GRÀCIA  AL  PASTOR  DE  NADAL
Text  I   il·lustracions Joan Pere GUISSET (Perpinya : 6 de gener 2009)  

2 - JOSHUA un home com els altres ?
 

Aquests pastors de pares en tant que fill
 són els descendents de Joshua un pastor
 una mica gandul que sense afanyar-se
 havia pres, com tants altres aquest dia allà,
 la direcció de l'estable on es deia el messies
 havia vingut al món. 
Unim el i deixem contar-ho la veritat origen
 d'aquesta clamorosa estrella el qual d'una
 certa manera no hauria estat allà sense ell
 i sense..... Majda la seva dona...... 
Escolti-la més aviat... parlar aquell dia ...... 

«Joshua sem com de costum en 
retard i el fet que el nostre ramat 
s'uneix als altres tardaners 
no canvia res, ja que jo em burlo 
dels defectes dels altres, són els 
teus que em preocupen. 
És intolerable arriba tardanament 
a Bethléem per adorar el messies
 la qual cosa em fa dir que el teu 
comportament és inacceptable i
 imperdonable » 

No creia tan bé resumir la importància per a la història que seguirà d'aquest «inacceptable i imperdonable» retard....! 

Sense entendre-la verdaderament, Joshua s'apropa a un important grup de pastors que fa massa davant l'estable.
 Prou prop, per entendre per sobre els caps que el nen Jésus i la seva mare Maria s'havien adormit i que l'adoració
 dels pastors no reprendria més que al petit matí

Es torna per informar-ne Majda que ha entès tot, però que, sense tenir consciència de la massa d'altres 
tardaners, reprèn de més bonica « Mai no ets apressat i tenes aquí el resultat, era previsible el teu pas era massa
 lent i t'he fet, moltes vegades, observar que el sol era alt dins al cel sense que haguéssim fet el nombre de llegües
 prévistes........Tu no m'escoltes mai mentre que tinc sempre raó...! »

Els homes, ho convindreu senyores, gaire no han canviat en aquest aspecte..... Però a entendre aquestes
 paraules, convindreu qu’ ens queda també moltes Majda encara avui...!

En Judée, la nit és fresca el desembre i l'última estable ja sent ocupat, no quedava més per a
Joshua que a encendre un foc de bosc per calmar la seva pastora i ajudar-lo a reunir el seu
ramat al voltant d'aquest.

Per desgràcia, la pujada de la temperatura no canvia res a la cosa i la parella es renya a cada 
cop un poc més. Únic consol per a Joshua,. la seva iniciativa és apreciada dels petits xais que 
viuen allà el primer hivern, i s’espanten d’aquesta nova discussió que es perllonga, ja que si 
Joshua prova encara avui, que és sempre en retard, Majda per la seva part no és en resta per 
confirmar, de cara a aquestes circumstàncies desgraciades, el seu caràcter intransigent sobre 
la puntualitat...!
 

En resum això escalfa d'hora en hora a la vora d'aquest foc que s'anima ja que cadascun 
l'alimenta al millor possible per calmar la seva enervació.


 

3 - Qui sap si els consellers seran ells els pagadors....? 

 
Sentint  aquests crits i vociferacions, es veuen molt de pressa altres parelles venir unir-se a la 
seva baralla. Les pastores aproven Majda de l'únic fet que elles també sofreixen la mateixa 
sort per la manca de puntualitat dels seus esposos. Col·lectivament i per parella els retreuen es 
fonen de tot arreu... ! 
 

És d'aquesta punt que data l'expressió «posar els pèndols a l'hora» ja que els pastors s'han 
compromès a comptar els dies i les hores prenent per a punt de sortida el naixement de Jésus. 

Sovint dona varia, l'expressió no data d'aquella nit, ja que la Majda no creient «en una 
promesa de més», vocifera de més en més enrrosegan amb ella un cor de recriminacions de 
les seves col·legues, que els Pastors prenen per a una manca de confiança i un procés 
d'intenció més respecte a ells
Els esperits s'escalfen i s'escalfen encara, ja que els homes solidaris es comencen a rebel·lar i 
cadascun per calmar una còlera empesa a l'extrem, alimenta el foc de bosc, que, per tals 
encoratjaments, pren proporcions tals com la calor que dispensa al voltant d'ell, alimenta de 
torn i volta la temperatura de cadascun. 
D'aquesta contaminació successiva dels uns als altres, es crea un cercle infernal, que dibuixa 
aqui i allà, el ball de les ombres de les parelles desencadenades. 

És d’aquest cara a cara col·lectiu, tan cruel com irrisori, que dona tot d'un cop al decorat un 
aspecte enrabiat fins al punt que les flames semblen ja llepar-lo amb delectació 

4 - L'amenaça de la divisió i de les flames de ...l'infern....? 

 
El foc es fa ràpidament una foguera tan poderosa i tan intensa que de
 les seves flames surten llengües de foc que vénen llepar el cel negre
 i encarregat. 
Gaire eixerides, les parelles ocupades pels seus furors, no veuen que 
una cara diabòlica es dibuixar en aquestes flames.... 
aquestes flames de l'infern.... 
Com una malaltia contagiosa, el furor guanya els ramats on les ovelles
comenten la baralla fent gran greuge als marràs que eren al capdavant
 dels ramats, de no haver premut el pas i de no ser mai puntuals.

És així què l'expressió «ser el cap de turc» ha travessat les edats per expressar-nos encara avui 
la persona  que és escollida per un grup com davant endossar un comportament social que aquest 
grup desitja evacuar. 

Els marràs furiosos es posen en còlera, s'agiten i vociferen tant i tan bé que molt de pressa les 
seves banyes es torceran i es corbaren per primera vegada de la seva vida, 
Sorpresos per l'amplitud de les seves noves excrescències i pel seu nou pes, ramenen tant fort 
del cap, que la dringadissa de les seves campanes posa en marxa un esvalot tal com certs 
pastors, abandonant les seves baralles, van fins a témer veure'ls despertar el nen Jésus i la 
seva Santa Mare.

 Ampliant-se el seu temor a mesura que el tumult augmenta, intenten calmar els marràs desencadenats que progressivament se són conduïts com animals feroços i per les seves bufades fetes rancunióses atien la temible foguera.

Fan comprovar de pressa als pastors que les seves noves banyes són temibles i cadascun veient-los, es deixa sorprendre per la seva amplitud.

Aquesta canilla de marràs en còlera desmultiplica la seva bufada i atia una vegada més la llar.
Com posseïda, la canilla es fa monstruosa i sembla escapar al control de tots i en particular a les ovelles que s'espanten del gir dels esdeveniments i sobretot d'aquesta bufada vinguda d'altra banda.

Les flames per la seva alçada desmesurada, llepen ara els núvols baixos que intrigats s'han 
apropat.
L'odi alimenta aquests animals que com posseïdes escapen progressivament al controls dels 
pastors. Joshua ell mateix, volent reprendre la situació a mà, és posat d'esquena per allò que 
creia ser els seus propis marràs i que, sota aquesta influència estranya, ja no reconeixen la 
seva autoritat. 
Tossuts, com són els marràs des d'aquest episodi històric, mantenen tal oposició i resistència 
que tenen aviat fet d'allunyar homes i dones de la llar de què s'acaben d'apropiar per força. 
Les seves pròpies ovelles no són estalviades i són rebutjades sense mirament, fins al punt que 
en aquesta fugida, els costa protegir els seus xais que, sobre les seves fràgils potes, es fan 
empentar pel pànic de mares menys atentes que, en l'embogiment, abandonen tot per allunyar-
se d'aquesta immensa bola vermell que reemplaça ara el foc. 
Els marràs exaltats pel seu propi tumult sonor, es llancen a un sàbat enrabiat i es posen de 
sobte a girar al voltant de la bola ardent que sembla prendre vida. 

5 - Visió real o malson..... ? 

 
Joshua s'allunya per intentar tranquil·litzar Majda que esporuguita, acaba de realitzar les conseqüències d'una
 baralla trivial, d'una discussió habitual entre ells dos, una baralla més, com n'hi ha tant d'altres entre aquells que
 s'estimen i voldrien l'altre perfecte o en la seva imatge. 
Joshua va elevar la veu per fer-se sentir enmig del tumult.
 « Pareu d'alimentar el foc i tot entrarà en l’ordre» 
Per desgràcia com diu el proverbi
 «si el Dimoni actua en la precipitació, el Bon Déu ell treballa lentament» 

A la resplendor d'aquesta volcànica forja, els marràs la carra feta horrible i rient-se, es posen a empènyer amb els
 seus esclops forcats branques mortes en la foguera. 
Joshua sorprès es diu que els seus gests matussers no tindran èxit. Es desenganya ben de pressa quan, en la
 foguera i sota la resplendor infernal, creu veure un marrà posar-se sobre les seves potes de darrere i quan prendre
 una forma quasi humana ampliada per l'alçada de les seves banyes. 
La seva ombra dansaire es fa gegant sobre el cel que es retira al lluny com per no veure allò. 
«Al·lucino» diu Joshua a Majda que s'amaga amb ell...... No, ningú no al·lucina i tots miren 
aquest gran ben plantat cornut prendre bosc a grans braçades per llançar-lo a les flames. 

6 - Els pastors sols contra el foc ? 

 
Joshua es tranquil·litza veient que l'estable on dorm el nen Jésus és prou allunyada de la 
foguera atès que les flames pugen ara cap al cel que ell també sembla cremar-se. 
Com si llegís en els seus pensaments, el marrà que s'havia aixecat, sembla donar a les seves 
tropes la visió d'un objectiu clarament identificat. .... des de llavors, els altres marràs, d'ara 
endavant disciplinats a la seva causa, en un gran estrèpit de campanes, es posicionen de tal 
manera que per la seva única bufada unida i reforçada, fan, d'un cop d'un sol, posar-se al llit 
les gegantines flames. 

La bufada ardenta corre sobre el sòl i les llengües forcades 
de les primeres flames vénen en un instant llepar i ennegrir la 
carcassa del vell estable. 
El terror, dels pastors i les ovelles, els conductes a retenir 
la seva bufada, que produeix fortuïtament pel seu efecte 
conjugat una aspiració invertint la bufada produïda per
 aquests dimonis.
 Així l'amenaça qui pesa sobre la santa, però fràgil, casa del
 nen Jésus és per la seva acció momentàniament rebutjada....!

7 - Una tornada de flama sobre els pastors... 

 
Un instant sorprés per aquesta contra ofensiva imprevista, els marràs creuen immediatament 
que una nova guerra del foc els acaba de ser declarada. D’un cop, són a la maniobra i amb 
una mobilitat espaterranta es troben de l'altra banda del foc, allà on els pastors no els veuen ni 
tan sols més, tant semblen barrejar-se i confondre's amb les flames. Només el soroll incessant 
de les seves campanes marca la seva amenaçadora presència. 

«Que fan ells, on són ells ?» s'interroga Joshua, aquesta qüestió troba immediatament la seva 
resposta ja que una bufada calenta els envaeix i posa molt d'esquena, homes, dones, ovelles, 
xais; tots potes en l'aire veuen un rotlle de foc passar-los tant prop dels seus caps que una olor 
de llana cremada testimonia que algunes metxes boges de les ovelles han fet les despeses 
d'aquest atac. 
Veient que les flames han reprès la direcció del cel, cadascun es posa que sobre el seu 
darrera, que sobre les seves cames vacil·lants per apreciar la situació. 
Joshua s'aixeca valentament. «Si es tracta del messies... Llavors per què no reacciona el 
senyor ell no ? ... Va t'ell deixar sacrificar el seu fill ? »
Fa un pas endavant i sent una mà ferma que agafa el seu braç dret.... és la de Majda del qual 
creua la mirada desaprovadora, llesta per dir per una vegada, «Sobre aquest cop , prefereixo 
que siguis en retard» . La raó es més forta .....et del seu braç esquerre lliure, obstaculitza la 
carretera a alguns valents pastors que es preparen a seguir-lo. 
«Amics tot això ens supera i no és el nostre combat... » 

Tots comprenen immediatament que 
hi ha allà un combat que ja no els concerneix. 

Tenen ara consciència que són les forces del mal que 
es descadenen de cara a ells.... sense que els forcis
 del bé hagin fet la seva aparició... 
mentre que les flames llepen una vegada més
 la santa casa.

8 - De sobte el senyor és amb ells i amb el seu esperit ... ! 

 
En un mateix impuls i sense concertar-se, Joshua i Majda cauen tots dos de genolls per 
pregar. Joshua termina per una frase que ningú no ha pronunciat abans d'ell
 «.... deslliureu-nos de qualsevol mal... » i immediatament després es sent cridar « ELOHIM - MAJDA -DJONEM » 
No sap el que diu... però ho diu. Aquesta frase el supera, però està pronunciada... ! 
En el mateix instant els pastors i les seves esposes posen també els seus genolls a terra per pregar.. ! 
Aquest dolç murmuri col·lectiu ressona a les orelles de les ovelles que, per la seva part, s'associen a la dolça 
queixa belant cadascu un poc més. 
A l'abric del tumult, els xais reagrupats perceben aquesta mena de càntic i en el seu torn hi barregen els seus
 bels innocents que progressivament se són transformats per deixar elevar-se,d'aquest conjunt, una música
 celestial.
El cap a les estrelles, ajudat per la dolça música de les paraules dels seus nous companys, 
Joshua se sent en capacitat de tractar tots els mals de la terra i pensant que les paraules poden fer fora els mals, 
se sent repetir una i altra vegada .........« ELOHIM - MAJDA -DJONEM » 

 

En aquest instant precís, veu St. Josep sortir en bon pare 
de família a la porta de l'estable, molt descontent amb un 
disturbi de veïnatge que no havia durat més que massa. 
Josep porta una mirada circular sobre el conjunt del paisatge
 que l'envolta i entenent els crits de Joshua 
« ELOHIM - MAJDA -DJONEM ».. aixeca, en un impuls tranquil,
 el seu bastó cap als cels en direcció a la foguera cridant 
«De part de Josep» 

Per aquest únic gest protector i tranquil·, les flames s'aixequen  llavors amb força com aspirades pel cel. 
Els marràs tenen bonic bufar amb més vigor i per força, no poden invertir aquest fenomen. 
L'estable és protegit, però el foc, sempre amenaçador, resisteix a l'atracció celest.

Joshua posa la mà sobre el seu front, com per veure millor la bola de foc que, com un diàbolo 
brulant, puja i baixa a la vertical del seu antic bivac. 
Tot d'un cop, el miracle dels cels sembla produir-se, i el cel s'obre, d'aquesta bretxa, brolla un 
grup d'arcàngels exterminadors en vestit de campanya celest.

 Allunyen sense mirament els marràs encara combatius. Alliberant el foc d'aquesta influència maleïda,
 formen molt de pressa un cercle al voltant de la foguera i com  insensibles a les flames i a la calor, porten
 en tros de braç aquesta bola de foc demoníaca. 
A trenta tres metres del sòl, els pastors comproven finalment que la bola ja no baixa. 
Els arcàngels per ensenyar el seu maitrise de la situació, actuen de concert sobre aquesta bola 
que canvia de color per fer-se blanca i abrillanta, deixant escapar-se darrere d'ella, una cua  
d'estrelles igualment lluminoses. 
Com més la bola s'eleva portada pels arcàngels, més es fa brillant i brillant, rebutjant la nit 
sobre l'estable.

9 - Una estrella va néixer en un món de llum 

 

Sens dubte enganyats pel que creuen ser la primera
 aurora del nen jésus, el bou després el burró surten
 successivament el seu cap a una de les finestres 
de l'estable.


Un com l'altre aixequen els seus ulls sorpresos sobre 
aquesta resplendor enganyosa. 


Els pastors en el seu torn es prosternen veient la bola 
fer-se una estrella dotada d'una cua d'estrelles, que es
 fixa a la vertical de l'estable que obliga el bou i el burró
 a contorçar-se per continuar veient-la.

Tots queden així durant hores, per comprovar que al fil del temps la seva lluminositat no es
modifica. No fa cap dubte que res no la farà afeblir-se. Les altres estrelles del cel semblen
empal·lidir de gelosia a la vista d'aquest fenomen. Cadascun és d'ara endavant convençut que
 
aquesta estrella fixa i molt brillant, pot ser vista de molt, molt lluny.... a milers de quilòmetres
 
d'aquest nou centre del món.

Visible i lluminosa, ho és, ja que als fins fons de l'orient, 
tres camells que xerren el cap a les estrelles, són alertats
 per una nova estrella que acaba d'aparèixer sota els seus
 ulls. Cadascun s'aixeca amb pena com per tenir el nas
 més prop d'aquesta llum clamorosa. 


D'instint, senten que és l'esdeveniment celest que els 
tres mags esperen escrutant el cel des de fa diverses nits.
 Aquests últims esgotats, es fan d'altra banda enganyar
 als braços amb Morfeu.

« No hi ha dubte ésbé ella... desperto el meu rei » diu el més intrèpid dels tres
« Crec que no jo sóc no en cama » reprès el més gandul d'ells.
« Busquem els nostres amo, estic segur que tornarem a la història per ser els
 primers dels animals a anar a veure el messies ».......

 Aquest últim missatge com vas transmetre per l'estrella de Nadal arriba a la
 velocitat de la llum al bou i al burró que cansat de buffar acaben de tenir un
 somriure ple d'esperança  ja que d'instint, senten el relleu arribar amb la
 seva bufada nova. 

Els tres camells, prenent cadascun un faldó de la tela de tenda sota la qual
 els seus  amos dormen, els descobreixen l'encisador espectacle tant esperat.
 
Els troben posats al llit d'esquena esgotats per tantes vetlles inútils.
 
Per ajudar-los a trobar els seus esperits, vénen ruminar a les seves orelles
 fent  grinyolar les seves grans dents unes contra els altres.

Finalment i de manera simultània, sis ulls es deixen envair per la llum, una llum esperada que els irradia.
 És allà, la seva estrella tant esperada, l'estrella que envaïa els seus somnis, l'astre celest que, per la seva
 esplendor, il·lumina els seus cors de tal fervor, que el dubte ja no és permès.
« És ella, ha arribat entonen els tres reis mags a cor ».
 
Per temor de ser en retard, cadascun, mantenint a mà el seu present que esperava l'instant,salta sobre la seva
 muntura impacient. D'ara endavant, coneixen tots i la direcció, i el lloc on han d'anar.....
 L'estrella els guiarà al fil de les nits.... de Pressa, ja que seran en retard...?
 No; però el messies els esperarà en tot cas dotze dies.....!

10 - Digis me qui t'ha fet rei.... dels tardaners ? 

 
És graciós comprovar a través d'aquesta història, que la manca 
de puntualitat dels homes i la intransigència de les dones sigui a
 l'origen del misteri de l'estrella de Nadal.

Si hi ha hagut en efecte adoració dels pastors, per a Joshua i
 Majda, no ha tingut lloc més que al petit matí només... ! 
Fins i tot bons últims, la seva plaça els conferencia gairebé,
 el rang de rei dels tardaners ja que els tres reis mags arribaran 
12 dies després d'ells.

Anotareu de més, que es tracta de tres homes... fossin reis, i fins
 i tot si vinguessin de lluny I en camell, és clar que la puntualitat
 no era tampoc el seu punt fort. 

Pot ser trobem aquí l'origen de l'expressió «la puntualitat és la bona educació dels reis»

11 - Des d'aquest temps allà, se sap protegir-se del foc . i dels enamoraments sobtats. que són 
els llamferits d’amor.! 

Dos segles després, sabem d'ara endavant per què, després de l'enamorament sobtat, els llampferits d’amor
 declaren sempre la seva flama a l'ésser estimat...

12 - Per què eren Saturne i Jupiter tanmateix allà ?

Que Saturne i Jupiter em perdonen, però em devia de referir
 la veritat transmesa de generacions en generacions,
 ja que fins i tot si la seva conjunció celest representés bé 
aquesta nit al cel de Judée i del món, la seva pala resplendor
 no podia entrar en competició amb la reacció d'un Déu d'amor
 i de llum per salvar el seu fill amenaçat. 
" Llavors per què hi ha hagut conjunció d'aquests dos planetes
 aquella nit ?"
No tinc explicació astrològica, però a hi mirar bé, comprovarà
 que són les úniques als cels a tenir anells .....
 hauríem de dir aliances que segellen des de fa dos mil anys
 pot ser, el matrimoni de dues amors eternas que ens acullen 
quan pugem al 7ème cel...... amb per a testimoni permanent 
d'allò matrimoni... l'hi dono a endevina ....
Vénus, l'estrella del pastor ... és clar...!: .

http://www.onera.fr/conferences/naos/saturne.php 

13- Però hi ha també una moral 
per a tots els Joshua de la
 terra.. !
 

Quan als pobres homes sense 
puntualitat, s'han consolat al fil 
dels  anys, dient-se que no sent
 Déu, i no  podent tenir, com a
 JOSHUA, de nen Jésus a protegir,
 ells els y quedar aquesta història
 per justificar els  seus retards.


A observar bé, es pot dir també,
 que aquest defecte, si mai no ha
 estat ben gran, ha tingut aquest
 dia allà, el mèrit de crear un efecte
grandiós i per a conseqüència,
 l'arribada de tres reis mags
 encarregats de presents.

   És també, un plaer per a mi de poder, avui encara, explicar a tots els nens de Catalunya I d'Espanya l'origen d'aquesta
 tradició que vol que tres reis mags vénen lliurar els seus regals el 6 de gener de cada any en lloc i plaça del Pare Nadal,
 el qual recorrent França  tota la nit de Nadal, es para al petit matí, en retard i esgotat a Perpinya, al peu dels Pirineus....
Encare un valent home ...... un pobre tardaner més....!

Pirineus , Pirineus ...anomalies del relleu, un vegada encara, vostès sou l'obstacle de la unitat catalana.
Almenys que el nostre dibuixant hagi trobat la veritable raó .....i que les dones siguin, des de més dos mil anys,
al cor de tots els nostres turments

   




 " Que dius tu ...? "
" Te'l posaré jo el ...... foc "