Desig d’un vell

Tant si com no,
Un vell volia reveure,
Aquell vilatge del Rossello,
Abans de Sant Pere anar veure!
Volia reveure, el poble i la gent,
Els amics, el carrers, les places i tots els racons!
Volia reviure un inoblidable esdeveniment,
Vell de vint anys ben bons!
Portava al cor, el record d’una alegra joventut,
D’una tercera edat feliça i riallera,
El desig de retrobar sobretot,
El vilatge tal com era, vint anys enrera!
Retrobar, joves i vells, contents de viure,
Estimant el català, el parlant i el cantant!
Enamorats de germanor com de riure.
Gent i poble, tot això, m’agradava tant!
Deia el vell que volia reveure,
Tant si com no,
Abans de Sant Pere anar veure,
Aquell encantador vilatge del Rossello!
Avui el vell!
Ha revist els amic, els carrers,
Ha revist Sant Andreu!
Desprès de vint anys o més,
Ha revist Sant Andreu,
El poble amb els carrers i els entorns rejovenits!
Ha revist l’Adela, en Pau, la Teresa,
Pels anys els cabells blanquits,
Mes sempre amb l’iguala gentil.lèsa!
Com abans, el cor sobre la mà,
Somrients, amables i riallers!
Això, el vell no oblidarà,
Ho ten clavat al cor per sempre més!
El vell que tant si com no,
El vell que volia reveure,
Sant Andreu, vilatge del Rossello,
L’ha revist, pot ara, Sant Pere anar veure!

Avui el desig, el prec del vell és exaudit,
I regraciant el Batlle tot el vilatge,
El vell, a San Pere ha dit,
Ja hi podeu anar, soc apunt a fer el viatge;

PERE GUISSET
A Francesc Manent batlle de Sant Andreu i a tot el vilatge, amb tota la meva amistat i els meus agraïments.
No oblidaré mai el dia 10 de maig 1996.

  version  allemande il faut trouver un traducteur