! ..,
Vull veure si posarà vuit dies per me passar en Pere !
Deu ser una d'aquelles que només marxa en primera !
Ah ! no, aqui el tinc ! Hola Pere, aixis d'aquesta t'has tret ? .
Si, ja ho pensi, que diues ? que va ser justet ?
Ets embolicat de pertot, ets un gran ferit ?
Ja ho sé, aquella plantofa del telèfon m'ho ha dit.
Mes Pere, perquè, sobre aquella moto, el cul vas anar posar ?
Que no sabies el que podia arribar ?
Que no sabies que aquest jovent,
Sobre aquestes eïnes, marxen com el vent ?
Si. entès, saben menar ! mes la trompada aviat ha arribat,
Les proves ! ets en clinica, a un clau penjat !
Bé, d'acord. d'acord, vaig a te deixar parlar,
I sabré enfi, com tu, tan cagaire, sobre una moto vas muntar !
Jepet. t'ho explicaré si me'n deixes plaçar alguna,
Si xerres sempre, jo de paraula, no en poc dir una !
Donques dissabte proppassat,
D'anar a la Bastida. eri obligat.
El meu nebot. un minyo amb el cor sus la mà,
De m'hi portar, me va proposar .
Jo, no és que tingui por, mes ja ho sabes, soc prudent.
Per muntar su'l seu tabernacle, eri pas calent, calent !
Mes enfi oncle, va dir el nebot mes que es aixód'aqui ?
Que tens por de pujar sobre la meva Caguesaqui ?
Que diues Jepet ? te pensaves que tenia una Honda ?
No, no, ten una Caguesaqui. és Japonesa si t'ho poc assegurar !
Com, n'hi havia, que ens estaven escoltant,
En Pep, en Baldiri, en Felip i en Joan.
No em podia de cap manera me tirar en darrera,
Aquells trempats, haguessin dit, és mes cagaire que no pensàvem, en Pere !
I fent el fort vaig dir, si tens per ens vigilar ,
Un Sant Cristàfo'l, ja hi podem anar !
Mes sabes nin, tenim prou temps per fer el viatge,
Iràs a poc a poc, vull tenir temps de veure el paisatge !
No risques res oncle, soc assegurat i t'asseguri que irem fent,
Pujarem tot tranquil.lament.
Sobretot vaig dir, que res ens pressa d'arribar ,
Tenim temps, no hi hem de ser que pel dinar !
Ja veues, inutil de correr, tenim tres hores al davant nostre !
I diguent tot apolit un parenostre,
Sobre la Caguesaquí vaig pujar .
Em cal dir que en Felip i en Pep, em van ajudar .
Quan me vaig veure, quitllat allà dessus,
No és un altre parenostre que vaig murmurar mes dos !
Espera oncle, va dir el nebot, anàvem ho descuidar ,
És obligatori, el casc t'has de posar !
T'imagines, el que podria semblar ,
Quan, amb aquella olla, el cap em va cofar !
La travessada de Ceret, va anar bé, el nin anava apolit,
I jo fent el pagó, inflavi el pit !
Fins la Creu d'en Bosc, res a dir, Jo començavl de m' asserenar,
Mes Jepet ! és a partir d'allà, que tot va canviar !
El nebot, a la seva Caguesaquí, la banya li va torcir,
Em dient oncle encrampona-té,
Perque, Si marxem aixís, Jo m' hi endormire !
Allavores Jepet ! allavores ! com una " fusada" muntàvem,
I dins les voltes, els peus, a dos dits del sol passàvem
Jo, espantat, el nebot havia engarrapat,
Pensant: d'aqueixa Pere, te n 'has pas encara escapat,
Faras una fi com un parell de calces estretes,
No veuràs més, a florir les mongetes !
Calia veure, amb quina velocitat,
Menava la seva moto aquell desmanegat !
A tall de boig, passava els viratges,
Poc que tenia temps d'espiar els paisatges !
A Oms, li vaig cridar, a Calmelles m' hauria d'arrestar,
El temps de li repetir aixó, i Calmelles veníem de passar
Mes tot anava bé, a vegades ens escapàvem tot justet,
I passàvem a prop, fregàvem el parapet !
Cent vegades vam cuidar ens coll trencar,
Nas a nas amb camions o carretes ens vam trobar !
Mes el nebot, de tot se sallia,
Gracies a les meves pregàries i a la seva mestria !
Mes d'aixó, cent cops, mil cops te'n sortiràs,
Mes amb un cop de massa, a la clinica te trobaràs I
A tant jugar amb el foc, hi ha risc de se cremar ,
A cópia d'hi passar a prop, és el que ens va arribar !
Amb un ramat d'ovelles, a la sallida d'un viratge,
I aquí va ser la fi del viatge,
Cara a cara ens vam trobar !
La primera ovella vam esquivar, la segona, de poc la vam mancar ,
Del pastre, les mostatxes vam fregar ,
Mes el tractor que venia després, el vam pas evitar !
Sant Ferriol Gloriós ! quina topada !
I La Caguesaquí engrunada.
El nebot, a trenta metres, el van arremassar ,
I jo, deu metres més enllà !
Veues Jepet, que més valia per un caga-calces passar ,
Que de fer el fort i sobre la moto pujar !
Abans de te deixar Jepet, ja qu'ets un amic i un bon
Te vull dir, que dins la vida, a un altre, deixa fer l'heroi.
Val mes creguis-mé, passar per un covard, un espantat,
Que de se troba ferit I pels peus a un clau penjat. ,.
- Adéu-siau Pere, que vagi bé ! i m'he avisat,
Que de la Ilengua ets pas atropellat !
I, Pere creguis-mé.
Del 'teu conseil, me recordaré. ,

Pere Guisset

Octubre 1981

Les Malaventures d'un
de la Colla Fanfara

Quan veig la colla Fanfara de Ceret, impecablement a desfilar,
Les meves malaventures de "clicaire" em fa ,recordar.
Sapigueu que jo també havia estat un "clicaire "
Mes, m'ho cal dir, un desgraciat "clicaire ".
Amics de la Colla Fanfara, el vostre director, el Senyor Renat,
Segur que el que vaig a contar, no ho ha oblidat.
A l'època, fa molt de temps, eri un minyonet,
Eri com els altres, ni més eixerit, ni més ximplet !
Mes, un gran desig, al cor portavi,
De fer partida de la Colla Fanfara, ho somiavi.
Al director de l'època, una nit, me vaig presentar ,
Aquell bon home, una trompeta me va entregar .
De poguer l'estrena, bé me trigava el moment
Algú de la meva edat, se recordarà, certament,
D'aquell dia que al carrer del Castell,
Ningú no va tenir menester de revell.
Aprofitant que a la meva casa eri sol,
No vaig poder esperar l'aixecada del sol.
A cinc hores del mati començava,
Amb quin plaer, dins la trompeta, bufava!
Compteu, el so que en sallia,
Uns « cuics » un « cuacs », que semblava una bestia que se planyia!
La gent del Castell, de la plaça dels tells i fins l'era d'en Redor ,
Tothom era en l'aire, cregueu-ho.
Els uns, van saltar del llit i mig adormits,
Esparverats, demanaven: " Mes que son aquests crits?"
Deu ser una bestia estranya, va dir un, és cap el Castellàs,
Preneu els fusells i destaqueu els cas!
Que eri jo que fes aquell soroll, aquell dia, m'ho vaig tenir calent,
Perquè segur que me'n haguessi sallit malament!
I vaig decidir d'anar fer entrenament, al cim de la Creu de Sant Pere,
Mes la Lluerta, la vella cabrera,
Que les cabres, cada dia, la meva trompeta esperucava,
Un mati amb el seu garrot a la mà, m'esperava.
Tot m'espolsant la jaqueta, la Lluerta cridava, ja te faré callar maleït fotral
Si el menys un dia poguessis jugar com cal!
Mes espia-té ! tens un pit com una cardineta,
D'on vols sortir el buf per poguer jugar la trompeta ?
Tenia raó la Lluerta, perquè a l'època, això us estonarà,
Eri gras com una canya d'anar a pescar!
Mes que els tantos, l'opinió d'una cabrera, em va cama segar,
I vaig decidir de mai més, dins una trompeta bufar.
Ja que tinc el pit i el buf d'una cardineta,
Aprendré el tambor, enlloc de la trompeta!
Mes tampoc, tampoc no va anar bé,
Feia anar els bastons, com fa anar el martell un ferrer!
Amb talment d'idiea, sua'l tambor tustavi,
Que a cada repetició, un en rebentavi !
El director, calmament, per als darrers tambors salvar.
A la grossa caixa em va posar.
Aquí vaig pensar, aquí hi podes anar,
A retorn de braç podes tustar .
La primera vegada que la Fanfare dins de Ceret desfilava,
Jo portant sua'l ventre aquella caixassa que m'embarassava,
Amb les meves cames curtetes, de cap manera no podia anar bé,
Aquella grossa caixa, me tocava al sol gairebé!
Al fons del Carrer Nou, va arribar,
El que immancablement s'havia de passar.
Amb la grossa caixa, me vaig entrebancar!
I Vaig anar morrejar el sol, jo aquí, la caixa allà I
En Felip vell, un curt de vista que me seguia,
Bufant dins el seu clarí tan com podia,
De la meva parrabostada se va atalaiar,
Quan el cap dins de la grossa caixa se va trobar!
Dels que anaven seguint, jugadors de tambor trompeta o clarí
Una bona dotzena, a terra, també ens van seguir.
Hi va haver, una barrejada general de carn i ossos,
Vestits esparracats, bornioles i molts d'instruments a trossos!
Un tambor va rotllar fins el pont d'en Joan Saris !
Santa Cecília ! Quin escampall de trompetes, trompes I claríns,
La Colla Fanfara, es clar, no va poguer acabar el desfilat,
Ja que quasi tothom, al fons del Carrer Nou era apilotat!
El director, realment home pacient,
Va decidir només de me canviar l'instrument, en dient:
" Pere, de te posar al davant dels altres el meu fill
Ja ho has vist que hi ha massa perill,
També, per que no arribi res més a ningú.
D'ací en davant, Jugaràs l'helicó
El jugador de l' helicó, anant sempre darrera.,
De fer caure els altres, no hi haurà manera!
Sabeu quin instrument és l'helicó?
Al torn del cos fa dos torns i com un semal té el pavelló!
No és que faci masses quilós.
Mes per jo tan petit, era molt massa gros.
Qualque temps després, com hi havia una altra desfilada,
Que Déu me guardi pensavi, d'una altra entrebancada!
El meu àngel guardià vigilava. no em vaig entrebancar. ~
Mes aquell ximplet. els ulls degué girar i altra desgràcia em va arribar
La Colla Fanfara, passant davant del museu sobre la passejada.
Va engegar, una marxa militar molt "repicada "
Tothom, instintivament va allargar el pas!
A n'aqueix tren pensavi, ets massa cama curt, poc que seguiràs!
A la baixada, ja has de côrrer, quan muntarà, mes que serà?
No podràs gaire temps com fas, córrer i bufar,
Se que encara hem de pujar el carrer vell
Tot el carrer del comerç i fins el Castell,
Curt de potes, amb aquella enorme eina embarassat,
A l'Om, la Fanfara ja m'havia sembrat!
Quan al Barri passava la bandera.
Jo eri, belleu a dos cents metres en darrera,
Me cuitint i sempre bufant,
Me deia, a un rodal o l'altre, bé t'esperaran!
D'em veure a passar dins els carrers,
Suat, premsat, la jaqueta descordada, el barret de través.
Portant sobre l'espatlla, aquell estranyant aparell,
D'on sallien els grunys d'un porcell.
Dos gossos, dos fotrals de burdimanys vaig espantar,
Que de sec a sec me van abordar.
Ara, imagineu el fart de riure de la gent,
Que me van veure arribar rossegant l'instrument,
Fugint com una mula lluertera,
Amb aquells dos gossos al darrera!
En res de temps, la Fanfara vaig tornar agafar,
Mes, apressat pels gossos, poc que me vaig arrestar.
Vaig tenir sort d'entrar de pressa al cafè de la Unió,
Si no, aquells cas, m'haguessin embotifarrat segur!
L'endemà, per refresc, el director me va dir, Pere.
Ja ho veus, a la Fanfara, no pots ser, que porta bandera, .
I passaràs un gran Xic en davant,
Així, en cas d'Entrebanc, els altres no cauran,
És alxís, que vaig ser nomenat portabandera.
Ara vaig pensar, ara irem de primera! ~
Mes poc que amb la Tramuntana havia pensat, ~
Me'n,vaig recordar a un altre desfilat.
Es a l'om, que aquella remalalïa me va agafar,
Vaig fer, tres o quatre voltes, i jo i bandera, ens vam envolar!
A la font de l'amor van trobar la bandera esparracada, "
Jo, de culs dins el rec del carrer vell, que feia taparada. ':- ~
Aquesta vegada, el director se va mig enrabiar. ~
Aquell sant home me va dir, aixà no pot durar, <-
Pere, sem molt bé, mes creguis-me, creguis que val més,
Que a la Colla Fanfara de Ceret, no tornis més.
El Senyor Ala Carigt el nou i dinàmic president,
I el Senyor Renat (Erre) també pacient director actualment,
Aqueixes meves malaventures deuen haver sapigut,
És perxó, que a la Colla Fanfara, mai no m'han volgut, ~
La Colla Fanfara de Ceret, desfilant molt bé, '\
No estan pas, que jo hi torni anar a fumer el merder.

Pere GUISSET

Octubre 1981

ELS HERETERS DE L'ONCLE TONI

Quan l'oncle Toni, a noranta anys, Deu 1o perdo,
Acabat d'haver tastat d'aqueix món 1o millor,
Va decidir de se'n anar a trobar Sant Pere,
Els hereters van pensar,bona afera
Sé que, tenia pla quelcom l'oncle Toni tot arramassat !
Dues masies, tres cases, i tot 1o que tenia arrendat.
També, a l'enterrament de l'oncle, mancava pas dingú!
Tothom era aquí i tothom mullava el mocador.
Hi havia, l'oncle Pere, el meu cosi en Xico, la tia Sidonia,
Les meves cosines, la Rosa, la Marta, la Filomena i la Maria.
L'orgullos oncle Batista, vestit de duaner,
La tia Hortènsia, la seva muller, qu'és del "Pas de Calais".
La tieta Eleonora, que viu al Voló,
Que no se desplaça que per una grande ocasió
Aquell agarrat de l'oncle Jaume i la seva muller,
Qu'anava diguen a l'oncle Batista: a n'aqueix món, no sem res,
De se fer dolent sang, no val la pena.
Mes la que feia mes alimaris, era la tia Mena !
Feia uns crits i uns sanglots de plorar, a vos trencar el cor,
l tot se fent arrossegar pel seu nebot en Victor,
Anava cridant: " Pauvre Toni, je ne t'oublierai pas je t'assure "
I aixó,que mai l'havia pogut veure ni en pintura !
Brave Toni deia aquell poca-roba d'en Pere,
Tenia bon cor, mes un fumut caractera.
En Jepe, un cosí a n'el quart o cinqué grau
Responia, un remalaït caracter tenia,d'aixó n'estic segur!
Carall, ja ho crec que n'era segur afigureu-vos!
S havien hajats de raósun cop tots dos,
I el brave oncle Toni , malgrat els seus setenta anys,
El va emplenar de cops de punys i carpanys.
Enfi, tothom plorava l'oncle, i li trobava moltes virtuts!
Tots pensaven amb 1o que deixes, ja n'hi haurà per tots.
Acabat l' enterrament , eren tots al mas, tots els hereters ,
Fet i fumut una dotzena 0 belleu mes !
Haviem ben dinat de mongetes, anxoves i ous bullits.
Qu'era bel de nos veure ací tots reunits !

"y a pas"deia la tia. Hortènsia., le dona. del duaner,
Sabeu, la qu'és del "Pas de Calais" ?
"y a pas "! deia, c'est une belle famille, et tout le monde est gentil,
Je suis bien contente d'en faire partie!
De fet, tot s'havia passat molt bé,
L'oncle era enterrat, i ara tot fumant, esperavem el café !
Qui, qui? va posar foc a la bomba? mai ho hé sapigut,
Mes parlar de l'heretatge a n'aqueix moment, ja era orellut!
Bé s'hagues pogut mossegar la llengua, enfi, canviarem pas res,
Una discussió aixís, val mes feta que a fer
Tot discutint, la cosa anava s'embolicant,
I jo sentia prou, que la pega anava s'escalfanrf!
L'oncle Batista, volia fer ! "des lots en toute impartialité" !
El meu cosí en Xico, li va contestar, qu'era pas un tros de duaner,
Ni un retall afegit del Pas de Calais que s'havien de cuidar de res ,
Que si lots havien de fer! "c'est lui qui s'en chargeait"!
L'oncle Jaume li va demanar an' ell, si se sabia mocar ,
I qu'era ell el mes vell, i qu'ell no tenia que callar.
No sé en Xico lo que li va dir, ho vaig pas oir;
Mes el carxot que li va posar l'oncle, aixó sí
Bé! va fer l'oncle Pere veien que la cosa girava malament,
De discutir, que ne sallirem? belleu hi ha un testament !
Les dones s'hi van posar, i les coses van pas anar millor!
Nos hi vam fer tots amb une. tal afació que nos en vam dir de tot color! 1 I
Cridaven., nos disputaven., aixó qu'era rentar en familia tot lo brut.
Bon oncle Toni, si hagués vist aixó, ja hagués rigut !
Quan nos vam haver dit, el verd i el madur, farts de cridar,
Allavores, tot d'un cop, nos vam apinyar,
Quina batalla ! tothom s'hi feia de valent, per fer la digestió,
Vos poc assegurar que no hi ha res de millor.
La tia Carolina amb un admirable coratge ,
A cops de parapluja, ja se feia passatge.
L'oncle Batista, vos recorda? el duaner,
Llamp el fumi, semblava un boxador cregueu-mé!
Sort qu'és curt de vista, sinó tots hagués estossinats.
L'oncle Pere, dret sus d'una cadira, els cabells esborrifats,
Predicava la calma, la unió i el respect del mort. .
Me,d'ho volguer fer massa llarg, no va tenir sort.
D'un cop d'ampolla darrera el clatell, li van trencar el xiulet,
Ara, que vagi predicant quan el mal és fet!
La tia Sidonia, corria cap pelada
La seua "perruca" al cim de l'armari era penjada
La cosina Filomena, de genolls sota la taula, cercava el seu falç dentat.
El cosi Xico, no se sentia bé, semblava enlluernat !
Es veritat, que portava al front, un gep com un ou, m'espia tot riguent,
I a poc a poc, s'estira al sol, i s'adorm content !,
Com havia començat, tot se va arrestar.
No hi va haver cap mort, mes poc en va faltar !
L'oncle Jaume, en va sàller amb crosses i espitregat,
L'oncle Batista, amb el cap enborniolat, .
La tia Carolina hi va deixar el parapluja i dos queixals ,
La cosina Maria, semblava picada de les vespes o els tabals,
L'oncle Pere, el predicador,
Va estar vuit dies sense coneixer dingu ,
El cosí Xico, aquell tanto al cap, li va pas adobar res,
La tia Hortènsia, la del Pas de Calais,
se'n.va anar, plena d'orgull, un ull tapat, esparracada i renquejant;
Al braç de l'oncle. Batista que no era gaire més brillant.
Podeu creure qu'eren bonics els hereters de l'oncle Toni,
Semblaven sallits del forn del dimoni !
Eren mal arreglats, mes havien tingut un gros plaer,
Quan ha prou bullit, podeu creure que fa bé, j
De s'espolsar les orelles i de s'espletir~
Per la meua part, la buf.tada que vaig fer present a n'en Batista, ho poc dir,
Ja feia molts d'anys que les ganes me'n mancaven pas,
Sempre pensavi, si un dia puc, ja me la pagaras !
El cop de parapluja que la tia me va enviar,
Me'l tenia promés, i ne va aprofitar !
Enfi, tot era pel millor,
Dingú, no devia res mes a ne dingú
"Y a pas" deia tot renquejant la tia del Pas de Calais,
"Avec une famille comme ça, c'est un plaisir de s'expliquer"
Mes el més pelut de l'afer,
Sabeu pas lo que va ser ?
Es que nosaltres, nos haviem ben esbotifarrats, ben madurats,
Vam restar ben agafats ,
Quan vam sapiguer, mes un poc massa tard,
Que l'oncle Toni, aquell pillard,
Havia fet heretera,I
La Rosina, la seua vaquera.

Pere GUISSET

14/ 02/ 02

UN MIRACLE O QUE ?

La flama! sabeu que partint del llum d'oli de la casa pairal,
La vigília dels focs, la flama ha de pujar allà dalt,
Portada per muntanyols alertes i riallers,
Que com els isards, corren pels penyaters,
Fins al cim del Canigó, pujarà la flama sagrada,
Que tota una nit, per gent de fe, serà vetllada.
L'endemà, saltant rius, saltant còrrecs, saltant riberes,
Portada per una joventut amb cames lleugeres,
La flama baixa, corre fins cada racó del país català,
A on una foguera a punt, dins la nit s'encendrà,
El saludi, el que puja la llenya, el que puja la flama al cim del Canigó,
El que la vetlla, el que la porta, el corredor,
Jo que sé de què va ! Jo, que una vigília de Sant Joan,
Per a portar la flama, vaig ser participant !
Un participant imprevist, un participant ocasional,
Perqué em vaig trobar just en aquell moment, just en aquell rodal !
Aquell dia de juny, de l'any . l'any, poc que em recordarà !
Vaig a us explicar els fets i els creurà qui voldrà !
Em reposava, una passada, al mas de can Tirasoldat,
Provant de curar-me un refredat,que en bronquitis s'havia tornat!
Aquella tarda, sobre el Canigó, es formava un temporal,
Lluny, lluny, els núvols tustaven sobre un tabal,
Sobre un sender, anavi llest, allargant el pas,
Per ser, abans del temporal, al reparo al mas !
A un revolt del camí, allargat al sol, hi havia un minyonet,
Gemegant i suant de destret !
Un genoll en sang, un peu com un botifarró,
Tenint a la mà una llanterna, es torcia de dolor !
Jo, bona ànima, vaig anar arreu portar-li ajuda !
Mes el ninet va dir, no feu cas de la meva caiguda,
No us preocupeu de la meu ferida, no us cuideu de la meva cama,
Salveu, salveu la llanterna, salveu la flama !
És la flama dels focs de Sant Joan,
Sense ella, molts de pobles, els focs no encendran !
Porteu-lé, porteu-lé, fins l'altre corredor,
Que l'espera, per d'allà del mas d'en Rosegó !
Correu, i si cau el temporal, vigileu que la flama no atudi,
Aneu de pressa, i que Sant Joan us ajudi !
Malgrat la meva edat, els trenta anys de més,
Tal com el ninet, corria pels camís travessers,
Corria pensant al ferit, corria jo un bronquitos!
Per salvar la flama, fugia el temporal que em seguia als talós !
Enrabiat, corria al darrera meu, un núvol furiós,
Tirant de tant en tant, un llampec espantós !
És al cim d'un daltabaix, a on mai cap senglar no puja,
Que em van agafar, el vent i la pluja.
Vaig ésser agafat, mollat, capgirat !
Al fons del cingle, mai no he sapigut com hi havia baixat !
No sé, si va ser, de caps o de culs, no sé com no em vaig trencar el coll !
Mes vaig sortir indemne, només brut, fangós i moll !
Moll i desesperat ! I la llanterna, a on era ??
Segur que havia desaparegut dins la ribera !
Si jo, havia sortit quitis, nomós amb un espant,
Podia dir adéu-siau a la flama de Sant Joan !
Com de més en més, s'enrabiava el temporal,
A tornar pujar fins el cim, hagués tingut mal !
Mes, ja podia caure la pluja, bufar el vent, l'arrel m'entrebancar,
Em semblava que algú, em sostenia, que em donava la mà.
Mes, el que em va estranyar més, és que sobre el camí.
Sobre d'un roc planer, llanterna i flama vivaç, eren aquí !
Si jo, no tenia un pèl de sec, si com un porcell eri brut,
Sobre la llanterna, tota lluenta, pas una gota no havia caigut !

Pere GUISSET

14/ 02/ 02

EL MEU PROBLEMA

Escolteu bona gent,
De que ven el meu turment !
El meu àngel guardià,
No emn vol mes vigilar.
Tant li fa el demes corn el restant,
Es un gandul gandulejant!
El vaig cansra quan éra petit,
Tant i tant que és arrendit,
És va, és va tant i tant cansar,
Que no pot mes es despertar.

Tornada

És per aixó que, tinc bo fer, tinc bo dir,
Totes les merdes, son per mi !
Malaltia o calamitat,
Tot aixó és sempre el meu plat !
Sóc desgraciat, rei de la mala sort,
Els desesperats tinc la palma d'or.
I ja sé que, tinc bo Fer,tinc bo dir,
Ell dormint, els merders van per mi !

No pot ser altrament,
Ja que dorm a tot moment,
El meu àngel guardià,
Res no pot vigilar.
Totes les males épidemies,
Fins i tot, mal de manies,
Res no deixi, res no hé deixat!
Mals que amb un cop seu immunitzat,
Varicella, xarampio o tacó,
Hé tingut deu vegades segur!

(Tornada)

III

Ja al meu naixament
Tot va anar malament,
Enlloc d'un Apolló
Vaig ser un Quasimodó!
Handicap per alt poguer volar,
I que de baix es cal arrencar!
Sobretot que sembla que em plau
De ser dessota si quelcom cau!
I dormint el meu àngel guardià,
Es cert que res no s'adobarà!

(Tornada)

No tinc or ni argent,
Ni al foc res de calent!
Fins ara, no hé guanyat,
Que algùn gep i forat!
Tant i fa el correr com el saltar
Tinc por que nomès em sobrerà,
Tots els tantos i sotragades,
I les miseries arreplegades,
Amb el meu àngel guardià tant cansat,
No m'estalviant ni gep ni forat!

(Tornada)

Afortunadament,
Un dia es farà valent!
Des de tants anys descansa,
Que guardi esperançà!
Un dia bé es despertarà,
I el paraigua m'obrirà
Fer sobra el cap quan fa menester
M'estalviant algùn merder.
Mes per ara vaig sempre esperant!
I puc,i puc sempre anar cantant!

(Tornada)

Pere Guisset

24/03/03

Pregunta de Montserrat sobre ell web el 18 de Març 2003 :

Hola, tinc un amic que es jubila i m'agradaria trobar un poema d'en guisset per regalar-l'hi, que parlés de l'amistad o sencillament del treball entre companys.

Salutacions.

Resposta de Joan Pere GUISSET

Montserrat nina, no sé si t'agradarà aquest text (era ben amagat) que té poca poesia i un poc espès d'oli.
Si té convent el fas teu per la jubilació i atenció que no té convidi a casa seva per escotar el seu ocellet refilar.
Si tal cosa es produeix..Canteu tot dos el rigu rigu
Perdoneu senyora mes soc ben bé el fill del meu pare
Gràcies a tu per el teu mel
Al cel tot això, deu fe riure en Pere Guisset...

Consell de Pere Guisset a un amic jubilat

Si no saps demà a aquest món que has de fer,
Tot simplement amic jubilat t'ho diré!
Viu, no et preocupis de rés , que facis el que voldràs,
Com tothom et moriràs hi aquí tot ho deixaràs !
Viu!.. viu, canta i riu !
Deixa pixar la perdiu !
Però, no deixis el teu ocellet al niu !
El surts sovint per orinar,
Et cal també, sortir lo pel fer refilar !
Com mes sovint refilarà l'ocellet
Més tot anirà pel dret !
Viu!.. viu, canta, balla i riu,
Però no oblidis l'ocellet al niu !
per viure vida xalada,
Res no val alguna refilada!
Si tens turment, si tens migranya, surt l'ocell !
Creguis, creguis amic que és excel·lent consell.
Viu .viu, canta balla i riu !
Però, sobretot, no oblidis sortir l'ocell del niu !
I no diguis, que sóc un escriptor trivial,
Si no em creus, es igual !
Jo sé que com jubilat valent,
Que el meu consell es excel·lent !

Pere Guisset
juliol 1998

01/ 04/ 02

DISCURS DEL BATLLE
(Discurs del batlle de Sant Père Bardisser dit a l'ocasio de la Festamajor del seu poble).

Senyors, senyores, companys i amics forasters ! Es una joia per jo; el vostre batlle, d'ens veure reunits altra vegada; per festar, la mes apreciada festa del nostre estimat vilatge ! la Festamajor.

Moltes d'aquestes festes se perden, molts vilatges del nostre pais Catala, en fan "pafes i mafes"de la festa major! es un tort ! Aquestes festes, tenen les arrels dins la nit dels anys, encara una de les nostres costums que desapareixen i qu'hem de provar de salvar !

Nosaltres, fills i filles d'aqueix poble hem sapigut conservar, tota la sabor, tota la boniquesa d'una tal festa ! hem guardat tota la simplicitat de les velles festes d'abans.

La festa major, es una cobla, son sardanes, balls, una bona taula, bon vi, molta, molta alegria, amb cantarelles I exclamacios rialleres en Català! no cal res mes per reeixir una festa major! Ah! si, cal en demes, dir la nostra, amistat pels forasters, que siguin els benvinguts! !!

Es per ells, que hem guarnit la plaçà, es per ells qu'hem destrossat els galliners i les conilleres! Es per ells, qu'el meu gall, plora les seves dues lloques les mes apreciades! dues lloques que no tenien qu'un tort es el de pondre poc!

Per ells encara, la conilla de la vella Treso, ha perdut el seu mascla, aquell gris amb el pell llarg!
L'ha vist,desesperada, prendre el cami de la cassarola.

En Felip vell, ell, ha escapsat el coll de l'anec, de l'anec que feia cinc anys que criava! Belleu sera un poc dura, mes, com el va posar sobre el foc ahir el mati, podria ser que els seus comvidats, arribim perxo, amb prou treballs, prou paciencia i un bon dentat,el poguer mastagar! Mes enfi el gest d'en Felip es aqui, per fer honor a els forasters, de Sant Père Bardisser, en Felip ha mort l'anec qu'estimava tant ! Falta d'altra cosa, ha fet aqueix sacrifici! Cregueu perxo que si la carn de l'anec es dura, el vi sera bo! tant a can Felip que a pertot arreu, tothom ha sallit les ampolles del reco, també, l'ambient sera agradabla i aixo es el principal per que la festa se desrotlli bé! .

En demes de aqueix escampill de cadavers, d'aqueixa mortalitat de l'aviram i de les ampolles polsoses, ofrirem als forasters, molts altresdivertiments.

Per n'acabar, us diré, forasters, manjeu el gall, manjeu el mascla de la Treso, vull dir, el mascla de la conilla de la Treso, l'anec vell d'en Felip vell, begueu el vi del reco, divertiu vos, i cregueu que serem feliçs si guardeu un record agradable de la nostra festa major.

En esperant us tornar veure aqui l'any que bé, us dic a tots i a totes en davant per la nostra festa, descuidem per un dia, els mals de caps que ens porta la vida actual, cantem, ballem, riguem i donem ens la mà per a ballar la primera sardana.

Que visqui el pais Catala, que visqui la nostra festa major.

(Discurs recollit per en Pere Guisset, amic personal del batlle de Sant Pere Bardisser).

08/ 05/ 03

EL PETIT GALL

La Pereta amb les gallines,
Criava un petit gall
Que cantava matines,
De bon matí carall
Cresta vermella, cua picada
De plomes de tot color,
Per la Pereta encantada,
Era el gall el més tibat del racó,
Tant per gallejar les gallines,
Com de ser el primer
A cantar matines,
Sobre el forcat del galliner

Es el primer treball
De tot petit gall,
De gall qualsevol,
De saludar el dia, el dia i el sol!
Desprès l'esmorzar,
Tot gall ha de gallejar,
Fer la distribució,
Donar a totes la ració!
Per un galliner content,
Un gall a d'ésser valent!
l el nostre gall petit i bonic,
Era capaç de fer pic i repic
Per la pau al galliner,
Es comportava molt bé!

Mes avui, hem de dir adéu
Al petit gall bonic,
Que amb un rajolí de veu,
Saludava en amic,
Saludava, del dia llevant,
Una primera claror!
Ha mort avui el cantant,
No destorbarà més a ningú!
Com amb tanta fressa pel mon,
El teu crit escanyolit ,
En destorbava algun,
Gandulejant el matí al llit,
l tanmateix es el primer treball
De tot petit gall,
De gall qualsevol,
De saludar el dia, el dia i el sol!

Petit gall, bonic gall, adéu
Del segle víctima,
Pel soroll de la teva veu,
Han fet cometre un crim!
No cantarà mes, no gallejarà mes,
Per a calmar un vei,
Que ahir encara era pagès,
El petit gall avui es dins el topi!
l ploren, ploren les gallines,
No serà més el primer
A cantar matines,
Sobre el forcat del galliner!

l tanmateix era el primer treball
Del nostre petit gall,
Com gall qualsevol,
De saludar el dia, el dia i el sol
Aixó ens aprendrà,
Que si gall pot gallejar,
Fer la distribució,
Donar a totes la ració,
Per tenir tothom content,
Un gall a d'ésser valent,
Mes també, qui mai ho hagués cregut
Pel benestar de tots, ha de néixer mut!
Per la pau al galliner, i.al veïnat també!

Pere GUISSET

	Amics, aqui s'acaba aquesta secció ..! Per pica d'altres obres, Treballem cada nit per vosaltres
Podeu fer un e-mail	Si voleu portar ajuda ........ A ben aviat ....!