botó que assenyale el retorn al sumari 


 QUIM L'AMERICA
 
Farsa en un acte de Pere Guisset

 Personatges:
 

 Quim, l'oncle, 65 anys
Treseta, la seva dona, 60 anys
Artur, nebot d'en Quim, 40 anys
Annie, la seva dona, 35 anys
Levin, un usurer, 50 anys
Jules, el conserge 50 anys
Jean, el carnisser 55 anys



 
L'acció té lloc en una sala d'estar d'una casa burgesa de Paris.
En aixecar-se el teló, es troba sobre l'escenari l'Artur,
assegut i remenant fulls de paper.

 
 ESCENA I

ARTUR : (sol)  El meu avi, ho deia : qui compra a fiar, mal de caps es cerca !
Tenia pas tort el meu avi! sé pas si me'n sallire!
Sem el 28 del mes i em resta quaranta francs i deu cèntims!
I em cal pagar la lletra de canvi del cotxe nou : 1000 francs sembla pas res dit aixis, 1000 francs, mes són 100 mil francs vells!
Em cal pagar també la del congelador : 400 francs, que són 40 mill !, la caravana per anar en vacances i fer els rics, que són 40 mil de més
Com si tenien menester d'aqueixa caravana, ja que anem en vacances a cal pare a Ceret o a cal meu oncle QUIM a Maçanet i que manca pas plaça al mas de l'oncle Quim : hi allotgarien tot un regiment !
I descuidavi, em cal pagar la renda de la casa 150 mil francs de més i encara compti pas els dos mesos que dec! Com voleu ? Corn voleu que me'n salli ?

 

UNA VEU : Tu es prêt chéri?

ARTUR : De "Chéris " ne tinc les butxaques plenes ! ne manqui pas de ."Chéris" !
Ella es fa pas dolent sang! Ella se deixa viure! es fot tant del saltar com del córrer!
és flasqueta ! més és flasqueta!
Mes jo amb dos dies, em cal trobar mes de trés cent mil francs!

UNA VEU : Alors tu es prêt?

ARTUR : Mais oui, je suis prêt une minute !
Segur que sóc a punt! Sóc a punt de fer córrer tots els forros del rodador!
Sóc a punt de posar la clau sota la porta i fugir !
I dir que quan vaig en vacances al país a Ceret o a Maçanet, tothom creu que sóc ric!
Tothom diu : "
Té és l'Artur de can Pepet amb la seva dona la "Parisienne"!
Una parisenca nascuda en Normendia! Perqué el dia d'avui de parisencs i parisenques a Paris n'hi ha pas gaires!
Tinc un cotxe nou, una caravana nova, una vestidura de burgès, mes, tot ho dec!
Qué vaig fer? Qué vaig fer de m'emplegar a Paris !
Bé em podria estar al reparo del Canigó! bé em podia casar amb la Tonèta del mas del Pit - Roig! Ara seria tranquil, tal com el meu Oncle QUIM, no seria a dos dits de la depressió dels nervis!

ANNIE (entrant) : Et alors, tu accouches ou quoi? Que calcules - tu?

ARTUR : Què calculi! Què calculi!... Je calcule, la meva pastilla amargant, le temps qui me reste avant l'arrivée de l'huissier.

ANNIE : L'huissier mais Que veux tu que l'huissier vienne faire ici?

ARTUR : Creguis que sí que n'ets de "flasqueta" ! L'huissier, il viendra nous inviter a sa soirée dansante!

ANNIE : Tu le connais donc si bien?

ARTUR : Si le 30 je ne peux payer mes traites, il y a de fortes chances que je le connaisse bien!

ANNIE : Des traites! Tu as des traites a payer? ... Oh mon dieu, mais c'est vrai! je l'avais complètement oublié !

ARTUR : Tu sí que ets un cap destorbat ! tens un cervellet com una margaridete, te posaràs pas mai pedres al fetge !

ANNIE : Qu'est ce que tu baragouines ? toujours ton charabia de Catalan tu sais pourtant que je n'aime pas que tu causes en catalan !
Qu'est ce que tu dis ?

ARTUR : Je dis qu'il faudra bien se débrouiller pour trouver de l'argent !

ANNIE : Demande à un de tes amis de te faire une avance !

ARTUR : Hi ho, és pas mes difícil que això ! ets fresca com un ou del dia
C'est aussi simple que cela! Malheureusement, je dois déjà à tous mes amis !
Que han devingut tots els meus enemics ara.

ANNIE : Alors que faire ?

ARTUR : Anar fer un hold - up ou aller faire la manche devant le porche de l'église

ANNIE : Plaisanterie stupide ! Je ne sais d'ailleurs comment dans des moments pareils tu es le courage de plaisanter ! Heureux homme !

ARTUR : Et alors, que proposes- tu ?

ANNIE : Levin !

ARTUR : Monsieur Levin ! Penses - tu, je lui dois déjà cinq cent mille francs

ANNIE : Qu'importe, c'est le seul qui puisse nous dépanner !

ARTUR : Et pourquoi lui ?

ANNIE : Parce que je crois Qu'il n'est pas insensible à mon charme.

ARTUR : Ah non, merci ! très peu pour moi ! M'estimi mes ser mal "pagaire" que cornut ! S'il faut en passer par là, je préfère l'huissier

ANNIE : S'il est bel homme, je peux aussi lui faire du charme !

ARTUR : Annie, je t'en prie ! el riure va a estones !

ANNIE : Téléphone tout de même à Levin, tu lui dis que tu attends des rentrées d'argent

ARTUR : Pourquoi pas que j'attends mon oncle d'Amérique !

ANNIE : Et pourquoi pas ! mais c'est une idée, ça peut marcher !

 

ARTUR : Tu as raison, que risqui ? je vais lui dire que cet oncle d'Amérique va arriver ces jours-ci !
Un oncle plein aux as, avec des mines d'or, un ranch avec un énorme troupeau, cela
marchera peut - être !
De tota manera tinc pas d'altre solució ! Demande le au téléphone

ANNIE (au téléphone) : Allo, allo... je voudrais parler à monsieurLévinnn... s'il vous plait...vous me le passez ! Merci...
Allo, monsieurLévinnn... ici madame Annie Poiret... c'est celà... oui, monsieurLévinnn,
on s'est vu à la reception des Martin le mois dernier... je suis la femme de....
Ah, vous connaissez mon mari !....oui je vous le passe. A bientôt monsieur Lévin.

ARTUR ( prend l'appareil, le couvre avec la main ): Il me semble que tu en fait trop avec ce monsieur Lévin ! (l'escarnint) A bientôt M.Lévin !

ANNIE : Tu veux ton argent oui ou non ?

ARTUR : Allo, monsieur Lévin !... oui c'est moi.... et bien voilà, je suis un peu géné ces temps-ci et.... comment ?... vous trouver que cela m'arrive très souvent... (tapant l'appareil) Mes sovint que no plau.... oui, j'ai une fin de mois assez chargée... vous n'y pouvez rien, je sais bien (tapant) Ets un mal Gaga rancis.... les 500 milles francs ?
Tout sera réglé le mois prochain... oui, oui, sans faute..,
Oui car j'attends l'arrivée de mon oncle d'Amérique.... Comment... Ah on vous l'a déjà fait ce coup !
Mais je vous assure que c'est vrai... oui d'Amérique du sud, du Mexique exactement où il y a des mines d'or.. Mais je ne blague pas M.Lévin !... il habite actuellement aux U.S.A ! Oui à las Illas-City ! sur la côte ouest des Etats - unis !... oui évidemment l'oncle vous règlera !...
Vous venez chez moi pour discuter de tout ça ? ... bien, entendu... Oui, madame Poiret sera là...
Vous serez ici dans quelques minutes, très bien, on vous attends...

(Posa el télèfone) Mes es un porquisot aqueixLévin !

ANNIE : Oh mon dieu ! on n'a rien pour lui offrir, pas une goutte de porto pas un petit four, vite allons acheter ce qu'il faut, je vais passer une veste ! (sall)

ARTUR : Em sembla que belleu m'escaparé del forro, mes treuré mal a "empatxar" les banyes de me creixer sobre el front !

ANNIE : Allez, vite on part ! (salles)

ESCENA II

(Rentren en Quim i la seva muller la Treseta, dos pagesos Catalans
masovers al mas de'n Vistaclera à Maçanet. Porten ell, el sarro i la borratxa, ella el cabàs i el parapluja !)

QUIM: Ho veus Tresèta, si sabia a on l'Artur posa la clau ?
Sempre em deia, QUim, si un dia passes a Paris, vine a casa i recordaté, em deia que la clau, elle est sota le "paillon" del davant de la porta !

TRESETA: Jo trobi Quim que sem un gran xic poques vergonyes! Entrar aixís, sense quant val ni quant costa, dinsa la casa dels altres quan no hi són, és mal fet !

QUIM: Mes Treseta, sem pas a la casa dels altres ! sem a casa de l'Artur el meu nebot, és pas igual !

TRESETA : No no aixó es fa pas, quan arribaran, ens cantaran alguna, ens dirà l'Artur que no tenim educació ! Jo de fer coses aixis em senti carmellosà ! Sóc "genada".

QUIM: Tu ! dona, i ells, se senten carmellosus quan venen a passar les vacances a Ceret a casa del meu germà en Felip o a Maçanet a casa nostra, al mas de can Vistaclara ? S'instal.len com volen, al nostre llit, s'el fan llurt, afarten dels nostres salcissots, botifarres i cambajó, ens fumen una destrossa de conills i pollastres que fa por, i tu trobes que se genen ! Que seria si se genaven pas !

TRESETA : Fa pas res, nosaltres també sem deshonests d'agir com fem !  Els podien advertir perxó !

QUIM: I ells, et torni dir, et van avertir l'any passat quan van arribar amb cinc amics ! Que no et recorda que van dormir tu  I jo un mes a la pallera pels hi deixar la plaça.

TRESETA : Es pas una raó ! de primer jo, dins tot aqueix luxe, no gosi ni posar els peus a terra ! Em senti com una ortiga al mig d'un ramellet de roses !

QUIM : Mes jo també es igual, no gosi posar el meu darrera sobre aqueixos coixins de plume ! Mes haurem de'ns acostumar, sem aquí per un mes o belleu més ! Descuidis pas que sem nosaltres avui que sem els turistes.

TRESETA : Què pensaran l'Artur i l'Annie, mentre que ens trenquin pas llenya sobre l'esquena !

 

QUIM : Mes santa dona ! mes seran encantats, sóc segur que diran, ja em sembla els oir: "boila les Catalans, han arribés !"

TRESETA : Creues ? l'Artur belleu si serà content ! mes la seva dona !
Em fa mitja basarda aquella ! Amb la cara paga, aqueixes burgeses carregades de sous, no estan de gent com nosaltres !
Sóc segura que tindrà por que embrutim el seu interior !

QUIM : Si de fet deuen tenir més moneda que el boc no té llet !

TRESETA : Compta, ells que van tan modats, quan ens veuran forjats com anem nosaltres, els hi farem caure la cara de vergonya !

QUIM : Com mal forjats ? Trobes que anem mal forjats ? I ells en vacances corn van forjats ? Fan riure tot Maçanet !
L'Artur es passeja portant uns calçotets florits i camises de mil colors, arriba a semblar una salamandra l'Artur turista !
I la seva dona ! Creues que marca bé amb el seu "mallot" de dos trossos com diu ella Amb el primer tros gros com un timbre es vol amagar el darrera i amb dos "confetis" es vol abrigar les tetes !

TRESETA : Belleu tens raó ! Bé Quim ! Amb tot i aixó, jo comenci de sentir rates al ventre ! El café d'aqueix mati ha baixat en avall ! Si esmorzàvem ?

QUIM : Això es ben parlat ! Menjem un bocí ! Assentem - nos, que vagi a se fer fumer tot ! Farem atenció de no embrutir res !

TRESETA : (remenant dins el seu cabàs) Què fem, encetem el camembert ?

QUIM : Si, sí, posem ens hi bé ! camembert, salcissot, i l'allioli ! Se que tinc mes gana que son jo !

(el telèfon sona)

TRESETA : Ara va ! el telèfon ! que farem Quim ?

QUIM : Carall respondrem !

TRESETA : Te sabràs fer entendre ? Mira que parlen Francès a Paris.

QUIM : Que descuides que siguent jove vaig viure un any en França !
El parli mal el Francès, mes el comprenc bé !

TRESETA : Pensi que aqui en França cal cridar allé, allé; ai no es Alló alló

QUIM : Bé, calla - té ! si parlem tots a l'encop, ens entendrem pas !

(pren el telèfon) Alló...Alló...je ne sent pas rien !... Qué ?
Que vols que et digui Treseta, poc que sé el que se masteguen...
Oui j'ascolte... Artur !... il n'a pas là.... escolteu bon homme seu ben gentil mes no sè si arribarien a ens entendre tots dos !
Porteu - us hi bé, i molts petós a la nena i records a la vostra sogra

(posa l'aparell)

TRESETA : Qui era ? que volia ?

QUIM  :  Que ho sé jo ! parla tant mal com sap aqueix !
Sóc pas acostumat amb un Françès tant remingolat.

TRESETA : Partant, el comprens bè el Francès !

QUIM : Si mes, com et dic aqui a Paris, l'estropien el Françès, se mengen la mitja part dels mots !

TRESETA : Deixem - ens ho córrer ! Esmorzem Quim perquè jo em trobaria mal de gana !

QUIM : (s'assentant) Té , fes passar la borratxa i el sarró !

TRESETA:
(Se lleva, restar parada i de cop, serra les cames i es ten el ventre amb les mans)
Ara pla! Això no m'arriba que a jo !

QUIM : Què t'arriba! Que tens mal de ventre ? Que has de fer pipi !

TRESETA : Mireu que tinc pas sort! Sempre m'arriba una farsa o altra!
Per una vegada que hé sortit del mas de Vistaclare per anar més enllà que Maçanet, m'ha d'arribar aqueixa bertranada !
I m'arriba a casa de forasters.

QUIM : Mes en fi, que t'arriba ?

TRESETA : Sóc desesperada Quim! I quin l'apurament" !

QUIM : Es tant espès que això ?

TRESETA : L'elàstic de les calces em ven de petar! I si deixi anar les mans, les calces me cauran sobre els talons !

QUIM ; Mes es pas grau ! assenta - té, esmorzem i ho arregleràs quan els nebots seran aquí, deuen prou tenir un tall d'elàsItic, fumer!
Assentada, poc que cauran !

TRESETA : (s'assenta) Veus ! Quines coses que m'arriben !

QUIM : Bé que això no "t'empatxi" d'esmorzar !

TRESETA : Tens raó que la gana em fa córrer! Espia, espia si fa goig aqueix camembert! I quina flaire ! i quina olor !

QUIM : El que et recomani, es del vigilar! Tal com es aqueix formatge, es capaç de se'n tornar a Maçanet tot sol!

TRESETA : Flaira home ! Fa venir l'aigua a la boca !

QUIM : Afanya - té del tancar, que si la dona de l'Artur arriba, ens caurà redde!
Sabes que suporta pas la flaire dels fems, compta si respira la fortalesa, la pudor cal dir, d'aqueix camembert, ens veurem de tota colors!

(sonen a la porta)

QUIM : Tornar aqueix telèfon! No es pot ser tranquils a Paris !

TRESETA : No Quim, és a la porta ! sonen a la porta.

ESCENA III

Quim, Treseta i el senyor Levin.

QUIM : (va a obrir la porta) Deu ser l'Artur ! Ai no Treseta és un senyor estranger ! entreu Mossiu entreu.

LEVIN : (entrant) Je vous demande pardon ! Je suis bien chez M. Artur Poiret

QUIM : Va ! ja hi tornem ésser ! mes no n'hi ha cap que parli Català a n'aqueix fumut París ?
" Bou boulé quoi" ?

LEVIN : Monsieur Artur Poiret s'il vous plait !

TRESETA : Deu ser un marxan d'estofes o de potingues com en passe tants al mas ! posa - lo al carrer, mira que córrer molta dolenta gent !

QUIM : Calla Treseta ! ja me'l turaré prou !

LEVIN : Veuillez m'excuser, je voudrais voir monsieur Poiret.

QUIM : Il n'a pas là Artur ! Mes assenteu - vós, pagareu pas més !

TRESETA : Malfia-té Quim, ten una cara que m'agrada pas i et torni dir que a Paris corre gent de tota mena de bons I de dolents !

QUIM : (a Lévin) Asparé - le, trigarà pas !

LEVIN : (s'assenta) Merci, vous êtes très aimable monsieur !

TRESETA : Quim recorda - té que jo, amb el meu asma no podré fugir si es passa quelcom !

LEVIN : Monsieur je voudrais savoir ce que vous faites ici chez M. Poiret

QUIM : Crec que ens demana el que fem aquí ! Je, un parent a l'Artur !  Comprens ?

LEVIN,: Ah, vous êtes un parent ? Moi je me présente, je suis M.Lévin un ami d' Artur ! il m'a téléphoné tout à l'heure et j'ai rendez - vous avec lui. Si vous permettez, je vais l'attendre.

QUIM : Ne trenqué pas votre cap, triguerà pas !

LEVIN : Mais j'y pense, seriez - vous l'oncle de monsieur Poiret, l'oncle d'Amérique ?

TRESETA : Qué diu ?

QUIM : Qué vous dites ?

LEVIN : Je vous demande si vous ne seriez pas son oncle d'Amérique !

QUIM : (a la Treseta) Pensi que ens demana si són pas l'oncle de la Maria Quique

TRESETA : La Maria Quique la nostra neboda ? La que s'està el mas Noù ?

QUIM : (a Treseta) segurament ! (a Lévin) Si, si oncle de la Marie Quique !

LEVIN: Ah bien, je suis enchanté de vous connaître (li toca la me i a la Treseta també)

TRESETA : Es comença d'amatigar ! Se coneix que sap que sem parents amb la Maria Quique !

LEVIN: Vous venez d'Amérique ! Oui je sais M. Poiret me l'a dit au téléphone mais vous ne parlez pas Anglais ?

TRESETA : Em sembla que demana si vas bé

QUIM : No, je son un poc masagué, je vas pas bien !

LEVIN: Ah ! vous parlez Mexicain ! suis - je bête, M. Poiret me l'a dit que vous étiez au Mexique ! Mais maintenant vous êtes aux U.S.A !
Vous connaissez donc la Caroline et la Virginie ?

TRESETA : Ara parla de la Caroline !  I  com parallamp també  les coneix les nostres veïnes la Carolina I la Virgínia !

QUIM : Sí, sí, la Carolina i la seva germana la Virgínia, je coneix très bien

LEVIN: Vous devez connaitre aussi je pense, San Francisco, Miami, Washington

TRESETA : Que demana encara ? Ho escorcolla tot aqueix !

QUIM : Crec que vol sapiguer si coneixem Can Franscisco, el mas del teu cosí
germa !

TRESETA : Ha parlat també de Ca l'Anton !

QUIM : (a Lévin) Sí je coneix ! Can Fransisco sobretot, i a Ca l'Anton, cada dissabte, je fais le truc.

LEVIN: Vous connaissez tout ça ! et je suis certain que vous allez souvent à Las Vegas !

TRESETA : Te dic Que aquest ocell en sap molt ! Coneix la Carolina, la Virgínia sap que ets l'oncle de la Maria Quique, sap a un es Can Franscisco i ara pensi que parla del mas de les Bagues !

LEVIN: Oui c'est cela, Las Vegas ! vous y allez souvent ?

QUIM : Ah no, no, a les Bagues no, je sont pas bien avec el masover de les Bagues

LEVIN: C'est bien, vous ètes un monsieur sérieux ? C'est comment votre nom !
Comment vous appellez - vous ? Moi Lévin, et vous ?

QUIM : Quim Poiret

LEVIN: L'oncle d'Amérique ?

QUIM : Si ja tu hé dit , l'Oncle de la Maria Quique si !

TRESETA : Compren de pressa, mes li cal repetir sovint !

 

LEVIN: Alors, d'après ce que m'a dit M. Artur, vous êtes propriétaires de quelque mines d'or ?

QUIM : Creguis que és de mal comprendre el Françès que parla aqueix home !
M'ha semblat que em demana si tenim "asbergines" a l'hart,.
(à Lévin) Si beaucoup !

LEVIN: Beaucoup d'or ? de mines d'or ?

TRESETA: Començi el comprendre el Françès Quim ara vol sapiguer si tenim algun hort !

Quim : Carall d'horts, quan en tenim Treseta ?

TRESETA : (comptant sobre els dits) I bé, hi ha l'hort del molí, l'hort de la morera i l'hort petit de darrera el mas !

QUIM : (à Lévin) I bé si "Mousiou", fet i fotut, un bonic tros, ...... beaucoup d'horts!

LEVIN :Très intéressant ! vous avez donc, je suis sûr des pesos et pas mal de dollars

TRESETA : Què vol encara ! es curiós com un ull de bou aquest d'ací !

QUIM : Si me "atiboqui" pas, em sembla que vol sapiguer si tenim du lard !

TRESETA : Lard ! que es això ?

QUIM : Mes llard dona ! i desprès pensi que ha parlat de pèsols !

TRESETA : No es tant tira mofes nus això aquest d'ací, ja sap que és bò pèsols amb llard ! Aqueix deu volguer fer com els altres, deu volguer venir a passar les vacances à Vistaclara !

LEVIN : Vous avez aussi un ranch avec énormément de bétail ?

QUIM : Bétail ! hé compres demane, si tenim bestia !

TRESETA : (fent anar el cap) Oi, si ne tenim, els conills, l'aviram, dues oques la Rosseta la vaca....

QUIM : Les tres cabres en Petxic el burro, que encara que sigui vell , el cal
comptar també ! i també posem hi ha la teva mare, ja que no li manca
les ferradores !

 

LEVIN : (se llevant) Bien, bien, monsieur Poiret, je crois que malgré votre français difficile à comprendre et votre tenue très originale, je crois que nous nous entendrons très bien ! Vous direz à votre neveu que j'ai été désolé de ne pas l'avoir rencontré, mais que j'ai été très heureux de connaître son Oncle d'Amérique (Els hi toca la ma) Allez au revoir et a bientôt ! (sall)

TRESETA : Jo voldria sapiguer, com coneix tan bé la Maria Quique ! La Maria que ha pas mai sallit del seu forat, si no que per anar a fer compres a Maçanet.

QUIM : Has vist perxò Treseta com m'enraoni bé en Françès, que dic en Françés en "Parisien" que és cent cops més difícil que el veritable Françés

TRESETA : Sí, és veritat, en sóc tota estomacada ! Ja ets instruit perxó !

QUIM : Mira Treseta si ems estaven un mes aquí a Paris, en tornant a Maçanet parlaria el Françès tam bé com aqueix senyor !

TRESETA : Vull veurre perxò si podrem esmorzar ! Déu ni do d'aqueixes villes

(Es posen a esmorza)

 

  ESCENA IV

(Quim, Treseta, Artur , Annie)

ARTUR : (entrent) mes que fumeu vosaltres aquí ?

ANNIE ; Qu'est ce que c'est que ces deux là ?

QUIM : Com, que tu nous coneix plus ?

ARTUR : Mes podies escriure ! (s'avança, fa un petó a ne'n Quim) I com heu
entrat ? (va fer un petó a la Treseta)

TRESETA : Mes per la porta ! (Es vol llevar per abrassar l' ARTUR , té just el
temps de s'arrappar
). Ai excusa -mé ARTUR , mes tinc un problema per em llevar.

QUIM ; Mes sempre em deies que la clau era "sota le paillon" allavores L'hem
trobada !

ANNIE : Excusez - moi, je vais me changer (sall)

ARTUR ; Em fa plaer, em fa plaer, feu com a la vostra casa !

TRESETA : Ja ho fem, Veus, esmorzaven ! Si tens gana, també n'hi ha per tu !

QUIM : Endreça el camembert que comença a sentir la guilla, aquí dedins

ARTUR : I que vull dir jo, quan partiu ! demà o demà passat ?

QUIM : Oi no ! Sem pas pressats, hem volgut us fer una sorpresa, sem per 15 dies !

ARTUR : 15 dies !? No sé si en serà anyada !

ANNIE : (entrant) Alors, ils sont là pour longtemps ? un jour ou deux. passe encore...
....mais qu'est ce, c'est cette odeur ? Vous sentez la vache, ma parole !

(el telèfon sona)

ARTUR : El telèfon excuseu - me ! esmorzeu, esmorzeu...!
Allo, oui... c'est Monsieur Poiret... eh, c'est vous M, Levin
Vous m'avez vu arriver.... vous retéléphonez du café du coin...  
 Oui M. Levin...

ANNIE : Monsieur Levin ! (elle prend l'écouteur)

ARTUR : Comment !.. Vous avez vu mon oncle d'Amérique !...
il est sympathique !... mais vous l'avez rencontré où ?...
chez moi ! il y a cinq minutes !... ils sont pittoresques !!
Il vous a parlé de ses mines d'or, de ses dollars et pesos !
, ...si je suis son seul héritier ?... oui évidemment ! Vous êtes d'accord
pour m'ouvrir un crédit illimité ! J'en suis heureux... oui je passerais vous voir demain...
Au revoir M. Levin .

ANNIE : Cà alors ! elle est bonne, elle est merveilleuse cette nouvelle !

ARTUR: Il m'ouvre un crédit illimité ! Mes Quim ! après ha vingut un senyor
que li seu dit ?

TRESETA: Si, és un curiós, com aquest mai n'havia vist cap ! que tot ho volià saber !

QUIM : Mes és molt amable aquell senyor ! Perxó !

ARTUR : Heu parlat de què ?

QUIM : Oi, un poc de tot ! I saps, coneix la Maria Quique, m'he demanat si eri el seu oncle

ARTUR : I que li has respost ?

QUIM : Carall, que si, que eri l'oncle de la Maria Quique !

 

ARTUR : L'Oncle de le Maria Quique ! ja comprenc ! Podeu creure que m'heu
fet un gros serveix, m'heu sortit una espina del peu ! I ja us podeu estar els 15 dies aquí !! Vos faré coneixa molta gent ! L'amo de la meva casa, el meu banquer, el meu carnisser, el meu mecànic ....!

TRESETA : Sallim espines dels peus, sense t'haver tocat ?

ANNIE : De toutes façons, que ferons -nous d'eux ?

ARTUR : Mais, ma chérie, si nous aurions eu du mal à supporter un oncle
catalan, je crois que nous pourrons trés bien supporter un oncle
d'Amérique qui nous ouvre des crédits !

ANNIE : Mais tu es raison !

ARTUR : M. Levin s'est laissé prendre à la farce ! pourquoi ne pas continuer
avec nos autres créanciers ?

ANNIE : C'est une idée de génie.!

ARTUR : Descends voir le concierge, et fais le monter ! Demain je dois lui payer
le loyer et le retard...

ANNIE : D'accord (A ne'n Quim i Treseta ) Je dois descendre faire une course,
en remontant je vous préparerai votre chambre. (sall)

ARTUR : Quim, tinc un company nue te voldrià conèixer !
se'n va arribar, cal ser amables amb ell.

QUIM - : Si fes els venir, i veuràs com "revitlli" el Francés !

TRESETA : Sè que el parla bé ara en Quim !

ARTUR : Ah no ! pas Françès, us cal parlar Català, només Català !

TRESETA : I que vols que ens "entingui" el teu amic si parlem Català ?

ARTUR : Es igual, parleu Català i cerqueu pas a comprendre !

QUIM : I que li hem de dir ?

ARTUR : Qualsevol cosa, de tota manera, no comprendrà, es nascut en "Burgogne"

TRESETA : Tu Quim, passa - mé le borratxa que aqueix allioli fa
badar le boca i encén el paladar !

QUIM : Té ! (La Treseta beu a la borratxa)

TRESETA : Bé ara va millor ! així podem desgavellar tot el que ens passa pel cap !

QUIM : Hi podem anar ! tot ho diguem, vert i madur?

ARTUR : Sense por ! (sonen) Bé atenció, és aquí ! Bé ara veniu que vós mostri la vostra cambra !

TRESETA : Crec QUIM que no hem acabat de riure en aqueix Paris !

ARTUR : I amb fareu servei ! Seu dos angelets (Sallen)

 

ESCENA V

(Quim, Treseta, Artur , el conserge.)

ANNIE : Entrez M. Jules !

ARTUR : Monsieur Jules, vous êtes le bienvenu ! vous prendrez bien un doigt
de porto avec nous, pour fêter l'arrivée de mon oncle et ma tante d'Amérique.

JULES : Vous êtes bien aimable M. Poiret, ce n'est pas de refus !

ARTUR : Mais je vous en prie (li presenta una cadira)

JULES : Par la même occasion, je vous apporte votre quittance de loyer et je
vous rappelle celles en retard.

ARTUR : Vous avez bien fait ! tenez, je vous présente mon oncle d'Amérique
M. Quim del mas Trencat et sa femme

JULES : Enchanté monsieur ! Très heureux madame

QUIM : Que cony va a cercar el mas Trencat tu ! Perqué !

ARTUR: Es igual home, Català sempre Català Quim !

TRESETA : Aqueix d'aci Quim m'agrada mes que l'altre ! té un aire més espalivat
I creguis que deu ser un genfotrás ! això es un cerca-les-totes !
Espia quins ulls tan "porquissots"

JULES : Qu'est ce qu'elle dit ?

ARTUR : Elle dit que vous lui êtes sympa, et que vous avez des yeux de velours

QUIM : I jo ! que li diré a ne aqueix punxa pobres !
Li poc dir que és mes burro avui que ahir i pas tant que demà !

ARTUR : Que importa home de tota manera ja veus el seu aire d'intel.lectual !


QUIM :
Ah bé, (li tostant sobre l'espatlla) li poc dir doncs que és un tetron
un llepa-pannes, un trossa-faldilles !

TRESETA : Pots dir també Quim que és curnut ! Ne té tot els aires !

JULES : Alors, vous arrivez d'Amérique ?

QUIM : Mes no, empelladec, viui pas a casa de la Quique, sóc del mas
Vistaclara, d'un rodal a on ets pas mai anat a pixar !
Has comprés enlluernat ?

TRESETA : Ten un "galtillos " de menjar farro ! Trobes pas Quim !
Té la pell tan llisa que el seguirien de pertot amb una gota d'oli !

JULES : Ils ont l'air très bien vos parents M. Poiret !

ARTUR : Et ils sont riches à millions ! Ils ont des mines d'or au Mexique
et un ranch aux U.S.A en Caroline.

JULES : Ah bien, bien !

TRESETA : Ja tornen parlar de la Carolina ! quan li dire en arribant que tothom
la coneix a Paris, ho voldrà pas creure la Carolina creurà que la burli !

QUIM : Què vull dir ARTUR ! el teu amic no deu xuclar que gelats ! Amb el nas lluent
que porta m'estranyaria !

TRESETA : Te li cal dir ARTUR que si nosaltres tenim l'alé que sent l'all,
ell sent a la carn passada !

JULES : Que disent - ils ?

ARTUR : Ils vous invitent chez eux en Amérique. Ils seront très heureux de vous reçevoir !
....mais buvez M. Jules.

QUIM : Per això arrai es deu pas fer pregar, cara roig com és !

TRESETA : Passa - li la borratxa Quim

QUIM : Que hi penses pas ! si comença de beure del nostre vi ranci, el portaran a casa seu
redde com un pal semaler, i estarà très dies pel paîr un vi aixís !

 

TRESETA : "Escarte - té "Quim, quan parla aqueix foraster, sembla una màquina
per esperjar ! Pren el parapluja !

QUIM (tornant li tustar sobre l'espatlla) He l'amic que ets pas nascut
de la primera llapinada

JULES : Oui, oui, vous êtes très gentils !

QUIM : : Ets un mal carnaval !

JULES: Je suis confus !

ARTUR : Surtout ne le contrariez pas M. Jules, il vous dit qu'il pensera
à vous dans son testament !

JULES : Son testament !!

ARTUR : Il veut vous donner des actions sur ses mines d'or !

JULES : Il est bien généreux, je le remercie, mais pourquoi moi !

ARTUR : Parce que vous lui rappellez un ami qu'il a eu au Mexique !
(a Quim) fa Quim que te fa pensar a algú ?

QUIM : Si a el burro del mas !

JULES : Bon, je dois vous quitter, je vais annoncer cette bonne nouvelle
à ma femme, il connait mon nom votre oncle ?

ARTUR : Mais il est là pour quelque temps, vous le reverrez !

JULES : Et vous savez pour les quittances, nous verrons ça plus tard !
ça peut attendre (a quim, amb la ma presentada )
Au revoir Monsieur...

ARTUR : Quim del mas Trencat !

JULES : C'est trop dur a prononcer ! (es toquen la mà)

QUIM : A reveure menja-rostes

TRESETA : Adéu fart de vi

ARTUR : (content) Tot va bé Quim, tot va bé, tot s'arregla de primera !
Seu els meus dos angelets caiguts del cel !

QUIM : Quin joc ens fas jugar ?

TRESETA : En tots casos, jo m'esbargeixi ben bé ! Fa temps que no havia rigut tant !
Tu ARTUR.... hi ha un moment que m'hi cal anar ! a on van els forasters a Paris !

ARTUR : Es al fons del corredor a l'esquerra !

TRESETA : I no tindries una agulla o un tall d'elàstic ! .......?
Es per adobar les meves calces que els he perdi !

ARTUR : Vès, vès l' Annie viendra te ho portar !

(La Treseta sall en se tinguent el ventre i serrant les cames)

ESCENA VI

Quim, Artur, Annie, Treseta

QUIM: Doncs Artur, deies que t'he fet un serveï tot farsajant
amb els teus amics ?

ARTUR:  Et dic que ets pitjor que el meu àngel guardià !

QUIM : I bé, jo també et vull demanar un servei ! Una mà com dieun renta l'altra !

ARTUR: Mes amb plaer Quim, què és ?

QUIM Tu que ets d'ençà de mes de deu anys aquí a Paris deus ,
pla i bé conèixer tothom, deus conèixer en Mitterrand

ARTUR: El president de la República ?

QUIM : Si, aixo veus Artur, ja t'ho explicaré ! El mas del teu pare
Can Pepet, sabes que és a mig camí de Ceret a la frontera
Bé, el meu mas, can Vistaclara, sabes que és també
perdut dins la muntanya, mes de Maçanet, i també a mig
cami de la frontera !
Em segueixes ? Hi ha una carretera mala entretinguda que va
de Ceret a Maçanet passant pel coll de les Salines.
Aqueixa carretera, en falta pocs quilómétres per que es junti !
El teu pare i jo mateix, i tant d'altres voldrien que aqueixa carretera
un dia s'acabes de fer !
I voldrien que hi hagués passatge lliure tant d'un ban com de l'altre.

ARTUR: Belleu en demanareu massa ! I creues tu que el Senyor Mitterand
podria fer quelcom ?

QUIM : Si ell no pot ! qui ho podrà ? si li pogués explicar l'afer, sóc segur
aqueix home comprendria la cosa !

ARTUR :  Creues Quim que és fàcil de poguer parlar al President !

QUIM : Mes rellamp ! ja que el coneixes, el trobarem prou, dins algun carrer,
me diras, té, es aquell, i jo ja l'enraonaré de la carretera !

ARTUR: Carall ho provarem, ho provarem !

ANNIE : (entrant) Et alors Artur, comment le concierge a-t-il pris la chose ?

ARTUR: Trés bien il nous fait crédit !...Grâce à l'oncle d'Amérique

ANNIE: Réellement ce paysan, c'est le ciel qui nous l'a envoyé !

ARTUR: Oui mais maintenant, il veut voir Mittérand !

ANNIE: François Mittérand, le Président !

ARTUR: Lui même !

QUIM : Ets d'accord Artur, irem el troba ?

ARTUR : Si home, si ( a Annie) J'ai une idée, je vais chez notre
voisin de palier et tu le demanderas au téléphone en faisant
croire à l'oncle que tu appelle Mittérand et moi je te répondrais

ANNIE : J'ai épousé un surdoué ! c'est génial !

QUIM : Què murmureu ?

ARTUR : Escolta ! sabes que anem a fer ? Anem-li teléfonar a ne'n
Mittérand, i li explicaràs la teu afer !

QUIM : Ja esta bé, mes sabes que parli el Francés com un parell de
castanyetes o un esquirol de l'empordà ! No sé si m'entendrà !

ARTUR : Mes que dieues ! en Mittérand !
Mes desgraciat, que sabes pas que parla el Català com tu i jo !

QUIM : I doncs arrai, arreglarem això amb un girant d'ulls !

ARTUR : Jo me'n cal anar per una estoneta mes l'Annie el cridarà al
telefon !............. N'est ce pas Annie ?

ANNIE : Quoi, tu sais très bien que je n'ai rien compris !

ARTUR : Notre oncle, doit parler au Président François Mittérand
tu lui demanderas au téléphone.

ANNIE : Avec plaisir, oui d'accord.

ARTUR : Bé jo me salvi que m'esperen ! Veiam si sabràs parlar al
président, parla li amb cortesia !

QUIM : Et tracassis pas, vès ! que la teva dona el cridi i veuràs
com ho cargolaré bastant bè !

ARTUR : Quim et torni recomanar, recorda-té que parlaràs al president
de la Republica Francesa : (sall)

ANNIE, : (Cherchant dans l'annuaire) Voyons, voyons, c'est quel numéro ? ...
ah voilà ! .... Non ce n'est pas celui-ci .
Voyons, Elysée.... Elysée.... ah voilà je l'ai !

QUIM : Ja seran contents tots al país quan sabran que els hi adobaran la carretera !

ANNIE: Chut, taisez vous ! (elle forme le numéro)....
Allo ! oui, je suis bien chez Monsieur le président.... c'est son secrétaire....
oui...s'il vous plait ..... Allo
Monsieur le Président ? ...
Je vous passe Monsieur Quim de Vistaclara qui veut vous parler !
(tendant l'appareil a Quim) Voilà vous avez le Président
Débrouillez-vous, moi je vais voir la tante. (sall)

QUIM: (cridant) Allo, allo ! seu Moussiou " Mittérand "? ...
aqui soc en Quim de Vistaclara de Maçanet de Cabrenys ..
Com ? si soc "noble" ... potser que si ! ... Sabeu "Moussou Mittérand"
que és veritat que parleu bé el Català ... i bé, us voldria parlar d'un afer
que hauria de ser arreglada fa temps i vosté Moussiou Mittérand ....
Com digueu això ? .......?? que, mes mai no gosaré... voleu que us digui "Chico'!
bé estar bé, i que us digui tu ? ... bé d'acord !
Doncs Chico et volia parlar de ... ha ja sabes de que val i com has fet per ho sapiguer ...
... els serveis secrets... Sabes tot !
Tu Chico ... com va la meva Tréséta ? sabes també que soc casat
amb la Tresèta del mas del solter ?
Sabes que es aquí a Paris amb jo ? Com va la Tresèta ?
i bé te diré que deu ser un poc destorbada del ventre,
ara mateix és als caganers ! Deu haver menjat quelcom
que li ha fet mal... Si, deu ser el camembert massa fet !..
bé, bé i la teva família Chico ? tothom va bé !....
Em fa plaer ! ... com dius ? .... si ens distraguem à Paris
ai, si podes creure Chico que riguem ! Bé doncs ès entés par
la carretera te'n cuides ... ets un bon minyó Chico...
mancaré pas.... et faig un peto Chico i a la teva muller
també .... la Treseta també et fa un petó ... adéu Chico i
gorda, té de mal ! (posa el teléfon)

I bé, mai em haguessi afigurat que sigues tant simple i tant
amable en Chico Mittérand !

(La Tresèta entra) Té Tresèta, tens records de'n Mittérand

TRESETA : Mittérand ! qui és aqueix ?

QUIM  : El president de la República de -França

TRESETA : A on l'has vist ?

QUIM : L'hi he telèfonat ara mateix ! I et puc dir que l'afer de
la carretera de les Salines, que durava no sé quants anys
l'he arreglada en dos minuts .

TRESETA : Quim, aqueixa me la serveixes massa calenta i em burles

ARTUR  : (entrant) I bé Quim has telèfonat !

QUIM : Ja ho crec, i que hem estat arreu en bons termes amb en Chi

ARTUR : Que li dius Chico ?

QUIM : Es ell mateix que ho ha volgut aixis, i per el meu afer,
tot està bé !

ARTUR : Ho és pas te fumes de jo !

QUIM : I coneix tot aquell home, coneix la Treseta, tal com tu dic
t'ho juri a perdre la vista !

TRESETA : Mes ningú no et creurà a Maçanet si els hi dius que seu ta
bé amb el President de França, i fins i tot li diues Chico !

 ESCENA VII

Quim, Treseta, Artur, Annie, Joan el carnisser

ANNIE : (entrant) Artur, je viens de voir par la fenêtre monsieurJean
notre boucher, je crois qu'il vient chez nous !

ARTUR : Encara un altre ! a aqueix n"hi solament no em recorda quan
dec ! Soit, nous 'continuerons la farce de l'Oncle d'Amérique

ANNIE : Tu crois qu'il apporte sa note. ?

ARTUR : Je me doute que oui !

ANNIE : Je vais voir s'il vient ici ! (sall)

ARTUR : Es un altre meu amic que ven, cal fer'com per l'altre, parleu-li sempre en Català.

TRESETA : I sempre diguent-li mofes i collonades ?

ARTUR : Si dona, no comprenen res, aqueix que arriba em sembla, que és " Auvergnat".

QUIM : Bé, ja riurem altra vegada, quina mala sort que el meu amic en Chico Mittérand no sigui aquí, també riuria !

ANNIE

(entrant) Artur, c'est monsieur Jean ! entrez monsieur Jean  (Annie sall)

ARTUR : Monsieur jean ! entrez, entrez que je vous présente mon oncle
d'Amérique et sa femme qui viennent d'arriver ! (
à l'oreille)
Un oncle à héritage !
Monsieur Jean, je vous présente Monsieur Quim del Mas Trenca domicilié au Mexique !

JEAN : Très heureux Monsieur !

 

QUIM : (toquant li la mà) Treseta aqueix es cara negre com un llum xucla oli ! o un forn de flaquer !

TRESETA:  (preguent la mà de M. Jean) Creguis que es la primera mà de burro que toqui avui.

ARTUR : Excusez les M. Jean, mais ils ne parlent pas un mot de Français ils ne connaissent que le Mexicain !

JEAN : Ah oui le Mexicain !

QUIM : (presentant una cadira) Mes assenta-té bernicloc, t'estiguis pas dret
que sembla un ciri a l'altar major !

TRESETA : Aqueix Quimet meu, té una cara a rebre plantofades, i un dar
a rebre cop de peus per les anques.

QUIM : I has vist quin parell d'orelles que es paga !

TRESETA : I el nas, té un nas per anar cercar trufes !
Artur creguis que em diverteixi a Paris.

ARTUR : Voyez vous monsieur Jean, ils sont charmés de faire votre connaissance.

JEAN : Je vois, je vois, ils sont très gentils en effet !

QUIM : Vosaltres els de Paris, seu mes burricassos que la burra que
tinc al mas ! he que si ?

JEAN : Oui, oui !

TRESETA : El que té perxó, es que és poc parlaire !

QUIM : Jo pensi que té un calaix que tanca pas bé !
(a Jean)  Fa que tens un calaix que tanca pas !

ARTUR : Ils vous disent qu'ils vous trouvent très bien

JEAN : Je vois, je vois !

TRESETA : Sabes a qui em fa pensar ? al vaquer de can Trossafaldilles, aquell que quan hi va, sembla que se'n torna

QUIM : Ara que aquest d'aci, té el cap mes grossàs !

ARTUR : Comme c'est aimable tout cela !

JEAN : Mais oui monsieur Arthur, ils sont très typiques ces Mexicains

QUIM : Si en teniu gaires com aqueix a Paris, ja seu fresquets !

TRESETA : Belleu pobre minyó no hi pot rés , belleu li ven de naixença!

JEAN : (se llevant d'un cop) Bé ! ara n'hi ha prou! Quan haureu
acabat de vos 'foutre" de jo, ho direu !
Sapigueu que soc de Perpinya i que de Mexicàs com vosaltres
ne corrent molts de Perpinyà a Barcelona !

QUIM : Mit aqui in Parisien que m'agrada !

TRESETA : Bé faig progrès en Francès ! He comprès tot el que ha dit
aqueix senyor !

QUIM : Aqueix senyor, Treseta es de Perpinyà...

JEAN : I parla Català i troba que aqueixa farsa ha prou durat !

ARTUR : (llevant els braços) Es la primera vegada que em fa dol de
trobar un Català fora del país ! l'afer anava massa bé !

QUIM : Porta la borratxa Treseta ! beurem un cop i en parlarem pas mes
farem com si no havien dit res ! Anem pas a ens baralla entre Catalans i el davant de Parisiens !

JEAN : ( a Artur) Ho sabia pas que eres Català ! això canvia tot
Els Catalàs s'han de donar la mà ! I de la farsa que m'heu jugada ens en riurem !

ARTUR : I per la nota ?

JEAN : No puc escanyar un Català, esperaré que hagis heretat de l'oncle d'Amèrica !

TRESETA : Fa pas rés, ja us esbargiu bé a Paris.

 

TELÓ

Pere Guisset.