26/12/1998

botˇ que assenyale el retorn al sumari


la  bruixa 

De aixó i alló,de bruixes i fades,
de marrits i mullers de burrós i eixerits

    
 
  
 
 
 
   
     je suis Agrippine la fourmi fugueuse  



                              

botˇ que assenyale el retorn al sumari

  LA   LLEGENDA
  DE   LA  FONT

les cançons son dins la secció cançons

Dins pocs dies serà introduita la versió original cantada amb la veu d'en PERE GUISSET com recitant    

 

En Romaní i la Maria Estrella

 Musica de l'Andreu BOSCH

LA FONT D'EN ROMANI

La font d'en Romani , es una font del nostre país, una font com n'hy han tantes altres dins la nostra regalada muntanya! Neix al peu d'un castanyer i desprès amb prou saltirots la seva aigua clara com el cristall se perd dins les falgueres!

 Aquesta font té la seva historia, la seva llegenda, que quasi tothom coneix i que qualsevol vell, visquin a n'aquell vilatge encramponat al flanc del Canigó, vos contaria com jo , la contaré.

Tot es va passar fa molts anys d'això d'aquí, A n'aquell temps visquia al vilatge , un pastor , un pastor tot jovenet,! Aquell pastor, s'havia enamorat d'una fada! Perquè vos parli del temps que les fades bruixes i bruixots corrien encara per aqueix mon !

Aquesta fada, si escoltem el dir de la gent , es nomenava Maria Estrella i visquia dintre la cova de la font !

 

El pastor deia, que l'havia vista una nit d'estiu, mes ningú no l'escoltava i tothom es feia una fart de riure ? quan el veien sempre jugant la flauta, aquí prop de la font.  

 

 

 

Mes un dia , un dia de primavera, el pastor nomenat, encara no vos ho he dit ! Romaní, atalaiava les seves ovelles, com sempre als entorns de la font.

 

la Fada transformada en bugadera 

Mes aquell dia, la fada, la Maria Estrella coneixent l'amor que li portava en Romaní? S'havia atrevit i transformada en una alegra bugadera cantava:

 

CANT DE LA BUGADERA
(Irène RIBERE de CERET)

 

En Romaní tot estranyat? No gosava s'apropar de la font! I qui parallamps es deia, aquesta bugadera tant matinera? Veient que no era cap dona del vilatge ni cap masovera dels entorns, en Romaní mes estomacat que mai? Va volgué engegar la conversa, i es va posar, com fan tots els vergonyosos a parlar-li del temps.

 

Com les bugaderes eren com ara prou llengua llargues    , ella es va posar a discutir, a xerrar i a fer xerrar en Romaní, i d'una cosa a l'altra, van arribar a parlar de la Primavera! I tot dos junts van cantar una glòria a la Primavera

 

CANT A LA PRIMAVERA

(Irene RIBERE I Renat LOPEZ)

 l'escolta de la primavera

Dos bosquerols fent rulls , dins el misteri dels castanyers oint aquelles cantarelles es demanant el que es passava , deixant les picasses s'en ven venir a la font !

Desprès d'haver felicitat els dos cantaires i els haver convidat a fer una xirritada a la llur borratxa, els bosquerols van demanar a en Romaní i al la bugadera que no conexien, dels hi fer favor de cantar per ells una sardana.

Prou van contestar els nostres cantaires, i si vos estar bé, cantarem la tramuntana

pintura d'ordenador Joan Pere GuissetCANT DE LA TRAMUNTANA

(Irène RIBERE i Renat LOPEZ)

 l'escolta de la tramuntana

 

Quan els bosquerols van tornar  al treball, quan es va tornar oir dins el silenci de la muntanya, els patacs dels picassos esporgant els castanyers? La Fada transformada en bugadera, deixant en Romani tot esparverat, va desapareixa en rient dins la cova de la font.

El nostre enamorat, es va donar compta elabores, que la bugadera era la Maria Estrella, la fada de la font i transportat d'alegria i d'amor, va cantar per ella

CANT DE
MARIA ESTRELLA
( Renat LOPEZ)

Es acabat aqueix crit d'amor d'en Romani, mes enamorat que mai, que la fada, amb un escampall d'estrelles de tot color, va apareixa tota de blanc vestida, i prenent la ma d'en Romani, tot a polit  va murmurar.

 

 

CANT DE LA FADA

Es aixis que els nostres enamorats, somrients, mà dins la mà, van entrar junts i per dintre la cova per sempre més.

I la llegenda diu que encara ara, els dies de lluna nova i quan bufa el vent d'Espanya, si algú s'apropa de la cova i obre les orelles ,oirà la flauta i a cantar la Maria Estrella i en Romani.

Mes jo em pensi que al dia d'avui, aquí a la font d'en Romani, s'oeixen a cantar , només , els traginers , els bosquerols i potser tots els muntanyols que passen, descansen i fan beguda a la font! Té com ara, escolta els he cantar..pintura de la casa d'en Pere - Joan pere GUisset

 

 

CANT DELS TRAGINERS
(Irène  RIBERE Renat LOPEZ i tots els traginers del GAFAC)

 l'escolta dels traginers

 

I com diuen els nostres avis...... clic clac.... el conte es acabat

Pere   GUISSET

 

 




                              

botˇ que assenyale el retorn al sumari

 VETLLADA DELS FOCS DE SANT JOAN


Presentació al comité internationacional
dels focs de Sant Joan (31-01 2002)

(Joan Pere Guisset I  Charly Pozzi)

La nit poetica del foc sagrat 

-------------------------------

Llegendes i velles cançons

 

Llegendes, contes i velles cançons,
Seu flors de San Joan, un vol de petons!
Seu flors dins notre passat collides ,
Collides, posades al ram just espellides!
Un ram que els avis ens han fet do,
Potser, els avis dels avis de Jo o de tu!
Llegendes sortint de la foscor del passat,
Nostre present és i nostre avenir en serà adornat.


Jo sé la llegenda de San Joan companys
Que ve de la nit dels anys,
El seu avi la contava al meu padrí,
El meu padrí, la contava a mi.,
Jo l'he contada al meu fill, la conti als meus néts,
L'historia de l'aigua, dels pastres, dels pans i ramellets
Sigui mentida, sigui veritat, el que sé, que és agradable oir,
La llegenda de San Joan que no es pot morir.

 

II

 

Sense les llegendes encantades,
De misteri envolupades;
Una comarca, és flor sense olor,
Es el cel, és el campestre sense color!
Estranya o bé romantica,
La comarca serà ballet sense musica,
La lluna com l'estrella, sense claror,
Si llegendes i velles cançons es quedaven dins la foscor

 

He contat la llegenda de San Joan companys,
Que ve de la nit dels anys,
El seu avi la contava al meu padrí,
El meu padrí, la contava a mi,
Jo l'he contada al meu fill, la conti als meus nets,
L'historia de l'aigua, dels pastres, dels pans i ramellets
Sigui mentida, sigui veritat, el que sé, que és agradable oir,
La llegenda de la flama que no es pot morir.

Pere Guisset

Avec " MIRACLE O QUE" Nous vous proposons d'éclairer une légende écrite par Pere Guisset à la lueur de la flamme de la Saint Jean

 

UN MIRACLE O QUE ?

 

La flama! sabeu que partint del llum d'oli de la casa pairal,
La vigília dels focs, la flama ha de pujar allà dalt,
Portada per muntanyols alertes i riallers,
Que com els isards, corren pels penyaters,
Fins al cim del Canigó, pujarà la flama sagrada,
Que tota una nit, per gent de fe, serà vetllada.
L'endemà, saltant rius, saltant còrrecs, saltant riberes,
Portada per una joventut amb cames lleugeres,
La flama baixa, corre fins cada racó del país català,
A on una foguera a punt, dins la nit s'encendrà,
El saludi, el que puja la llenya, el que puja la flama al cim del Canigó,
El que la vetlla, el que la porta, el corredor,
Jo que sé de què va ! Jo, que una vigília de Sant Joan,
Per a portar la flama, vaig ser participant !
Un participant imprevist, un participant ocasional,
Perqué em vaig trobar just en aquell moment, just en aquell rodal !
Aquell dia de juny, de l'any . l'any, poc que em recordarà !
Vaig a us explicar els fets i els creurà qui voldrà !
Em reposava, una passada, al mas de can Tirasoldat,
Provant de curar-me un refredat,que en bronquitis s'havia tornat!
Aquella tarda, sobre el Canigó, es formava un temporal,
Lluny, lluny, els núvols tustaven sobre un tabal,
Sobre un sender, anavi llest, allargant el pas,
Per ser, abans del temporal, al reparo al mas !
A un revolt del camí, allargat al sol, hi havia un minyonet,
Gemegant i suant de destret !
Un genoll en sang, un peu com un botifarró,
Tenint a la mà una llanterna, es torcia de dolor !
Jo, bona ànima, vaig anar arreu portar-li ajuda !
Mes el ninet va dir, no feu cas de la meva caiguda,
No us preocupeu de la meu ferida, no us cuideu de la meva cama,
Salveu, salveu la llanterna, salveu la flama !
És la flama dels focs de Sant Joan,
Sense ella, molts de pobles, els focs no encendran !
Porteu-lé, porteu-lé, fins l'altre corredor,
Que l'espera, per d'allà del mas d'en Rosegó !
Correu, i si cau el temporal, vigileu que la flama no atudi,
Aneu de pressa, i que Sant Joan us ajudi !
Malgrat la meva edat, els trenta anys de més,
Tal com el ninet, corria pels camís travessers,
Corria pensant al ferit, corria jo un bronquitos!
Per salvar la flama, fugia el temporal que em seguia als talós !
Enrabiat, corria al darrera meu, un núvol furiós,
Tirant de tant en tant, un llampec espantós !
És al cim d'un daltabaix, a on mai cap senglar no puja,
Que em van agafar, el vent i la pluja.
Vaig ésser agafat, mollat, capgirat !
Al fons del cingle, mai no he sapigut com hi havia baixat !
No sé, si va ser, de caps o de culs, no sé com no em vaig trencar el coll !
Mes vaig sortir indemne, només brut, fangós i moll !
Moll i desesperat ! I la llanterna, a on era ??
Segur que havia desaparegut dins la ribera !
Si jo, havia sortit quitis, nomós amb un espant,
Podia dir adéu-siau a la flama de Sant Joan !
Com de més en més, s'enrabiava el temporal,
A tornar pujar fins el cim, hagués tingut mal !
Mes, ja podia caure la pluja, bufar el vent, l'arrel m'entrebancar,
Em semblava que algú, em sostenia, que em donava la mà.
Mes, el que em va estranyar més, és que sobre el camí.
Sobre d'un roc planer, llanterna i flama vivaç, eren aquí !
Si jo, no tenia un pèl de sec, si com un porcell eri brut,
Sobre la llanterna, tota lluenta, pas una gota no havia caigut !

Pere GUISSET

 

 





                              

botˇ que assenyale el retorn al sumari

Trista pasterada i desgraciada fornada

 

Malaguanyat temps que Deu va posar,
A fer aquest mon i ens pastar
Es veritat que no ens volia fer així,
Es un dimoni que va afegir,
A la pasta que deu remenava,
Un moment  que distret, altra cosa rumiava,
Tots els defectes que ara tenim.
A grapats, sense mirar prim,
Aprofitant d'aquesta distracció
Del deu, nostre desgraciat creador!
Aquell malaventurat dimoniot,
A grapats va afegir tots els defectes del pilot!
Nostre creador, de la cosa es va atalaiar,
Quan el primer de nosaltres acabava de desfornar.
De despit, li escapa a terra i vet aquí,
Que en demés s'en trenca un bocí!
Oi va dir Deu, per l'adobar em caldria molt estona,
Aquest d'aquí serà la Dona
L'altre per que sigui un poc millor,
Dins el forn, una estona més deixem-lo.
Es per això Que l'home, malgrat tot,
Mancos defecte ha tingut
L'home al forn, va coure un xic més,
I va ser mes perfeccionat en demés,
Deu el sallin del forn es va dir,
He de provar de l'adobar aquest d'aquí!  
Potser esborraré algun defecte,
Mes tinc por que tampoc no serà perfecta
L'home en tindrà mes pocs, mes seran els mes infernals
Fet i fumut , home i dona, sobre aquest punt seran iguals!
I tot amoïnat, Deu, el forn va deixar atudar,
I al cel, es va entornar.
Tot pujant, pensava, trista pasterada,
Desgraciada fornada!
Amb la meva pasta meravellosa, quin humà hagués creat,
Si aquell dimoni no m'hi hagués posat,
La gelosia, la dolenteria, la traïdoria,
L'orgull, la ganduleria, la golosia,
I tant d'altres defectes dins la pasta ha posat!
Es per això que arribant al cel desesperat,
Maleint el dimoni mal carrat
Deu va dir, planyi, planyi, la futura humanitat!
  

Pere Guisset

 

 

Per m'excusa

Dones, Dones vós he de dir,
Aquesta historia, la tinc del meu padrí,
Cregueu, si vingués de la meva padrina,
Fàcilment, la cosa es endevina,
Hagués canviat l'opinió
De deu, el nostre creador,
Per fer dels defectes, la repartició,
L'home no tindria paper prió.
Seria la dona que seria blanca com neu!
Mes jo, que vós l'he contada suara, com voleu,
Com voleu que jo, un porta "tiroleta"
Canvií res a aquesta historieta,
De tota manera dones, sabeu bé,
Que un dels defectes de l'home es de ser mentider!
Sapigueu que si enlloc de Deu, el creador hagués estat la Verge Maria;
D'altres defectes a l'home es descobriria

 

Pere Guisset

 Perdoneu-me i no passeu ànsia
Ja em salvaran!

 

Precisió de Joan Pere Guisset:

En Pere descuida,  de dir, lo que li va contestar la Juju, la meva mare, quan li va contar, per primera vegada, aquesta historieta.

Jo avui vós ho diré:

" No, no, no, Pere, Deu va crea l'home abans la dona i et diré que ho va fer axis, perqué d'un croquis, es mes fàcil desprès de fer  obra majestuosa "

En Pere sense riure:
"
Si ho va fer com això, es segur que es per li deixa el temps de parla el primer, i que tingui una vegada al mot final... perquè desprès, va ser acabat!  "

 Jo el fill únic, ser una cosa, es que per la meva concepció, es van posar junts!...i jo, pobre croquis, esperi encara la meva germana.!
Si penseu que aquest diàleg  no es veritat ... Aleshores, es segur que porti tiroleta  i que el dimoni i Deu van fer aquell dia  desgraciada fornada i per l'eternitat gran nombre de mentiders.
Més potser que la meva mare, que em contava com això la cosa, feia la seva primera mentida?
Acabem la conversa,  perquè i perdríem  el nostre llatí, encara que sigui segur que tot això es va passar en Català.. I son segur que no es mentida.

Nota: No es possible ver si tinc tiroleta, dones m'heu de  creure i prou de dit.   

 




                              

botˇ que assenyale el retorn al sumari

 


 PAGÓS    I   CANARTS

Al mas d'en Ceredia,
Alguns canarts, un dia!
Amb els pagós van provar,
 De se arrollar!
Bé, van dir els pagós,
 Abans, renteu-vos!
I després pararem l'orella
Quan, com nosaltres fareu la rodella!
I vós caldrà en demés,
Com nosaltres, parla Francés,
No volem oi parla
El vostre Català
Aleshores tindreu la bona aventura,
De aprofita de la nostra cultura
I de tota la nostra educació!
Me de  a on sortiu,  espieu ho!
Dins la bassa del fems vós esbargiu ,
I de cotna lluïu .
Per parla, cacajeu,
I no sabeu, que cinc i cinc fan deu,

Es axis que; el mas d'en Ceredia,
Els pagós, van parla un dia
Als canarts que volien provar
Amb els de se arrollar! !

Es veritat, va contestar el canart més vell,
Que son brut com un porcell,
Es veritat, que ni jo ni la meva femella,
Saben pas fer la rodella.
Sabem pas que cinc i cinc fan deu,
Tot això , nos ho aprendreu ,
Cerquem fora la vostra amistat
Guanyarem cultura el vostre costat!
Nós aprendreu, l'educació, la cortesia,
Nós fareu aprofitar de la vostra axuridésa,
I nosaltres, per la nostra part
Va dir el vell canart,
Vós cresquérem el menja,
Vós portarem i els cucs i el gra.
I vosaltres fora tindreu,
Que fer la rodella a pertot arreu.
Me per Gracia vós he de demanar,
Deixeu nós parla Català.
Ja ser que com vosaltres, mai serem
Me per vós fer plaer ! ho provarem

Aqueixos enlluernats, un pagó, se va posar
Nós portaran els cucs i el gra,
Tot això es tan de guanyat,
Me per la nostra amistat,
Ja poden torna passar,
Canarts i pagós, això no pot lligar

Al mas d'en Ceredia,.
Això va durà algun dia
Els canarts, malgrat que parlin pas Francès
Aviat van haver comprés!
Si el dia d'avui els pagós volen gra,
Com tothom se l'hauran de cercar.
 

PERE GUISSET.


 

Amics, aqui s'acaba aquesta secció ..!   
Per pica d'altres obres, Treballem cada nit per vosaltres 
desk_blue.gif

Podeu fer un e-mail

Si voleu portar ajuda ........ A ben aviat ....!

¡ I