LES CALCES D'EN JOAN
 

SAINET D' EN PERE GUISSET (EN CATALÀ ROSSELLONÈS)

Personatges:

Juli 5O anys.

Joan El seu marit 50 anys.

Rose La nina 20anys.

Fina l'aví: 75anys.

(L'acció té lloc, dintre una sala d'estar)

Juli: Podes creure nina, que el teu pare, la portarà pas a Roma .

aqueixa. Partir amb l'autobús de 7h de mati, per anar a Perpinyà

a se compra, aixis ho ha dit, unes calces, i ser pas aquí a 9 h

de nit! Es un poc espès d'oli. Serà pas sord! ja li sallirè

el pols de les sabates jo.

Rosa: Mès mamà, tu rambolles i belleu li ha arribat quelcom!

Juli: Es quan arribarà, que li arribarà quelcom.

Rosa: Belleu ha mancat l'autobús

Juli: l l'autobús de mig dia! l'ha manquat també! El que pensi, es

que el teu pare, posa el peu fora camí, fa mitja amb cordes garrotéres.

Fina: Hi ha prou temps que dura!

Rosa: Vós padrina, poseu pas més llenya al foc.

Fina: Dic pas rés mes ne pensi pas mancos !

Juli: Segur; que val més que calleu, la cosa e, tornaria mal per vos també.

Rosa: Viam mama, si la padrina pagarà pels altres:

Juli: Tens raó, perdi el cap.

Rosa: Si anavi a telefonar?

Juli: Ah no! si li hagués arribat la mendre cosa, ja ho sabrien.

Fa la gresqua el teu pare, mit'aqui lo que fa.

Fina: Hi ha prou temps que ho sé.

Juli: (fen el gest,com si la volgués plantofejar) Oi vós.....

Rosa: Calla té padrina. Que veus pas que ballen sos de Calius?

Es que balleu, ha pas sopat, el papa.

Juli: Tampis per ell, I com resta pas rés, podes creure filla meva,

que farà ells rots magres!

Ten moltes excuses per fugir cap a la vila ton pare; és per això,

un cop és per allò, i avui es el mes “crane"', per se comprar unes

calces. Com si hi havia pas marxants aquí !

Rosa: Carall, ho sabes que es presumit el pare.

Juli: Presumit, presumit, un janfotre és, ton pare!

Fina: Hi ha prou temps que ho sé jo!

Rosa: Padrina, s's plau!

Juli: Quan arribarà, se pot apunta per el ball de correr!

I seré jo, que faré de músic.

Joan: (entrant, tranquil corn un ocell, amb un cartó sota el brac )

Bona nit a tothom. M'heu pas esperat per sopa el menús?

Juli: T'espera per sopar que est pas ben esclarit, o belleu hi ha dies,

que est pas passat a la bugada?

Joan: Heu ben fet, sóc un poc en retard.

Juli: Tu trobes que est un poc en retard.

Juli: Tu trobes que est un poc en retard! parteixes a 7h de mati, arribes a

9h1/2 de nit, i trobes que est un poc en retard! manques pas de pit tu!

Joan: Més en fi Juli, si he mancat, l'autobús!

Juli: Som segura, que has pas mancat les portes dels cafès de Perpinyà.

Fina: Hi ha prou temps, que ho sé!

Joan: Que és lo que sabeu vós? Teniu ganes d'anar a fer una estada a la

casa dels vells vós amb la vostra llengasse?

Rosa: Papa Viàm !

Juli: Tu aleshores, ens la fumes guapa! se'm nosaltres que haurien d'alçar

la veu i té han cantar alguna, i al contrari, és el "messioù) que

crideria! Mes a on te creués aqui? dins una gargote de Perpinyà

belleu?

Fina: Deu ser, fart de “miges”.

Rosa: Padrina, calleu vós.

Juli: Has trobat, calces que te convindrien per xo?

Joan: Això.. si, he trobat quelcom de tremend, i a bon preu!

Té espia això (desfà el paquet).

Juli: Mes has comprat això, a una gitanète?

Joan: Ah no, a un gran magatzem, i m'han certificat que ...

Juli: T'has deixat, esquilar com un benaset!

Rosa: Mes mamà son prou boniques.

Joan: La sola cosa que hi ha, és que me son un poc massa llargues, i com

que me cal anar al banquet de la petanqua, ma les tens d'escurçar

un xic

Juli: Jo? a 9H 1/2 de nit, creués que agafaré una agulla, per escurçar les

calces del senyor, mes m'has espiat, amb llargues vistes.

Joan: I donques, la nina m'ho farà.

Juli: Li deféni, mes que seria això d'aquí!

Joan: La padrina, és pas la pena que li demani, la resposta, ja la sé.

Hi bé fa pas rés, ma les posaré tal i qual, hi faré un plec al

fondo!. i bona nit caragols.

Juli: Faràs com voldràs, mes ara, tothom al llit.

Rosa: Anem, padrina a dormir (se l'emmena en la tinguin per el brac)

(Tots sallen) (el llum s'apaga)

(Al cap d'una estona, el llum se torna encendre) ---

Rosa: (Amb les estisores als dits). Hia dit quatre dits massa llargues.

Bé així n'Hi haurà prou (talla).

puc pas deixar anar món pare al banquet de la pétanque a amb calces

Massa llargues. Ja que la meva mare ho vol pas fer, ja ho faré jo,

del temps que tothom dorm.

Cal pas matar tot lo que pica... Si, d'acord, mon pare li agrada un

poc de correr l'antifa !.. ..més es un bon home. Li faig els punts un

poc llargs, mentre tinguin per demà. Després, ja li picaré amb la

maquina. Es pas treball massa ben fet , més tampis!

Là! aquí les tens les seves calces, i m'entorni al llit.

(Apaga el llum)

(El llum se torna encendre al cap d'un xic i sall la Fina en camisa de nit.)

Fina: Una mà, massa llargues, bè, deu ser aquí (cop d'estisores).

M'insulta, Vegades me trucaria, són pas les ganes que li manquen!

Ês un rodet de molí, més això es pas una raó, pel deixar anar com

un pallordo.. ..es pas

Un cop d'estisores, quatre puntarrós i adéu siau, aviat serà fet...

l encara serà pas content, encara serà pas content; encara hi

trobarà ratolis, més com mai de la vida, no se malfiaran que son jo

que li he. escurçat les calces serà mig mal! Bah! Haig fet una

torta! tampis no s'avisarà,...Bé, ara va, sé que m'en cal fer avia

que si la Juli se despertava, seria pas a Festa Major, me jogaria

un bocí de primera que deu n'hi do Aquí ho ten!

Deu volguí que se li tinguin, perquè es pas treball garantit axo:

l ares de apresa el llit.

( sall i apaga el llum).

Juli: (un moment després, el llum se torna encendre; la Juli sall en camisa de nit, i bigoudis)

A on son les estisores?(cerca dintre en calaix) Té, aquí son.

Ha dit quatre dits, més com sempre mesura curt, tallem deu dits,

serà més segur... S'ho mereixeria pas, mes seria fumut ell, de se

presentar demà a n'el banquet amb un parell de calces noves un poc

massa llargues, i anà qui criticarien .? jo ! ...I m'ho cal mira

fer dret ...Sé que sóc una sastressa de truca l'embut, i sense

Ulleres, sé pas si hirem bé! Are va! tinc pas pus fil negre...

Hi posaré el marró, se vora pas...I quins puntarros, que hi

han fet an aqueixa vora. ..Aqueixa vestidura bo i feta, és vegades

esgavellada com l'as de bastos...Jo També ho faré així,

cada punt, deu centímetres de guanyats. de tota manera, estarà

pas tan mal com amb calces massa llargues .belleu la gent

s'afigurarien que les hi han donades. ...Té aquí les te les

seves calces, en Joan. Realment, sóc massa bona! I ara, al llit .

(Sall i apaga el llum).

(El llum s'encén, en Joan entre).

Joan: (en camisa) M'he llevat mati exprés, les dones de casa ho volen pas

fer, i bé, els hi faré veure que tinc pas menester d'elles...(cerca el calaix, haja les estisores). ..

I aviat serà fet i espodassat, quatre dits. ..posem n'hi un xic més,

M'agrada pas que les calces me caiguin sols talons. ..I ara a on t'es

El fil? Es igual, hi posaré aqueix pel de cuca, serà més sòlid

Sé, que per cosir, tinc els aspis d'un ferrer que fa mitja

Tenir tres dones a casa i sóc obligat de fer de cosidora, cregueu que

és trist, més trist que d'arramassar aigua amb una patna castanyera!

Belleu faré els punts, massa de corre cuita, amb un sol, haig fet mig torn

de cama...

Quan em veuran, Ies meves dones aprés amb calces que m'iran de pinxo!

ne quedaran mudes d'astorament..

Là! ja està...Deixa me les prova arreu!

(Se posa les calces, li arriben als genolls)

Resabat d'una sort, belleu n'haig fet massa! se coneix que éri mig

adormit

(Cridant) Juli. ..Juli...

Juli: (entrant mig desperta) Que hi ha? Que se passa?

Joan: M'haig volgut, retallar les calces, i agarra lo que haig fet

Juli: (astorada) com maladretas, te poses aquí. Are, si vós anar al banquet

amb aqueixes calces, les hem de retallar un xic més, i seran short!

Joan: (foll) sabeu ho que seu vosaltres tres? seu...seu...té val més que

me calli.. .més Sapigueu, una cosa, iré al banquet, encara que fos amb

una fulla de vinya davant.

(sall enrabiat)

Juli: Males agunyades calces...

(sall)

Telà

PERE GUISSET